“Aristòtil es posaria molt nerviós amb Twitter”

L’impacte de les xarxes socials en les nostres vides i desitjos serà un dels punts claus de la conferència de demà a càrrec del filòsof Nemrod Carrasco, que també va ser assessor filosòfic de la popular sèrie Merlí.

Instagram és el nou món de les idees de Plató? Aquell món ideal al qual no podem arribar mai?

Les xarxes socials generen models de perfecció als quals ens veiem esclavitzats amb comportaments i maneres de veure el món que reproduïm sense pensar què hi ha al darrere. Ens hauríem de preguntar què hi ha darrere d’aquestes plataformes i per què generen comportaments tan addictius.

És una cosa només de joves?

No, és un tret que es pot generalitzar a altres franges de la població. Tendim a infravalorar els joves i són una categoria molt més complexa del que voldríem admetre. Els diem que no tenen esperit crític o que són impulsius i aquests models són els que es veuen reproduïts en els pares.

‘Temps passats, temps millors’...

Totalment. Sempre estem dins d’aquesta lògica que ens fa pensar que el passat és millor que el present. En canvi, ningú es pregunta per què cada generació repeteix aquesta idea. Creiem molt en l’educació, però sempre estem amb aquesta estigmatització. O una cosa o l’altra.

Sense xarxes socials seríem una societat menys ‘accelerada’?

Segons el dia penso una cosa o una altra. Avui m’he despertat pensant que el medi determina el missatge, com diria McLuhan. El lloc, la forma, l’estructura, determinen. Les plataformes tenen una sèrie d’elements formals que provoquen aquest efecte.

Això vol dir que per frenar hem de tornar a escriure a mà?

Sempre hi ha aquesta reacció de romantització del que hi havia abans de les noves tecnologies. La resposta més assenyada és que això no és possible. Les noves tecnologies ofereixen moltes oportunitats, però també si fallen ens generen una buidor molt gran que, per una banda, ens allibera, però també és l’evidència que ens tornem esclaus d’elles. El que ens hauríem de preguntar és quin tipus de relació establim amb elles més enllà de si l’ús és bo o dolent, que és una cosa que tampoc tinc gaire clara.

Què diria Aristòtil de Twitter?

Tinc molt clar que es posaria molt nerviós amb Twitter. Ell considera que la vida filosòfica és una vida contemplativa. Aquesta hiperproducitivitat i hipergeneració d’estímuls és absolutament incompatible. Sembla que la nostra plenitud està lligada a l’ús de les xarxes i no ens permetem tenir moments buits. Aristòtil tindria Twitter però no faria fils.

Hem d’aprendre a avorrir-nos?

TikTok és una plataforma on avorrir-nos. No hi ha cap sorpresa en el contingut perquè ja sabem què hi trobarem. Em sembla una bona actitud filosòfica deixar-nos avorrir perquè aquí s’obren possibilitats.

Hem confós la llibertat amb el fet de poder dir qualsevol ximpleria?

L’anonimat ens dona la possibilitat d’emmascarar-nos i és en aquest sentit que no oferim un pensament crític perquè expressar-se a les xarxes només té sentit en la mesura que es parla des de l’odi o des del conflicte. La filosofia és tot el contrari: no és dir el que penses, és pensar el que dius.

Hi ha massa sofista a la societat avui en dia?

També tinc la sensació, a vegades, de ser un venedor de paraules. Però el que ens exigeix la filosofia és distanciar-nos de la sofística. Si hi ha alguna cosa per la qual les xarxes tenen un comportament addictiu és el que es denomina desig mimètic. A través de les imatges com es genera aquest desig de semblar-nos als que no som nosaltres. Per què no som capaços d’escollir els nostres desitjos i triem els dels altres? Què és el que realment desitgem? Els sofistes eren experts a crear necessitats que consideraven necessàries. Ells ho feien amb el discurs, ara ho fem amb les imatges.

Troba a faltar Merlí?

Crec que hi ha molts professors que són Merlí, molts més dels que ens imaginem Qui més o qui menys ha tingut un Merlí encara que no sigui a filosofia. Un professor que t’ha enganxat a la vida.