joan barrera
“S'ha de reforçar el transport públic entre la Seu d'Urgell i Andorra”
El nou alcalde de la Seu des d’ahir aposta per augmentar les freqüències dels busos entre els dos territoris i “posar un preu raonable”
Com veu les relacions entre la Seu d’Urgell i Andorra?
Creiem que les relacions amb Andorra són importantíssimes i les hem de fer encara més estretes. Hem de fer que els llaços siguin més estrets, per exemple, a nivell econòmic, sanitari, àmbit en què ja va es va establir un conveni entre el govern espanyol i el d’Andorra. A més, donem suport a aquesta àrea econòmica Andorra-Pirineus que es va proposar per part de l’Antoni Pol i el Joan Ganyet. En aquest sentit, creiem que s’han d’enfortir aquestes relacions, que ja són bones.
Què li sembla la proposta que Andorra sigui motor econòmic dels Pirineus. No hi ha també una certa competència entre Andorra i la Seu d’Urgell?
No crec que hi hagi competència. La Seu d’Urgell és una població de 12.500 habitants, però no pot competir amb Andorra, amb 80.000 habitants, en cap sentit. I a més hem de pensar que un de cada tres treballadors de la Seu treballa a Andorra, per això penso que hi ha d’haver una col·laboració estreta en tots els àmbits en què puguem fer-ho.
A vegades fa la sensació que, tot i la proximitat, Andorra i la Seu estan molt lluny…
Al final Andorra és un país amb estat propi i totes les negociacions han de ser entre el govern de Madrid i l’andorrà, i per això a vegades és difícil fer més àgil aquesta relació. En definitiva, Andorra és un país estranger i, a sobre, de fora de la Unió Europea. De totes maneres, tampoc crec que estiguem tan lluny, el que passa és que cadascú té les seves dinàmiques. Es tracta, en definitiva, de trobar els punts en comú i que els puguem treballar.
Com es pot ajudar el col·lectiu de fronterers?
Jo mateix he estat fronterer durant molts anys i he viscut el que significar ser-ho. En aquest sentit, crec que s’han de millorar alguns aspectes com és el transport públic, un tema molt recorregut, que ara mateix funciona malament. S’ha de reforçar en hores punta les freqüències d’autobús a mitja hora i s’ha de posar un preu raonable. A l’àrea metropolitana de Barcelona, per exemple, el que s’ha fet és subvencionar els preus un 50%, quan aquí s’han duplicat. Per tant, això és una cosa que s’ha de treballar, augmentant com dic les freqüències i facilitant el transport públic per a aquells treballadors fronterers que vulguin pujar a Andorra en autobús. A més, crec que també hem d’ajudar els fronterers en l’àmbit sanitari perquè no tenen seguretat social a Andorra i això comporta que hi hagi certs aspectes que cal millorar i en els quals nosaltres treballarem. D’altra banda, crec que també es pot incidir pel que fa a les cues que es generen en hores punta, negociant amb el ministeri corresponent que es puguin obrir les dues vies per agilitzar la circulació dels vehicles i no es facin aquestes cues que de vegades són quilomètriques. També volem que els cupos de treballadors que s’obren a Andorra s’ofereixin a l’Alt Urgell i que, en aquest sentit, hi hagi una certa col·laboració. Crec que som veïns i les relacions han de ser òptimes, i per aquesta raó hem de treballar tots aquests aspectes perquè al final hi hagi una permeabilitat més gran entre la Seu i Andorra. Tenim una capacitat limitada de fer coses, però sí que es podrien millorar tots aquests aspectes que he comentat.
No hi podria haver més sinergies entre els dos territoris pel que fa a la mà d’obra?
Tenim atur, tot i que no és gaire elevat. Es tractaria, com he dit abans, que les ofertes de feina que hi hagi a Andorra poguessin passar primer per la Seu d’Urgell i la comarca perquè tothom que hi estigui interessat pugui treballar en un país veí.
Quin ha de ser el futur de l’aeroport de la Seu?
Crec que encara no s’aprofiten prou les coses que tenim. La Seu necessita reactivar la seva economia i posar en valor el patrimoni històric i natural que té perquè, en definitiva, sigui més atractiva per als visitants i els residents. En aquest sentit, Andorra és un país que va a tota màquina, però al qual falta espai, i a la Seu tenim més territori, i ja tenim coses que no les tindríem si no hi hagués un país com Andorra, com és l’aeroport o el camp de golf. El que hem de fer és aprofitar la instal·lació de l’aeroport per a la seva activitat econòmica.
Andorra aposta pel centre de salut mental que està en marxa a la Seu. És aquest el camí a seguir?
Crec que és un exemple de com es poden fer les coses amb col·laboració. No hi ha cap centre de salut mental de referència al Pirineu i a través del Bisbat es tira endavant aquesta bona idea, amb places concertades d’Andorra i de la Generalitat de Catalunya. Com dic, és un exemple de com la col·laboració pot donar els seus fruits. És un centre importantíssim per a la Seu d’Urgell perquè és un àmbit en què hi ha molts usuaris i cal tenir cura de tots, a més generarà llocs de feina, cosa que també és important. Esperem que la seva construcció es pugui fer com més aviat millor.
Cal també més col·laboració en l’àmbit sanitari en general?
La Seu necessita un nou hospital, amb més especialitats que ara no tenim. Tot el que es pugui s’ha de fer a la Seu, però també diem que hauríem d’anar a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell quan hi hagi un desplaçament obligatori. Aleshores el que calia primer era un acord amb Espanya, cosa que ja es va fer i ara és la Generalitat la que ha de dir el que es podria fer a Andorra. Nosaltres sempre hem dit que tot el no es pugui fer a la Seu, s’ha de fer a Andorra abans que anar a l’Arnau de Vilanova, reduint les hores de desplaçament per als usuaris, que costen molts diners.