“El repte és refundar la socialdemocràcia”

Josep Roig va assumir la presidència de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) el passat 17 de juny. L’assemblea nacional del partit va escollir-lo per liderar la refundació de la socialdemocràcia després que Jaume Bartumeu anunciés a l’abril que no es presentaria per a la reelecció.

Com és que ha volgut assumir la presidència d’SDP just en aquest moment?

És un moment delicat per a la socialdemocràcia del país, però alhora també molt apassionant. El gran repte que tenim és refundar la socialdemocràcia progressista a Andorra i fer-ho a través d’un procés de confluència en què crec molt. Això és el que em va empènyer a presentar la meva candidatura, conjuntament amb l’Aaron Comella i la resta de companys, per renovar la comissió de política nacional arran de l’anunci fet per Jaume Bartumeu a l’abril que no es proposaria per a la reelecció.

Com farà aquesta refundació?

Aquesta refundació no passa només per un canvi de noms. Ha de ser una refundació que ens permeti reconnectar amb els valors de la socialdemocràcia europea i confrontar millor els desafiaments que ens planteja el segle XXI. Per fer-ho, cal un procés de confluència política i social que reconegui que des de la diversitat de perspectives podrem assolir solucions molt més sòlides. Ja vam fer un primer pas en aquesta direcció amb l’aliança amb el PS a les últimes eleccions generals. Aliança en què, dit sigui de passada, em sento molt còmode.

Quina és la decisió més important que prendrà properament com a president del partit?

En els propers mesos haurem de prendre diverses decisions importants. En primer lloc, si volem avançar en aquest procés de confluència política i social primer ho hem de fer en el si de l’aliança amb el PS. Cal treballar de valent perquè la coordinació amb el PS sigui fluida i doni els fruits que tots esperem. Un altre punt és la presència del partit a les parròquies. Els resultats de les passades eleccions generals van posar de manifest la importància que tenen els territoris en el sistema electoral per aconseguir escons, així com la reduïda implantació que hi tenim els progressistes. Empoderar els comitès locals i ajudar-los a crear espais de participació que ens permetin apropar molt més el nostre missatge a la ciutadania ha de ser un dels nostres objectius a partir d’ara. També destacaria, finalment, un altre àmbit que cal reforçar: la comunicació. Hem de ser capaços de transmetre d’una manera molt clara i eficaç les nostres propostes. Hem de treballar molt dur perquè la ciutadania no només comprengui el nostre missatge, sinó també perquè se’l faci seu.

Què va fallar a les eleccions?

Els progressistes sempre hem fet bons programes polítics, però hem fallat a l’hora de comunicar-los. No només has de tenir bones idees. També cal ser capaç d’expressar-les en el llenguatge de la gent. Comunicar vol dir atansar-se a la gent, teixir confluències i dialogar moltíssim. Aquí tenim un àmbit de millora certament important.

Quina implantació teniu a les parròquies?

És molt desigual. A Andorra la Vella tenim un grup nodrit de persones. Caldria aprofitar aquesta força per teixir complicitats amb la ciutadania. El comitè de Sant Julià de Lòria ha adoptat últimament una estratègia molt interessant que consisteix a mantenir reunions periòdiques amb el comitè local del PS. Hem comprovat que fa més ric el debat i anima els militants. En altres parròquies la presència d’SDP és més limitada o, fins i tot, inexistent, com és el cas de Canillo. Som conscients que tenim un àmbit de millora important.

Ja ho ha apuntat durant l’entrevista, però permeti’m preguntar-li-ho explícitament: l’aliança amb el PS ha de ser una estratègia a llarg termini?

No seríem creïbles si portéssim un missatge de confluència política i social al programa i no fóssim capaços d’aplicar-la. És per aquest motiu que té tot el sentit del món que continuem treballant amb el PS. Però no ens hem d’aturar aquí. Hem de fer més passes endavant. Hi ha altres formacions que poden convergir amb nosaltres en temes puntuals, com l’acord amb la Unió Europea, el problema d’accés a l’habitatge, la millora dels salaris o les pensions. Com més àmplies són aquestes confluències, més forta és la solució que pots plantejar.

Quines són aquestes formacions?

S’ha d’estar obert a parlar amb tothom. T’ho diu algú que va participar en un Govern amb sensibilitats molt àmplies [Roig fa referència al mandat de Josep Miquel Vila al capdavant del comú de Sant Julià de Lòria, que va allargar-se del 2015 al 2019]. De vegades no es tracta de portar un programa molt afinat per formar una confluència ni d’anar a buscar aquell partit que subscriu fil per randa una ideologia que tu comparteixes, sinó de bastir un projecte de mínims i a partir d’aquí construir.

Andorra és un país més aviat conservador, si el comparem amb el seu entorn. Com és possible convèncer una societat com la del Principat de les bondats de la socialdemocràcia?

Quan vols convèncer algú, la primera virtut que cal tenir és la capacitat d’escoltar. Ja hem escoltat la ciutadania, però ho hem de fer molt més. Te’n posaré un exemple. Ens hem concentrat en els reptes que han d’afrontar els treballadors, i ho continuarem fent perquè és un dels pilars del nostre projecte. Però penso que també hem de saber escoltar comerciants i empresaris. L’economia és una roda. Si les coses no van bé, qui en pateix les conseqüències en primer lloc és l’empresari, i després el treballador. I si aquest disposa de menys diners a la butxaca perquè s’han retallat sous, el comerciant també ho nota. Quan afrontem un problema ho hem de fer sense ignorar-ne la complexitat. Nosaltres ens allunyem i ens allunyarem de plantejaments simplistes i populistes i de receptes fàcils.

Quin balanç fa dels primers mesos del Govern Espot?

Pel que fa a l’acord d’associació, celebro el tarannà renovat amb què el Govern vol afrontar les negociacions amb la UE, amb la mà estesa a l’oposició perquè participi en el procés. En política d’habitatge som més crítics. Pensem que comprar i llogar edificis per fer pisos de lloguer a preu assequible només ataca un aspecte del problema: la manca d’habitatge públic. Cal ser valents i explorar altres solucions, com regular el preu del lloguer en les zones que estiguin tensionades.