“Teníem molt clar que l'ascens seria exigent”

Dissabte arribarà la primera oportunitat per al MoraBanc Andorra i per viure la festa grossa al Poliesportiu. Si el Zunder Palència perd a casa divendres contra Estudiantes, la victòria dels tricolors a la bombonera contra l’Alacant donaria les claus, de forma definitiva, per sortir de l’infern. En el pitjor dels casos, s’ajornaria la reconquesta de l’ACB fins al partit contra l’Ourense. El CEO de l’entitat, Francesc Solana, tot i veure a prop l’objectiu, no acostuma a ser gaire amic de fer volar coloms.

Com porta les papallones a l’estómac?

Estem al lloc on volíem estar a principi de temporada. Quan vam baixar i vam començar a construir l’equip la idea era, evidentment, intentar tornar aquest any a l’ACB i pujar directament. O si no, anar al play-off i intentar-ho a la final de quatre.

Pel bé de tots, que el play-off sigui la guerra dels altres.

La temporada està sent molt bona, fins ara. Sé que no s’ho creurà, però això encara no ha acabat. Hem de seguir, queden tres partits, depenem només de nos­altres i seguirem igual, partit a partit i respectant cada rival.

Ai, que no aixecarà la veu més del necessari!

Dissabte arriba l’Alacant, un equip que ja ens va guanyar a la seva pista. Juga molt bé i és un equip molt competitiu. Només penso a preparar bé el partit, al màxim, i intentar guanyar, que és el que volem. Veig que ja no recorda el partit de l’Almansa.

Què va pensar aquell dia, “com ens compliquem la vida”?

No, tampoc era això. Li seré molt sincer. Portem tot l’any sent conscients que podem perdre partits i només n’havíem perdut tres fins aquell dia. Crec que vam caure més per mèrit de l’Almansa, que va estar molt encertat als darrers cinc minuts, que no per demèrit nostre ni per haver-nos relaxat.

Només quatre derrotes i l’equip encara no ha pujat.

Ja pensàvem que seria un ascens exigent i molt car, segur. Potser el màxim rival no està sent el que tothom esperava, però és que el Palència s’ho ha guanyat de ple dret amb la temporada que està fent. A més, pensi que arribar a aquestes altures amb només quatre derrotes no ens ho esperàvem i li demostra la duresa d’aquesta categoria.

Ha de ser complicat entendre que guanyant 27 partits de 31 l’equip no estigui encara a l’ACB.

Ho és, no ho nego, però miri el Palència, que només ha perdut sis partits i potser no pot pujar de manera directa. L’any passat, el Covirán Granada, que va ser l’equip que va pujar directe, ho va fer amb vuit derrotes.

Natxo Lezkano està sent la prudència personificada durant tota la temporada.

Clar. És que si ens creiem que està fet patinarem, tal com va dir ell mateix després d’Oviedo. Estic absolutament en aquesta línia perquè una de les coses que ha fet aquest equip de forma fantàstica ha estat el respecte màxim als rivals cada setmana i no ens hem de desviar ni un mil·límetre.

Però no em pot negar que l’ascens és a tocar.

Crec que ho tenim ben encaminat, no a tocar. Com li he dit depenem de nosaltres i l’equip ha de seguir fent el que ha fet durant tot l’any i dissabte, a casa, esperem que amb una bombonera plena, puguem sumar una nova victòria. Hem estat fent el nostre camí tot el curs, sense estar pendents dels altres, i això és el que ens ha portat fins aquí.

No s’hauria agraït un horari unificat aquesta jornada?

Els horaris ja estan posats de principi de temporada i les jornades unificades només es programen des de la federació la darrera jornada de la primera volta i l’última de la segona volta. Independentment del que hi hagi en joc, el calendari està fet així i no crec que sigui cap problema per a ningú.

LA LESIÓ DE CZERAPOWICZ

El director general no dubta a assenyalar la greu lesió de Chris Czerapiowicz com l’aspecte negatiu de la que pot ser una temporada rodona. “L’esforç que va fer per arribar fins a final de temporada i ajudar l’equip malgrat la lesió al maluc que arrossegava li ha provocat un problema més gran”, va dir. Solana va afegir que “només li podem agrair tot el sacrifici que ha fet”.