“Anem tard institucionalment, però no de mentalitat”

Les desigualtats entre homes i dones en molts àmbits són encara una realitat que no tothom identifica. L’Institut de les Dones, amb Montserrat Ronchera al capdavant, es planteja el gran repte d’explicar la importància del feminisme a aquells que encara no ho comparteixen i de combatre contra les desigualtats existents, amb temes tan cabdals sobre la taula com la bretxa salarial, els rols adquirits o l’avortament.

S’esperava el nomenament?

La veritat és que em va sorprendre molt. Vaig estar-m’ho rumiant i al final vaig acceptar el repte perquè és una entitat que havíem reclamat molt les dones.

Quines han de ser les prioritats?

S’ha de fer molta sensibilització, molta pedagogia perquè la gent entengui per què es crea i per què és necessari l’institut. Molts encara em pregunten: “Ara és el moment? És important?”

L’institut tindrà un paper decisiu sobre les polítiques d’igualtat?

L’institut afavorirà la participació de la dona en igualtat de condicions en tots els estaments: la vida econòmica, social, pública, cultural, etcètera. Farem recomanacions cada any en diferents empreses. A priori ja he vist que hi ha dos o tres llocs com a mínim en els quals és necessari fer recomanacions. De moment és agosarat dir quins perquè encara no hi ha ni el comitè executiu creat i vull que sigui un treball d’equip.

Una de les reclamacions de les associacions és equiparar la baixa per maternitat i paternitat.

Tot el que té a veure amb conciliació i corresponsabilitat seran prioritats de l’institut. La baixa compartida és un objectiu.

Per què aquesta qüestió encara no s’ha tirat endavant? En el Codi de relacions laborals aprovat el 2018 s’hauria pogut impulsar.

El problema és que no sé per què no s’ha fet. Imagino que hi ha el pes de la part privada que té un impacte. Els polítics ens ho haurien d’explicar.

Hi ha altres qüestions relacionades i que generen desigualtats com és la bretxa salarial.

Espero que l’Observatori d’Igualtat ens proporcioni dades més fidedignes que les que tenim ara. Els més crítics diuen que les dades estadístiques actuals no es poden comparar perquè el tracte que se’n fa no és l’adequat. Hem d’anar a buscar una informació que sigui totalment fidedigna, fer-ne un tractament adequat i poder donar una dada concreta.

Un dels grans temes és l’avortament. Andorra ja rep des de fa anys recomanacions d’estaments internacionals i fins ara no ha servit de res. Quina incidència pot tenir l’institut?

Una cosa és la meva opinió i l’altra la del comitè executiu. Jo penso que l’avortament ha de ser lliure i gratuït. En quin termini? Jo espero veure-ho.

Andorra va endarrerida pel que fa als drets de les dones?

L’Institut de les Dones no tindrà sentit el dia que no hi hagi desigualtats. Per tant, si es crea, és que realment aquestes desigualtats hi són. Això s’ha d’explicar perquè sovint no se’n té consciència. Nosaltres fa 30 anys que demanem la creació de l’institut.

Per què anem tard? És una qüestió de tradició, del Coprincipat, de masclisme..?

Podem dir que anem endarrerits institucionalment però no de mentalitat. Dins de la societat hi ha dos nivells molt clars. El més important jo crec que és el de la gent jove, però també persones més grans que jo, homes i dones, que són feministes. Però després hi ha un altre nivell en el qual hi ha gent que no entén la necessitat que hi hagi igualtat o de discriminació positiva perquè les dones puguin arribar a alguns llocs de feina, perquè consideren que no és just. Crec que parlen des del desconeixement. Caldrà explicar quina és la situació real. Estem en una societat patriarcal i hem estat tancats durant molts anys. També hem tingut un pes important de l’Església. No només pel Coprincipat, sinó perquè moltes dones de la generació del segle XX han tingut una educació catòlica i amb famílies molt jerarquitzades. No és una raresa d’Andorra, altres valls del Pirineu també s’hi han trobat. El que passa és que aquí ens hem modernitzat a gran velocitat i ara ens trobem parlant d’això mentre també parlem d’inversió estrangera i anem a promocionar-nos a Dubai... I aleshores dius: com podem estar parlant encara d’igualtat d’oportunitats? És una contradicció.

El fet que de mentalitat haguem avançat, no hauria d’anar lligat a l’evolució institucional?

No necessàriament. El que ha passat a Andorra és que hi ha hagut una explosió des del punt de vista econòmic i hem esdevingut una societat benestant. Però ha estat més un benestar econòmic que no pas en aquest sentit.

Deia que la gent més jove, majoritàriament, ja té una altra mentalitat però seguim veient molts casos de violència masclista en parelles molt joves.

És preocupant. Cal una tasca profunda dins de l’educació efectivosexual. Fins fa molt poc era només un atribut de les famílies. Estem en una societat molt treballadora i això provoca que aquests joves sovint no tinguin assessorament del que és el comportament afectiu i les relacions sexuals. També està afectat molt l’accés a la pornografia. Cada vegada nens i nenes més joves hi tenen accés i això els confon moltíssim i fa que introdueixin la violència en les seves relacions... Aquí hi ha una gran feina a fer de pedagogia i sensibilització i s’ha d’aconseguir que no només hi hagi el pes dels pares i de les escoles, sinó també social.

Tornem a la pedagogia i la sensibilització.

Sí, sento la instistènia però encara és necessari. Hi ha persones que pensaran que és molt bàsic però hi ha diferents nivells i s’ha de començar pels que estan més avall. Hem de començar per treure la por a la paraula feminisme.

Molta gent encara l’entén com a antònim de masclisme.

Exacte i no hi té res a veure. Feminisme és simplement voler la igualtat de drets per a tothom, per tant, un home també ha de ser feminista.

No fa gaire vam veure un dels partits del Govern, Liberals, afirmant que no necessiten l’etiqueta de feministes perquè defensen la igualtat per a tothom.

Quan tu saps el sentit de la paraula feminista, no pots fer aquesta afirmació. Evidentment jo també defenso la igualtat de drets per a tothom. No m’agrada fer el comparatiu però és com aquell que diu que no cal parlar de racisme perquè vol la igualtat per a tothom. Malauradament encara hi ha aquestes discriminacions i requereixen una lluita particular. Hi ha blancs que es van posar a lluitar pels drets dels negres. No és un exemple que m’agradi però ara també cal que dones i homes s’impliquin en aquesta lluita.

Com els explicaria que l’etiqueta encara és necessària?

Si feminisme és el corrent que vol la igualtat entre homes i dones i aquesta igualtat no hi és, aquest moviment ideològic ha de continuar. És una explicació molt senzilla d’entendre. El dia que les dones i els homes siguin iguals no necessitarem ni moviment feminista, ni Institut de les Dones, ni discriminació positiva.