“Per governar calen pactes; no cal aquesta disgregació”

L’endemà de la convocatòria electoral, la síndica, Roser Suñé, fa valoració d’una legislatura marcada per la Covid i per un final amb una important acumulació de textos al Consell General.

Sap què farà el dia 3 d’abril?

Doncs, descansar. Tot i així, encara caldrà fer el traspàs, a més, hi ha quinze dies hàbils abans de la configuració del nou Consell. Després tocarà retornar a la meva vida.

Tenia ganes ja d’eleccions?

Sabíem que serien aquesta primavera. Sempre hi ha un període final en què s’accelera tot. Sempre hi ha aquest rerefons que saps que s’està acabant.

Com ha estat aquest tram final on la convocatòria electoral es mastegava en l’ambient?

Per al Consell han estat bons. Les lleis venien treballades. Hi havia lleis que eren aquí des de la primavera. El que es va haver de treballar –i amb això agraeixo l’entesa de tots els grups– és a calendaritzar per tal que es pogués desenvolupar tot. I al final només han quedat dues lleis.

La veurem durant la campanya?

Hi participaré a la meva manera. Hi ha un moment en què ets a primera línia i n’hi ha d’altres en què ets en un altre espai.

Llavors, per què marxa del món de la política?

Perquè ja he fet el meu cicle. Entenc la política com una dedicació temporal. Per confluències vaig avenir-me a anar a llistes, però no m’he projectat mai a vuit anys ni considero que la política sigui una vida. I amb això no qüestiono els qui s’hi dediquen molt de temps. Per a mi és important recuperar amistats i un tipus de vida més personal. En política es pot ser actiu des de molts llocs.

Es perden amistats si s’entra a la política?

No se’n perden. Segurament, el que tens és menys disponibilitat mental per a segons quines coses.

No marxa perquè la seva relació amb el cap de Govern s’hagi deteriorat?

No, aquesta és una pregunta que molts no la feu, només la penseu, però jo tinc molt bona relació amb en Xavier. Crec que ell encara té ganes de dedicar-s’hi. Jo, des d’on sigui, ja l’ajudaré si puc.

Serà al sottogoverno?

No [riu]. El Sr. Espot no és de sottogoverno. No tinc problema a donar la meva opinió si se’m demana. No pretenc tampoc ocupar cap espai. Jo me’n vaig a la meva vida privada i a partir d’aquí ja veurem com es configuren les coses. És veritat que el relacional d’un cap de Govern i una síndica és de bona entesa. També és veritat que la síndica ocupa un lloc diferent. Malament aniríem si jo no tingués una bona relació amb tothom. Això ja varia una mica el relacional.

Veurem més síndiques o tornaran els síndics?

Va ser així. No ho sé. També és el primer cop en què tota la sindicatura eren dones. Les dones en política a Andorra tenen un espai guanyat i res no farà que el puguin perdre. Que siguin parelles o no de síndiques res no obliga que ho siguin, però res no impedeix que ho tornin a ser.

La legislatura serà recordada per la pandèmia o per haver tingut una síndica?

Per la pandèmia, segur. El fet de ser la primera dona síndica segur que en el futur sortirà, però el pes ha estat per a la pandèmia. Encara no podem avaluar l’impacte que ha tingut. I no només en la manera de treballar o les relacions, sinó també en les polítiques sanitàries o la sensació de pèrdua de seguretat. La pandèmia ens va ensenyar que som vulnerables, i això va canviar la manera d’aproximar-te a la vida.

Com recorda aquells primers moments de pandèmia?

Va ser dur. Recordo passar dies aquí sola. Alguna vegada que baixava al ple pensava: “com ho farem?”. Crec, però, que es va gestionar bé i va reforçar la confiança en les institucions del país.

Ha perdut poder el Consell General aquesta legislatura?

Els textos són molt discutits en el si de les comissions. I per això alguns han trigat tant a passar pel ple. La discussió de qui té el poder sempre hi serà, però per a mi és una discussió que no té raó de ser, perquè cadascú té les línies marcades. El Consell molt sovint transforma les propostes del Govern. No està tot dit i fet.

No creu que ha faltat diàleg entre el Govern i l’oposició?

Entre els grups hi ha hagut molt diàleg. El relacional entre l’oposició i el Govern és un tema que ells hauran d’entendre com el volen treballar. Jo sempre he defensat que és bo que hi hagi contactes fluids.

No creu que cal més “unitat” en temes com l’acord amb la UE?

Crec que s’ha de tornar a establir l’acord que es va fer i si l’oposició creu que no rebia prou informació, doncs ho hauríem de treballar per tornar a trobar els punts d’encaix. L’acord d’associació amb la UE és massa important perquè tots no hi treballem. I aquí apel·laria a la responsabilitat de tots.

Per Sant Tomàs va demanar no legislar tant. Per què?

El que demano no és que no es legisli, sinó que entenguem on legislem i per què, quan s’analitza que hem fet unes cent lleis en quatre anys... Aquesta és una societat petita. Potser ens hem de donar el temps d’anàlisi per veure si és necessari o no legislar, i veure també si hi ha la capacitat dins el Consell de poder processar tots aquests textos.

Com veu les eleccions?

Doncs, complicades. Si s’acaben concretant el nombre de llistes, també farà difícil que la gent entengui les diferents propostes. No sé què demostra, potser una mica de falta de maduresa política. Per governar calen acords i punts d’entesa i no cal aquesta disgregació.

S’imagina ser síndica en un Consell amb tants grups?

Hi ha estratègia per a tot, jo vinc del món de la docència...

Què vol dir, que això és com un pati d’escola?

No [riu], però les maneres de fer veus que es van replicant. Una diferència entre el cap de Govern i la síndica és que jo em trobo els consellers que hi ha. I cal tenir un respecte per les minories. Perquè això és la democràcia.

La preocupa que el Consell no sigui capaç d’aconseguir la unió a la qual apel·lava la darrera sessió?

Potser falta escoltar-nos de veritat. Crec que està bé que escoltem altres maneres d’entendre i d’enfocar els problemes. Però la unió no s’ha d’entendre com una cessió, sinó que s’han de poder articular les mesures que un defensa; al final, els 17 vots els tenia la majoria i és qui tenia el poder de decisió, i és bo que el tingui, però és veritat que l’escolta s’ha perdut en aquesta època tan accelerada.