“La bona música mai passa de moda”

Ha dirigit òpera per tot el món, però els darrers mesos ha decidit aterrar a Andorra, el seu país natal, per posar-se al capdavant de Clàssic And, un festival dedicat a la música clàssica. Té lloc del 2 al 11 de juny i compta amb deu espectacles, vuit concerts i dues activitats culturals gratuïtes.

La música clàssica ha passat de moda?

La bona música, igual que la bona literatura i les bones obres d’art, mai passa de moda. És veritat que estem immersos en una societat de consum ràpid on les coses tendeixen a tenir una vida molt curta. La música clàssica no funciona bé en aquest llenguatge i tot i això continuo veient molta gent interessada. També joves.

El gènere hauria d’adaptar-se a aquests canvis en el consum?

En certa manera, sí. La societat ha canviat la manera de consumir cultura i els que la produïm hem de replantejar-nos de quina manera la fem arribar. Hi ha directors que han revolucionat el panorama amb propostes, per exemple, relacionades amb Quentin Tarantino per atraure nous públics.

El festival Clàssic And neix amb aquesta voluntat de donar una empenta a la música clàssica?

Els festivals estan molt de moda actualment i, lligat amb el que parlàvem, és una bona manera d’atreure espectadors. La intenció és que Clàssic And sigui l’inici d’una aventura molt llarga.

De moment, l’esdeveniment comença amb tres anys de marge.

Hem signat un conveni per tres anys, sí. Ara bé, hem de pensar que les iniciatives culturals necessiten temps per posicionar-se. Som el primer festival de música clàssica, però tenim molts altres festivals al voltant i encara hem de donar-nos a conèixer. És qüestió de picar pedra, però Clàssic And té potencial per ser una cita cultural important i per ser l’iniciador d’aquests festivals d’estiu al Principat.

El festival Ordino Clàssic ha estat un referent per a vostès?

Clàssic And neix de la fusió d’Ordino Clàssic i la Temporada de Música i Dansa. Són dues iniciatives amb un recorregut important al Principat i la seva fusió ens permet projectar-les més lluny. Al cap i a la fi, volem que el Clàssic And sigui un festival que la gent d’Andorra se senti seu i que alhora sigui interessant per a la gent de fora.

Disposa de 900.000 euros per tirar endavant el projecte. És quelcom que genera pressió?

És responsabilitat perquè són diners públics, però treballo al sector des de fa anys i hi estic acostumat. A més. el 70% de la partida es queda al Principat i serveix per cobrir qüestions logístiques. El 30% restant és per a la contractació dels artistes.

Quin és el plàning per al festival?

Hi ha vuit concerts. El primer dia escoltarem una obra mestra del repertori Sacre, l'Stabat Mater de Giovanni Battista Pergolesi, després l’actriu Ariadna Gil representant la peça Viure/Morir... Dos dels concerts són d’artistes andorrans i són gratuïts. Un d’ells és el de Míriam Manubens.

Només hi ha concerts?

No. El diumenge 4 de juny es fa la projecció de la pel·lícula Jurassic Park amb orquestra simfònica al Parc Central, i el dissabte 10 de juny, l’espectacle de dansa de la Yoann Bourgeois Art Company a la cruïlla de l’avinguda Meritxell i carrer Riberaygua.

Com està anant la venda d’entrades dels espectacles no gratuïts?

Està funcionant, però encara hi ha entrades. Des de la pandèmia, la gent espera fins a l’últim moment per adquirir els passis.

Les funcions estan repartides entre la capital, Encamp i Ordino. Aquesta descentralització tindrà una bona acollida?

Ens hem acostumat a tenir-ho tot a la capital, però hem de perdre la por a descentralitzar la cultura perquè, a més, som uns privilegiats. D’Andorra la Vella a Encamp hi ha tan sols 10 minuts en cotxe. Mentrestant, a Barcelona si vols anar al Palau Sant Jordi depèn on visquis trigues una hora o més.

Quin és el fil conductor que uneix les propostes?

El director d’orquestra Leonard Bernstein parlava de com la música i la cultura ajuden a construir millors societats, i Clàssic And parteix d’aquesta idea. En un moment en què tenim la sensació de viure en crisis permanents, la música esdevé el que necessitem per asserenar-nos.

Recentment, ha estrenat la seva darrera òpera, Adriana Lecouvreur, a Màlaga; d’aquí a poc tornarà a Alemanya per continuar dirigint, i ara mateix és al capdavant d’un festival amb grans ambicions. S’imaginava arribar fins aquí?

No. Ho visc tot com un regal que m’ha fet la vida. Quan era petit somiava a dedicar-me a les arts escèniques i he acabat dirigint òpera per tot el món. Res em pot fer més feliç. He estrenat a Buenos Aires, Venècia, Chicago, Sant Francisco, Màlaga, Alemanya… I el Clàssic And és la cirereta del pastís, perquè significa tornar a casa.