“Som un gran lloc d'oci on l'esquí és el producte central, però hi ha moltes més coses a fer”

Sense contemplacions. El director general de Grandvalira Resorts defineix el final de temporada com a “lleig”. La falta de neu ha marcat una campanya on, tot i les condicions, la majoria d’estacions han incrementat el nombre de dies d’esquí venuts i en la qual ha entrat en funcionament el nou forfet únic tan es- perat.

Quina és la sensació ara que ja s’ha tancat la temporada?

En termes generals, bona, tot i el final agredolç. Però tenint en compte la temporada complicada, bona sensació. Des del punt de vista de la neu ha estat una temporada dolenta. Ja vàrem començar regular, tirant a malament. I el final de temporada jo el definiria com a lleig i vàrem resistir la darrera setmana. Però, així i tot, jo diria que ha estat una molt bona temporada.

Ha estat un exercici de supervivència aguantar fins per Setmana Santa?

Ha estat complicat. Una de les grans claus de la campanya és que gràcies a les inversions de 180 milions en 10 anys és el que ens ha permès arribar amb dues terceres parts de la superfície esquiable innivada, i això és un avantatge competitiu a tots els Pirineus. L’altre factor és el treball dels equips de terreny. Han fet miracles.

La qüestió del canvi climàtic és una cosa que ja s’està començant a abordar a les oficines de Grandvalira?

Crec que a causa de la temporada que hem tingut, tornarà a sortir el debat, però no és un tema nou. Que hi hagi temporades com aquesta ha passat tota la vida, ara bé que hi ha dades innegables com que la temperatura mitjana va pujant, és un fet i té un impacte en el nostre negoci també. Jo sempre dic que per pura estadística ens ha de tocar algun any bo de neu i penso que el proper ho serà, no sé si cauran 20 metres de neu com aquest any als EUA, però com a mínim cinc espero que sí. Crec que són coses cícliques. És un problema que s’ha d’afrontar, si bé nosaltres estem en millor situació que altres estacions pel que fa a la neu de cultiu, on seguirem invertint.

Quines opcions hi ha per mantenir el negoci tot i l’increment de temperatures?

Un dels temes importants són els grups de treball que analitzen el canvi climàtic enfocat directament al sector de l’esquí. Per exemple, es podria assegurar la temporada. Si no tenim neu, l’assegurança et cobreix una part d’aquesta falta d’ingressos.

La situació socioeconòmica ha afectat els resultats d’enguany?

Jo crec que aquesta temporada encara no s’ha notat. En el món de l’esquí hi ha un tema psicològic que quan arriba el moment platja la gent ja guarda els esquís. Això s’ha accentuat per les condicions d’aquest any. Però crec que la bossa d’estalvi de la Covid encara estava forta i ara ja comença a ser més buida. De cara a la propera temporada serà una altra història.

El forfet únic podem dir que ha funcionat bé?

Sí, crec que ha estat molt ben rebut per tothom. Crec que hi ha hagut una mica d’efecte novetat. És un producte que et dona flexibilitat i al final de temporada hi ha hagut millors condicions a Ordino-Arcalís i amb el forfet hi podies anar. Té una sèrie d’avantatges que la gent ha rebut molt bé. Ara tocar fer anàlisi de les dades i veure si hi ha alguna cosa a millorar, però ara mateix no tinc res al cap que pensem que s’hagi de millorar però segur que hi ha aspectes a millorar sense cap mena de dubte.

Grandvalira segueix sent l’estació principal i va creixent. Pot continuar incrementant les dades la temporada vinent?

Al final, el client valora el producte que tenim. Crec que tenim una oferta imbatible. No només per l’esquí, sinó també per l’oferta com a destinació de país. Tenim una oferta imbatible en aquest sentit. Per exemple, en gastronomia tant dins com fora de l’estació. Tota la part de la música... Som un gran lloc d’oci on l’esquí és el producte central, però hi ha moltes més coses a fer.

La música o els esdeveniments és el sector on les estacions poden trobar nous ingressos?

Crec que sí. Aquest any passat vàrem invertir 17 milions en la temporada on inclou la part d’oci. L’Abarset ho ha venut tot sempre de manera anticipada. L’SnowRow va aportar 8.000 clients, 4.000 dels quals van comprar forfet. Les competicions d’alt nivell que tenim i que tindrem també l’any vinent... Estan passant una sèrie de coses que fan que l’oferta sigui cada cop més sòlida.

Es necessiten més hotels per acollir tota aquesta gent?

Sí, clarament. És una de les coses que quan em pregunten que trobo a faltar diria que són hotels i hotels d’un cert nivell. Ja fa anys que treballem per portar un client de més poder adquisitiu que quan ens faci la visita aporti més. I crec que en això ens acompanya tot el país: menys massificació i més diners per visitant. Per part nostra, els números diuen que anem pel bon camí, però crec que és important que hi hagi el compromís de tot el país. Una de les coses que falten és una oferta d’hotels. A Ordino-Arcalís falten hotels. A la zona entre Soldeu i Grau Roig estem orfes... Però aquest no és un tema que depengui de nosaltres.

Parlava de les finals de la Copa del Món. Ens hem d’acostumar a veure els millors esquiadors del món al Principat?

Jo crec que no és nou. Fa ja diversos anys que tenim proves importants. El benefici és clar: si haguéssim hagut de pagar el que Mikaela Shiffrin va penjar al seu Instagram quan va ser aquí no ho hauríem pogut pagar.

Com pinta la candidatura per al 2029?

Jo ho resumeixo d’una manera clara: la sensació és que ja toca. Andorra ja s’ha fet un nom dins la FIS, i la sensació és aquesta.