“Per a mi fer música és ser a prop de les persones”

Eliane Elias (1960) és una de les cantants i pianistes més destacades de l’escena jazzística internacional dels últims 40 anys. Nascuda al Brasil, als 20 anys va traslladar-se als Estats Units per estudiar a la prestigiosa Juilliard School of Music de Nova York. Dos anys després ja tocava amb Steps Ahead, banda pionera del jazz fusió. Al llarg de la seva carrera ha cultivat la bossa nova i altres ritmes tradicionals del seu país d’origen. Avui a les nou del vespre Elias pujarà a l’escenari del Prat del Roure en el marc del Festival Internacional de Jazz d’Escaldes-Engordany.

No és la primera vegada que ve a Andorra. Tenia ganes de tornar al país?

Sí! És un any molt important per al festival. Em fa feliç poder-hi participar.

A l’escenari de la sala Prat del Roure l’acompanyaran el seu marit, Marc Johnson, al contrabaix, i Rafael Barata, a la bateria. Què és el que li agrada més de com toquen l’instrument i entenen la música?

Fa molts anys que treballem junts. Hi ha una afinitat especial entre el Marc i jo, tant des del punt de vista del ritme com de l’harmonia. El Rafael és un bateria excel·lent, d’una sensibilitat extraordinària, i entén la música com un joc d’interaccions. No venen a acompanyar-me, sinó a crear música amb mi en un diàleg participatiu.

Quin repertori presentarà en el concert d’avui?

Serà un tria de la música que ha marcat la meva carrera. El protagonisme el tindran la bossa nova i el jazz, amb moments per a la imporvisació. No hi faltaran tampoc algunes peces del meu últim disc, Quietude, publicat el 2022, i del treball anterior, Mirror Mirror, que vaig gravar el 2021 amb els pianistes Chick Corea i Chucho Valdés. És un programa amb molta varietat.

Com va introduir-se en el món del jazz?

De petita escoltava jazz a casa. La meva mare tocava el piano clàssic. Era una gran melòmana i tenia una col·lecció de discos de jazz. En aquells anys, a més, la bossa nova i la resta de músiques tradicionals del Brasil sonaven per tot arreu. En l’etapa més primerenca de la meva formació musical, vaig estar exposada a estils molt diversos. El jazz em va apassionar tant que transcrivia els discos que m’agradaven i després ho tocava al piano. El llenguatge del jazz el vaig aprendre d’aquesta manera.

Quan tenia només 23 anys va participar en el primer disc de Steps Ahead, de títol homònim. Què va significar per a vostè tocar en un dels grups pioners del jazz fusió, amb figures tan destacades com Michael Brecker (saxo tenor), Mike Mainieri (vibràfon, marimba, sintetitzador i percussions), Eddie Gómez (contrabaix) i Peter Erskine (bateria)?

Que un músics de primeríssim nivell com aquests em convidessin a gravar un disc i fer una gira internacional va ser un punt d’inflexió en la meva carrera. Em va donar molta projecció entre l’escena jazzística de Nova York, on havia anat a viure i estudiar dos anys abans.

Al llarg de la seva carrera mai no ha oblidat les seves arrels brasileres. És important que un músic no perdi de vista mai els seus orígens?

Sens dubte. Tenir presents les arrels és molt important. No només per a un músic, sinó per a qualsevol persona. És inevitable que els orígens sempre acabin sortint a la superfície perquè són al cor, al més profund de cadascun de nosaltres. Les arrels són autèntiques perquè són veritat.

Aquesta autenticitat és el que explica la popularitat, també fora del Brasil, de la bossa nova?

L’autenticitat és a tot arreu. Cadascú és autèntic a la seva manera. Hi ha músiques d’arrel tradicional meravelloses arreu del món, però que no han assolit la popularitat de la bossa nova. Les causes de la projecció internacional de la música brasilera segurament són unes altres. Sigui com sigui, quan jo faig música, el que vull és fer feliç el qui m’escolta. Per a mi fer música és ser a prop de les persones.

Creu que el jazz pot tenir un impacte en el creixement espiritual de la persona pels valors que transmet?

Una persona que té la capacitat de submergir-se en la música, fins al punt de perdre el món de vista, pot viatjar fora de la seva realitat quotidiana. La música pot ajudar-lo a entrar en estats meditatius i de relaxació, però també fer-li viure moments d’alegria. Entregar-se al so, a la música que t’agradi, pot tocar allò més profund de qui ets, de la teva ànima. La música més important, almenys per a mi, és la que es fa per suscitar aquest estat de pau i benestar en els qui m’escolten. No m’interessen les exhibicions gratuïtes de tècnica i virtuosisme. El que em motiva quan surto a l’escenari és l’efecte que provocaré en el públic amb la meva música.

Per què creu que és important continuar fent música avui dia?

Perquè és una manera, com he dit abans, de formar part de les persones d’una manera positiva. Això és el que em motiva cada dia per pujar a un avió, viatjar i tocar cada dia en una ciutat diferent d’arreu del món. Si el públic que ve a escoltar-me pot viure un moment de felicitat gràcies a la meva música, per a mi ja ha valgut la pena.

És molt bonic això que ha dit.

Faig música per tocar el cor de la gent. És per això que vaig rebre aquest do.