“El que s'ha fet fins ara és gestió de l'urbanisme, no planificació”

El Col·legi d’arquitectes s’havia plantejat ja el primer comunicat d’alerta sobre l’evolució expansiva de la construcció quan el cap de Govern va anunciar una llei per posar-hi fre i fer un replantejament del creixement del país. La degana analitza la situació.

Què pensa el Col·legi del plantejament de la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic? N’hi ha prou? S’ha quedat curta?

L’espantada general que hi va haver sobre moratòria, no moratòria, per al Col·legi no és tanta, va ser més un ensurt perquè en realitat gairebé tot pot continuar construint-se i simplement hi ha un condicionant més per tenir la llicència.

Hauria calgut un fre més important mentre no es fan aquests estudis de càrrega?

Per a nosaltres és important que com a mínim hi hagi la vista posada cap a un fet que preocupa bastantes persones. Hem de saber la capacitat que té el país d’absorbir tanta edificació. És evident que prendre decisions més dràstiques, d’aturar completament la construcció, té implicacions econòmiques i també polítiques. El que s’hauria de fer és no quedar-nos aquí, no esperar un any que es tinguin aquests estudis de càrrega, i durant aquest any començar a fer feina d’anar plantejant com ens agradaria la revisió de la Llei general del sol.

Vist en perspectiva, la Llei del sol no ha estat una ordenació del territori?

La distribució del sol que es va fer en aquell moment amb el creixement que es tenia és veritat que es podia arribar a aquest llindar del milió [d’habitants] o, no sé, cada vegada s’han donat números més alts, però crec que es veia com alguna cosa llunyana. Però quan es veu aquest boom constructiu motivat per aquest atractiu de la inversió estrangera a venir al país han saltat les alarmes i és quan es fa palès que el que s’ha fet fins ara és una gestió de l’urbanisme i no pas una planificació. El que es va fer és distribuir el territori en urbà, urbanitzable i no urbanitzable. No tenim aquesta figura del creixement diferit, del programat, en què tu vas obrint cupos per construir a mesura que el país va creixent i quan tu obres la següent unitat, no només és fer uns vials i entregar-los sinó que has de lliurar també zones verdes, equipaments i l’habitatge de protecció.

Habitatge assequible?

Sí, i la resta sí que és per a promoció privada. Però les unitats s’entreguen amb tot el pack perquè ja saben que si es pot créixer 1.000 aquests 1.000 necessitaran una zona verda, tal equipament i hi haurà tant per cent d’habitatge assequible i la resta a desenvolupar. Això és una planificació del creixement, aquí és fan els vials i es va edificant, després els equipaments no es materialitzen mai i les zones verdes es materialitzen, però has d’agafar el cotxe per arribar-hi, la qual cosa no té sentit quan estem dient que les vies circulatòries del país es col·lapsen.

Fa la sensació que queda poc terreny disponible...

Que va, si mires els plans d’urbanisme les taques de terreny urbanitzable són enormes, el que passa és que hauríem de revisar si tot aquest terreny urbanitzable ho hauria de ser. Demanem que hi hagi una revisió de la classificació del sòl segons certs criteris, hi ha sòls amb molt pendent que potser haurien de passar a una altra classificació perquè els desmunts que has de generar, fet que afecta el paisatge, potser no el fan adequat per ser urbanitzable. Però clar, dir això és posar-te en contra els propietaris que ara mateix tinguin sòls urbanitzables amb aquestes característiques.

I que el seu terreny perdrà valor.

Sí, però potser ens hauríem de plantejar el que sempre hem dit, que estem parlant de l’interès general, del bé col·lectiu, i que potser si fem que Andorra estigui completament explotada com podria estar-ho deixa de tenir qualsevol atractiu més. El que se’n diu morir d’èxit.

Quins incentius s’hauria de donar als propietaris perquè fessin habitatge per butxaques normals?

És un tema potser més dels economistes que no pas nostre però abans de l’obertura econòmica el creixement permetia que una classe mitjana pogués comprar un habitatge al país o llogar a condicions equilibrades respecte als sous. A partir d’aquesta obertura de la inversió estrangera condicionada, afegida o sumada a la covid, a la inestabilitat mundial, tot junt ha fet que cada vegada tinguem més inversors interessats a comprar a Andorra. I clar, i això és un punt de vista, tu ets el propietari d’un terreny i pots fer com es feia abans, que fas de promotor i construeixes un edifici normal perquè els teus fills el puguin llogar o perquè tu el venguis a gent del país o tens el mateix terreny i ve un inversor i et dona el doble...

I és la condició humana.

No volia arribar aquí, però sí. Jo crec que el que està passant és això, que els propietaris de terrenys davant la casuística aquesta de promoc o venc la majoria estan anant per vendre, i no vull dir tots, hi ha molts propietaris que mantenen el seu patrimoni.

Amb terrenys cars, els preus dels materials disparats, són impossibles preus de venda més baixos?

Cada vegada que diem que seria necessària una revisió de l’edificabilitat hi ha qui diu que si la disminuïm encara hi haurà menys habitatge i augmentaran més els preus. No em crec aquest raonament. És l’època que més construïm i que més problemes d’habitatge tenim. El sòl ha pujat de preu per l’interès de l’inversor estranger i el valor en venda és una suma del valor del sòl, del valor de la construcció i del benefici que et vulguis emportar.

Hi ha alternatives per abaratir costos com el dels materials?

Han pujat per factors com la covid, les empreses tancades, la mancança, la pujada de la benzina però també hi ha un percentatge d’increments aprofitant la conjuntura. Podríem intentar tenir materials de proximitat perquè els costos disminuirien. Fa uns anys, per 1.600 [euros/ metre quadrat] construïes, i les últimes promocions estan a 2.000.