Gorka Aixàs
“Ha estat, sens dubte, el guió perfecte”
El president del MoraBanc Andorra analitza una temporada sensacional i els perquès de l’èxit de l’entitat en tornar a l’ACB en només un any
Gairebé quinze dies després d’assolir l’ascens a la Lliga ACB, el president del MoraBanc Andorra, Gorka Aixàs, assegura no haver patit encara les contraindicacions que apareixen després de l’èxit. Acostuma el mandatari tricolor a patir una ressaca emocional cada cop que finalitza una temporada i, enguany, sembla que el seu cos ha paït molt bé el salt de categoria.
És que patir, no s’ha patit gaire.
Ha estat el guió perfecte i tot ha anat rodó. Ha anat bé i, per tant, no té gaire sentit fer segons quines reflexions però estava preparat per fer-la si no s’hagués aconseguit. Tal com soc, és clar que tenia al cap que potser no ho fèiem, però si no pujàvem només podia ser per una desgràcia i ho veia molt injust, per tot el camí fet i el que hem generat.
Un projecte ACB a la LEB Or.
La resposta dels patrocinadors i de la gent ha estat esplèndida. Si es posa tot en context ha anat, fins i tot, a l’alça i millor que mai perquè els condicionants eren els pitjors amb el descens. Ningú va baixar del carro i ens van mostrar tota la confiança.
Més valor tenint en compte que els ingressos a la LEB son més aviat escassos.
No genera gaire, evidentment, i partíem, és clar, sense l’aportació de l’ACB. Ara bé, tot el que depenia de nosaltres, del nostre teixit d’empreses i institucions, el suport ha estat cabdal per aconseguir fer el projecte que hem fet i per assolir l’èxit.
Per cabdal, també, el paper de l’afició.
La por més gran que teníem era que la gent no se sentís atreta per la nova categoria. No sabíem què passaria i ens preocupava, ho reconec. Vam abaixar els preus dels abonaments i, d’acord que no va ser per això simplement, però la resposta de l’afició va ser aclaparadora des del principi. Amb noves altes fins i tot perquè vam augmentar el número de socis i el feedback que teníem, no tan sols al carrer, era bestial.
L’ambient del pavelló ha sorprès moltíssim, també.
Li diria que, de mitjana, hi ha hagut més assistència i millors entrades que els darrers anys de l’ACB. La gent ha estat molt implicada, ha gaudit de l’equip i, lògicament, guanyar sempre ajuda.
Identificació, li’n diuen.
La lectura és clara i després de vuit anys a l’ACB, tot i el descens, s’ha demostrat que el projecte havia quallat i arrelat i no és gens artificial. No som només un equip de bàsquet, som un esdeveniment familiar i de país.
El millor equip de la història de la LEB Or.
Això li demostra que hem fet molt bé les coses i que tot ha sortit bé. S’ha triat bé, s’han pres bones decisions, hem tingut el punt necessari de sort i, en definitiva, passa tot el contrari del que ens va passar l’any passat.
El retorn a l’ACB serà amb Natxo Lezkano al volant.
No seguirà perquè tenia l’opció en cas d’ascens, sinó perquè ha fet una feina excel·lent i hem encaixat d’una manera fantàstica. Té les idees molt clares, és molt rigorós, té una ètica de treball molt bèstia i és tal com el veus, molt transparent. No enganya ni per excés ni per defecte.
La intenció és mantenir bona part de la plantilla.
Hi ha molts jugadors amb contracte i aquesta ha estat una de les armes per poder formar un equip potent a la LEB. La idea és mantenir un nucli important, sí, però és clar que no n’hi ha prou amb això, que l’ACB és dura, que hem de competir i millorar el que tenim ara.
És massa aviat per parlar de noms propis, però en llanço un parell: Czerapowicz.
Té contracte i comptem amb ell, evidentment. La seva situació em sap especialment greu perquè s’ha sacrificat molt i ha fet un esforç bestial per l’equip. Enguany ha jugat amb una dolença de desgast i que no sé jo si molts jugadors ho haguessin fet.
‘Tyson’ Pérez.
És d’hora per saber res però, evidentment, és un jugador que ens encaixaria. Ha de tornar però no se’ns escapa que, tenint en compte el final de temporada que ha fet, ha de tenir pretendents. A mi m’agradaria que jugués aquí.