“La societat no viu el final de la vida de manera natural”

Xavier Gómez-Batiste és doctor especialitzat en oncologia i en cures pal·liatives, i, entre altres projectes, és cofundador de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (Secpal). Anys enrere va participar en el disseny del pla nacional de cures pal·liatives d’Andorra i ha viscut de ben a prop com ha evolucionat la unitat de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell que s’hi dedica. Enguany participa en la I Jornada de Cures Pal·liatives que tindrà lloc el dijous 27 d’abril, de 16.00 hores a 21.00 hores, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.

Comencem pel principi. Què són les cures pal·liatives?

Les cures pal·liatives o atenció pal·liativa és la disciplina dedicada a atendre persones que tenen malalties cròniques avançades i un pronòstic de vida relativament limitat. La majoria de les malalties cròniques són neurodegeneratives, com l’Alzheimer i l’esclerosi, i també oncològiques. Totes tenen en comú que la seva evolució causa problemes físics i emocionals que dificulten portar una vida, com aquell que diu, normal.

En quin punt d’una malaltia crònica es recomana atendre un pacient amb una visió pal·liativa?

Com més aviat millor sempre que el malalt ho necessiti. Les cures pal·liatives no s’apliquen només en malalties terminals, al contrari del que es pensa. Aquest tipus de cures també es fan a persones amb malalties cròniques avançades sense necessitat que siguin els seus darrers dies de vida, ja que l’objectiu és simplement reduir el seu patiment. El millor de tot plegat és que les cures pal·liatives són compatibles amb altres tractaments.

Quin paper juga la família en aquest procés?

La família és un factor essencial i dins les cures pal·liatives també ens centrem en la seva atenció. En primer lloc, tractem de donar-los suport. En segon lloc, intentem capacitar-los per cuidar el malalt tan bé com puguin, tant des del punt de vista emocional com en aspectes més logístics entorn les cures. En tercer i últim lloc, ens dediquen a prevenir i atendre el dol. La pèrdua d’una persona estimada té un impacte molt gran en la qualitat de vida d’algú, sobretot de les persones més vulnerables, com són infants, adolescents i gent gran.

Considera que la societat està preparada per afrontar l’etapa final de la vida sense tabús?

La societat no viu el final de la vida de manera natural, i aquí hi ha el problema. És important que fem un esforç social, cultural, educatiu i personal per veure la mort com a quelcom que ens ha de passar a tots. Aquesta millora de capacitat de resposta social davant la mort servirà per donar un millor suport a aquests pacients amb malalties cròniques, que ha d’anar acompanyat de millores dins les cures pal·liatives.

Hi ha tot un debat entorn les cures pal·liatives i l’eutanàsia.

Les cures pal·liatives i l’eutanàsia no tenen res a veure perquè, com he explicat abans, l’atenció pal·liativa no necessàriament implica que el pacient sigui en els seus darrers dies de vida.

Per tant, per què hi ha debat?

Estar-hi a favor o en contra per qüestions morals, religioses o ètiques és un dels debats, però els metges en tenim un altre. Els professionals de l’estat espanyol veiem inoportú que es posi en marxa una llei de l’eutanàsia sense haver complert els objectius d’una bona xarxa de cures pal·liatives. Quan nosaltres veiem algú que pateix ens posem immediatament a donar-li suport, i pensem que si algú demana l’eutanàsia és perquè no està rebent una bona atenció. Les cures pal·liatives han de ser un dret humà universal i que puguin arribar a totes les persones que ho necessiten.

Hi ha una uniformitat de protocols i processos aplicats en les cures pal·liatives?

En els processos clínics, bastant. Després, la cobertura pal·liativa en si varia depenent dels països i fins i tot a Espanya és diferent depenent de la comunitat. El que sí que crec que haurien d’implementar tots els centres sanitaris igual són mecanismes per detectar precoçment persones que pateixen malalties cròniques i necessiten cures pal·liatives, i això s’aplica tant a hospitals, com residències de la tercera edat i d’altres centres sociosanitaris.

Coneix de primera mà la unitat de cures pal·liatives del Principat. Què li sembla?

Fa molts anys vaig participar en el disseny del pla nacional de cures pal·liatives i conec molt bé l’evolució que ha tingut l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell al voltant d’aquest servei. He vist com ha anat millorant i tinc constància que fins i tot dona el servei pal·liatiu a domicili, un pas molt important per millorar la qualitat de vida dels pacients. Conec, sobretot, l’equip que tenien fa uns anys, però em consta que l’actual també és excel·lent.

Aquest dijous participa en la I Jornada de Cures Pal·liatives que té lloc al Principat. Quin hi serà el seu paper?

D’una banda, ho aprofitaré per reconèixer i donar suport als professionals que han liderat aquest projecte de cures pal·liatives i el seu desenvolupament a Andorra. D’altra banda, atesa la meva experiència en les polítiques públiques, hi parlaré de quin és el futur de les cures pal·liatives en el nostre context europeu, els reptes que tenim a davant... Seré acompanyat d’altres professionals de l’àmbit, com la doctora Cristina Lasmarias, presidenta de l’Associació Espanyola de Planificació Compartida de l’Atenció (AEPCA).