“Fa la sensació que amb Grífols ho fem tot al revés”

Jean-Michel Armengol va jurar el càr-rec de conseller del comú d’Ordino el 3 d’octubre passat en substitució de Sandra Tudó, que va renunciar per assumir les funcions de secretària general del comú d’Escaldes-Engordany. Amb l’arribada d’Armengol a la corporació, Movem Ordino ha fet un gir en contra de l’obertura d’un centre de recerca en immunologia i laboratori als terrenys del Prat de la Farga.

Quina valoració fa de la reunió de poble que els dos grups de la minoria vau organitzar fa un parell de setmanes?

La reunió de poble a Ordino em va evidenciar el camí que ens queda per fer i com ens hem de posar les piles tots plegats per no perdre’ns en parroquialisme. Hi havia els històrics del moviment de protesta, però també molta gent nova amb ganes de lluitar. Aquí no es tracta de colors polítics, sinó de sumar esforços per provocar una reacció ciutadana a escala parroquial i també nacional. M’alegro de veure gent disposada a no deixar-se trepitjar i seguir el precepte de Stéphane Hessel: «Indigneu-vos!».

Quines són les mancances que considereu que té el projecte de construcció d’un laboratori d’investigació en immunologia als terrenys del Prat de la Farga?

Per començar, tinc dubtes econòmics. Grífols és una empresa que està superendeutada. És cert que el grup és una maquinària enorme i té societats arreu del món, però actualment acumula un deute d’uns 9.000 milions d’euros. El valor en borsa de les seves accions ha caigut a la meitat. El Govern vol cedir a Grífols un ter-reny de 36.000 metres quadrats per a un període de 25 anys a canvi de res. Hauríem d’anar amb una mica més de cura.

En un consell de comú va criticar que el Govern apostés de seguida per Grífols sense plantejar-se altres opcions. Per què?

Si el que vol realment el Govern és desenvolupar una nova estratègia de desenvolupament econòmic, per què s’ha buscat només una empresa? Em sembla bé apostar pel sector de la recerca biomèdica, però per què no es va fer una crida internacional? Anar a buscar una empresa i entregar-li uns terrenys en comptes de mirar de crear un pol de recerca internacional amb diverses empreses em sembla una mica sospitós.

Vostè ha reiterat que no vol ficar-se en la qüestió de la seguretat de les instal·lacions.

M’imagino que una societat multinacional amb experiència té tots els controls i protocols de seguretat d’un centre de recerca i laboratori. El risc zero no existeix, evidentment, però aquest no és el factor que em fa estar en desacord en aquest projecte. Si un laboratori P3 està ben construït, no hauria de passar res. Tot i això, actualment Andorra no disposa de tots els elements per poder controlar un laboratori d’aquestes característiques. No tenim el personal qualificat per fer-ho i encara generarem més despesa. Tampoc no tenim a punt la legislació necessària. Fa la sensació que en el projecte de laboratori ho fem tot al revés.

Creu que la llei de recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina, en tràmit parlamentari, s’ha fet de pressa i corrents?

Hem seguit amb molt d’interès la redacció d’aquesta llei. El comú ens ha dit que s’està fent molt bé. Si s’adjudica un centre de recerca d’aquesta envergadura, primer hem d’haver redactat les lleis corresponents. La llei té moltes mancances i ens fa pensar que s’ha fet a mida i amb molta pressa.

El Govern i el comú afirmen que ja s’han donat les explicacions necessàries a la població sobre el projecte. Vosaltres sosteniu que no.

Després d’analitzar tota la informació que hem pogut recollir sobre el projecte, incloent-hi la còpia de l’acord i l’addendum signats fa un any i mig entre el Govern i Grífols per crear el laboratori, els comptes de la multinacional i la informació publicada en la premsa internacional sobre l’empresa, pensem que no ens han explicat ni la meitat de la història. Després d’estudiar aquesta informació, encara no sabem per què només s’ha buscat una empresa per al projecte i per què se li ha cedit un dels millors terrenys d’Ordino en aquestes condicions.

Creu que el Govern i el comú han volgut caricaturitzar els qui han expressat dubtes sobre el laboratori per desacreditar-los?

Sí. Jo no he volgut ser mai alarmista. Jo només he detectat que el projecte té mancances i he demanat al Govern i al comú que hi facin els aclariments que calgui. Sempre he mirat d’evitar el catastrofisme.

També es diu, de vosaltres, que feu electoralisme.

Que la meva línia política divergeixi de la de la Sandra Tudó en aquest punt és el resultat d’haver estudiat a fons la informació sobre el laboratori. Són les conclusions a què he arribat jo un cop he analitzat els documents.

Aquest canvi també l’ha fet tot el grup de Movem Ordino?

Evidentment. No seria el representant de Movem Ordino al comú si no tingués el suport del grup.

Aquesta qüestió ha obert la possibilitat d’una col·laboració més estreta amb l’altre conseller de la minoria, Enric Dolsa.

De moment, la col·laboració es limitarà a aquest tema perquè és l’única qüestió en què hi ha una convergència clara entre els dos grups. Ara som en aquesta fase.

No hi ha la possibilitat d’arribar a un acord més ampli?

La preocupació és el laboratori. Una col·laboració més estreta la veig complicada ara mateix.