“S'ha de saber passar la mà. Per això ho vaig deixar”

El temps passa de pressa. Hi ha qui se n’adona tard i fins i tot qui mai se n’adona. I després hi ha Catherine Métayer, que va acabar de ser-ne conscient després de presenciar en primera fila un homenatge en el seu honor. Métayer va fundar el 1991, juntament amb Marta Deu i Josep Dallarès, el Cor dels Petits Cantors. Després de 30 anys al capdavant de la institució el gener de 2021 va anunciar que es retirava.

Com va viure l’homenatge?

Molt emocionada. Sabia que els Petits Cantors em feien un homenatge, però no sabia tot el que havien preparat. La Marta Deu, que juntament amb el Josep Dallarès va ser qui em va fer venir a Andorra, va fer el discurs d’entrada i després va començar l’espectacle. Hi havia molta gent. Tant els petits cantors de les primeres generacions com els nens que hi ha ara al cor.

Hi va haver llàgrimes, suposo.

Moltes. En un moment van interpretar Madame, una cançó que parla d’una directora que marxa perquè es jubila. Com pots imaginar, només començar a cantar-la em vaig posar a plorar. Encara se’m posa la pell de gallina quan parlo d’això. Els petits cantors també em van dedicar paraules molt boniques com que durant els anys en què van ser al cor vaig ser la seva segona mare. Teníem un vincle molt especial.

Com recorda els inicis del Cor dels Petits Cantors?

Difícils. Vaig fundar el cor el 1991 juntament amb la Marta Deu i el Josep Dallarès, i el primer grup que teníem eren una vintenta de nens una mica… conflictius. Hi havia veus molt maques, però era difícil fer música. Recordo que cada vegada que arribava a casa cap al vespre plorava.

Què va fer?

Vam fer la primera missa del gall a Encamp i vaig advertir els nens i les famílies que o canviàvem la manera de treballar o deixava la direcció del cor. Tenia un cor a Nantes que anava fenomenal i estàvem actuant a nivell internacional. Des d’aquell moment tot va canviar. Vaig començar a treballar, vam tenir la primera gira i vam aconseguir actuacions internacionals com les que feia amb el cor de Nantes.

On han actuat les seves generacions dels Petits Cantors?

Hem cantat dues vegades a Nova York, després també al Canadà, hem viatjat per la costa est dels Estats Units, i d’Europa hem visitat França, Espanya, Bèlgica, Suïssa… Ni ells ni jo ho esperàvem, però no tot ha estat sempre tan fàcil.

En quin sentit?

Al començament el cor estava format només per nens. Quan van arribar les nenes vam fer dos cors diferents, un de nens i un altre de nenes, i el problema era que el cor de nens sortia molt a nivell internacional i tenia problemes per fer sortir les nenes. Els pares tenien una certa por. Llavors vaig decidir fer un cor conjunt i a poc a poc vam anar viatjant per tot el món.

Per què el cor era només de nens al principi?

No ho sé. Suposo que es tractava de costums, d’entendre que les nenes s’havien de criar per netejar i cuidar de la casa. Sent sincera a mi em va costar incloure les nenes al Cor dels Petits Cantors. El cor de Nantes era només de nens, al principi el d’Andorra també i és quan el Govern em demana que inclogui les nenes quan ho faig.

Actualment la majoria de cors són mixtos?

Històricament, els millors cors han estat formats per nens, però estem davant un canvi. Les generacions canvien, els costums també i cada cop hi ha més cors mixtos que triomfen.

El gener de 2021 va anunciar la seva renúncia. Per què?

Tenia 67 anys i ja estava en edat de jubilar-me. S’ha de saber passar la mà. Per això vaig renunciar als Petits Cantors. Em semblava important que el cor tingués una persona jove al capdavant i els canvis sempre van bé.

Va ser una decisió complicada?

Potser va ser-ho més per l’actual director, el Jordi Sabata. Quan hi ha un canvi de director hi ha molta gent que marxa i ell es trobava amb el repte de formar un nou cor. Però aquests canvis també són macos i evidentment em vaig proposar a venir a ajudar-lo quan calgués. Necessitem temps, però el cor tornarà a renéixer.

Continua vinculada amb la música tot i haver deixat la direcció dels Petits Cantors?

Estic casada amb la música. M’és impossible deixar-la del tot. Actualment, dirigeixo el Cor de la Cambra Valls d’Andorra, que és d’adults, i també faig alguna master class a Suïssa, Espanya o França, on tinc un altre cor. Així que sí, continuo lligada a la música i continuo tenint una vida activa de cor.