“L'Andorra del 36 tindria més simpaties pel franquisme”

Nascut a la Seu d’Urgell, Pau Chica és graduat en història amb un màster en història contemporània i món actual per la Universitat de Barcelona. Les seves recerques s’han centrat els darrers anys en la primera meitat del segle XX a l’Alt Urgell i Andorra, amb especial interès en el període de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. Després de dos anys de recerca arran d’un encàrrec de l’espai sociocultural Cal Pal, aquest mes ha sortit a la llum el llibre Andorra i la Guerra Civil Espanyola.

Hi ha qui pensa que mirar cap enrere no serveix de res. Segurament els historiadors no penseu el mateix.

La història és una eina cabdal per intentar entendre el que ha passat, aplicar-ho al present i no repetir els mateixos errors.

Hem après de la història?

Públicament, tothom diu que sí, però continuem repetint els errors del passat. Un exemple són les guerres que hi ha actualment. Des del conflicte entre Rússia i Ucraïna, fins als centenars de guerres que hi ha a l’Orient Mitjà o a l’Àfrica.

Per què cometem els mateixos errors si ja sabem quines seran les conseqüències?

Perquè els diners mouen el món i quan qui mana no pot aconseguir els seus interessos econòmics a les bones, ho intenta a les males.

Andorra i la Guerra Civil Espa-nyola va sorgir amb la intenció d’aprendre dels errors que es van cometre en aquest període?

El llibre estudia com va afectar el país que un dels seus veïns, Espanya, estigués en guerra durant gairebé tres anys. El paper que va jugar, les conseqüències que va tenir i com va ajudar aquesta etapa a construir el país que tenim ara. La intenció també era donar un cop de puny a la taula i reivindicar que les comunitats petites també tenen una història. No tot passa a Barcelona i a París.

Si no m’equivoco, el llibre és un encàrrec de Cal Pal.

Exacte. La idea de Cal Pal al principi era fer una exposició sobre els refugiats que durant la Guer-ra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial van passar pel Principat. Aviat es van adonar que calia dotar la mostra d’un discurs històric potent, i es van posar en contacte amb mi per oferir-me aquest treball.

La qüestió dels refugiats és un dels punts clau de la recerca.

Perquè és una de les grans conseqüències que va tenir la guerra civil al Principat. El més important d’entendre és que l’any 1936, quan va començar la Guer-ra Civil Espanyola, Andorra era molt diferent del que coneixem ara. Tenia poc més de 4.000 habitants, se sustentava en el sector primari i era molt pobra. En tres anys va acollir i evacuar prop de 17.000 refugiats i si comptabilitzem que en acabar la guerra mig miler de refugiats es van quedar al país, estem parlant d’un creixement poblacional molt gran.

Quines altres conseqüències va comportar el conflicte espanyol?

Durant aquest període, el Consell General entra de ple en la política internacional moderna i ha de fer esforços per fer equilibris, amb una Espanya en guerra i després amb una Espanya dictatorial, i, posteriorment, amb una França en guerra. Després també ha de conviure amb un franquisme que intenta incidir constantment en la política andorrana.

En quin sentit?

Davant la falta de subministrament alimentari, qui ajuda An-dorra durant la guerra civil és Franco. Ajuda entre cometes perquè després intenta cobrar els favors intentant influir políticament, i el Consell General i el síndic Cairat han de fer mans i mànigues per evitar que el franquisme incideixi més del compte.

El Principat es va mantenir neutral durant la guerra civil?

Oficialment, es manté neutral. A partir d’aquí, la balança es decanta pel bàndol franquista per una qüestió d’interès. Si no els ajuda la república, els haurà d’ajudar el franquisme. I tampoc no ens enganyem. Un país com l’Andorra del 1936, rural i catòlic, és evident que tindria més simpaties pel bàndol franquista.

Les 700 pàgines i els dos anys de recerca deuen amagar alguna novetat sobre aquest període.

Hem pogut trobar la presència de sis andorrans dins les brigades internacionals. Els andorrans, en pertànyer a un país estranger, no podien participar amb els espa-nyols, però nosaltres hem constatat que sí que es van ajuntar amb argentins, anglesos, italians…

Fa anys que són moda les pel·lícules ambientades en la Primera i Segona Guerra Mundial i en altres conflictes. És positiva aquesta sobreproducció?

L’important aquí és que quan l’espectador vegi una pel·lícula o una sèrie ambientada a nivell històric entengui que és ficció, una creació artística, i que si vol informar-se sobre el període ho haurà de fer amb altres materials. Ara bé, els films de vegades són el clic que desperta l’interès de molta gent per la història.