“Sí a Europa però amb períodes de transició i evitant oportunistes”

El banc s’ha vist al mig d’una estafa de phishing. Està resolt?

Està resolt. El phishing no afecta només el nostre banc sinó que ho fa a tots els sectors perquè és un producte o un subproducte criminal de les noves tecnologies. Ens ha tocat a nosaltres com li ha tocat a altres bancs i li tocarà a algun més. A nivell sistèmic, no està controlat ni ho estarà perquè han de passar anys, ja que tot el que està vinculat amb les noves tecnologies requereix un lapse de temps entre els fets i la regulació.

Com se’ls ho explica als clients?

Hi ha dos temes. Primer, per definició el client és major d’edat i s’ha de fer responsable del que fa. Segon, nosaltres tenim la responsabilitat de posar els mitjans per frustrar els atacs i per això hem pres la decisió que es debat ara a Europa de com s’haurà d’actuar en aquests casos. Restituirem als clients els imports robats; entre cometes, ens hem subrogat la seva posició.

Pel seu passat professional, s’ha vinculat la seva arribada a la presidència amb la compra de Banc Sabadell. Què hi ha de cert?

No hi ha res de cert. Ho qualificaria d’una “feliz coincidència”, perquè quan parlo de la meva incorporació amb els accionistes ja hi havia sobre la taula la possibilitat d’una operació no orgànica a Andorra, una compra, que és una cosa que he fet tota la vida, m’agrada molt i sempre m’ha donat bons resultats.

Com el van convèncer?

Com ens vam convèncer. Des que vaig deixar les posicions executives sistemàticament he rebut propostes i ara soc president de quatre companyies a Espanya i d’un consell assessor internacional. Què va passar amb Morabanc? Doncs que quan conec el banc, els accionistes i el país, em diuen: “Escolta, Joan Maria, què et sembla si agafes la presidència no executiva?” No sé si la conversa va arribar a les postres del dinar. No hi va haver negociació, vam encaixar molt bé.

Quines particularitats destacaria de la plaça financera andorrana?

La més important és el pes que té el negoci financer en el PIB. En segon lloc, regulació i supervisió són excel·lents. En tercer, la posició destacadíssima en el rànquing de la classificació de països de risc de rentat de diners i de finançament del terrorisme a tot el món. Finalment, en l’estructuració del sector s’ha fet una feina molt equilibrada; hi ha tres bancs ben gestionats i molt competitius, cosa que impulsa el sistema financer per créixer fora.

Quin impacte reputacional ha tingut la crisi de la BPA?

És un accident amb conseqüències per al banc afectat i malauradament també per als seus accionistes. El país i el sistema financer han seguit endavant. Crec que s’ha de ser molt respectuós i esperar la decisió de la justícia.

Per què una operació en un país en ple procés d’internacionalització?

No hi ha veritats però sí experiències. L’entitat té una base social en la banca retail i per la meva experiència això exigeix una quota mercat mínima per saltar a l’excel·lència. Aleshores, amb els accionistes vam coincidir que la prioritat era el lideratge al país. Què ens donava des d’un punt de vista econòmic la quota desitjada? La taca d’oli o el que m’agrada més, que és comprar, absorbir o fusionar-te amb un banc. Com que vaig ser conseller de Sabadell tenia l’avantatge de conèixer la fortalesa del negoci a Andorra. Va ser una feliz i bella coincidència, la fusió, i ara sobre aquesta base molt sòlida poder palanquejar el creixement internacional.

Veurem més operacions internes quan estem fregant l’oligopoli?

Bé, oligopoli... Tres bancs ben gestionats en un mercat com aquest, déu-n’hi-do la competència que hi ha. Salten espurnes cada dia.

Europa acceptaria menys bancs?

A Europa la regla fonamental és que en els mercats nacionals bàsicament per sobre del 30% quan hi ha grans operacions de fusió et comencen a dir haurien de vendre això, allò... Hi ha dues consideracions que cal fer. Primer, com a empresa, hi ha un moment en què hi ha una quota de mercat que diu que tot el que facis per apujar-la va en contra teu. I després el regulador, que és savi i experimentat, et diu que no només és tòxic per a vostè, sinó també per al mercat.

Morabanc s’expandirà a fora?

Tenim un àmbit de creixement natural a l’estranger que ha estat subordinat al creixement a Andorra, que era una prioritat que no coincideix amb els nostres competidors. Som a Zuric i Miami, on hem fet una remodelació de l’equip i una forta inversió, però acabada l’operació del Sabadell hem decidit créixer a Espanya a través d’una agència de valors a Barcelona. Anem per sobre pressupost, cosa que ens ha animat a obrir una oficina a Madrid. El següent pas natural serà plantejar al regulador espanyol i constituir una societat de valors que el dia de demà ha d’esdevenir un banc.

Com han encaixat les dues cultures bancàries?

No hi ha encaix. Això és Morabanc i la cultura és Morabanc. Sí que hi ha encaix de clients, d’accionistes i d’empleats i també de determinats productes, però això és diferent. Tot és Morabanc i si hi ha uns accionistes que es volen quedar, doncs meravellós.

Hi haurà més ajustament de plantilla?

No. Les plantilles estaven ben dimensionades i si en algun departament hi ha hagut excessos ens ha anat molt bé la rotació per jubilacions o canvis de feina.

Mentre vostès i un altre banc estaven immersos en processos d’integració, el tercer banc ha tret al mercat el Bizum i la fi de les comissions a través d’un banc digital. Com afronten el canvi del model de negoci que comporta?

Com a concepte això és meravellós perquè el mercat d’Andorra és molt competitiu i és bo per al país, per als clients, per a les institucions i perquè ens manté en forma. Ells tenen el Bizum i nosaltres també, el que s’ha de veure és quin és el que funciona i el nostre funciona molt bé. Una setmana de diferència entre un i l’altre és igual. Morabanc té un pla tecnològic amb una inversió de més de vint milions addicionals que ens permetran digitalitzar tot el banc per dins; és com si féssim un edifici des del soterrani fins a dalt, que també ho farem...

Veurem productes nous?

Es portarà l’oficina al mòbil.

Aviat?

Els propers mesos.

La posició sobre l’acord d’associació amb la UE no té consens al sector. Morabanc se situa en un dels extrems i demana una moratòria al més extensa possible.

Més que extrems és una qüestió d’èmfasi. Si un competidor té els volums més importants i les palanques de creixement fora o ets el banc número u al país com és Morabanc, l’acord d’associació el veus fent èmfasi en coses diferents. S’ha de fer amb molta cura per evitar oportunistes, agents tòxics o compres de mercat que no condueixen enlloc i permetre que el sistema s’adapti i això demana temps. I segon, que ens donin l’oportunitat de créixer en els mercats europeus en igualtat de condicions.

I això no compensa?

A llarg termini sí, però amb quins avantatges juga a Europa? Un regulador, un banc central i capacitat de finançament que aquí no tenim. I per comptes i serveis no és el mateix que arribi una entitat que revolucioni no sé què i que al cap d’uns mesos marxi, o que doni crèdits en males condicions o que agafi un perfil de risc nociu per al sistema, que construir i vendre fons d’inversió. La conclusió és sí a Europa, però amb períodes de transició i evitant l’entrada tòxica d’oportunistes que no conduirien a res.