“Si una cançó té màgia, tant me fa si és de l'any 78 o d'avui”

Miqui Puig (l’Ametlla del Vallès, 1968) és garantia de bon gust musical. Ho saben els oients del Pista de fusta, el programa que cada tarda omple dels sons més ballables a la sintonia d’iCat. Ho saben, també, els que han seguit la seva carrera artística des de la dècada dels noranta, quan va revolucionar l’indie espanyol com a vocalista i guitarrista de Los Sencillos.

Aquesta nit punxarà a l’escenari de la Serenalla. Té ganes de tornar a la Massana?

Sí! Cada cop que he vingut a Andorra ha estat com una petita sorpresa. La sessió de l’any passat a la Serenalla va ser una nit d’aquelles en què et dius a tu mateix: “No m’ho puc creure, com balla la gent!” En tinc un molt bon record.

Jo hi vaig ser i recordo l’ambient que s’hi va crear.

Va ser molt màgic. La gent ho va ballar tot, del principi al final.

Com va començar a fer de DJ?

Vaig començar a punxar en festes quan ja tenia el grup [Los Sencillos]. Soc fill de l’Ametlla del Vallès i la ciutat més propera que hi ha és Granollers. Les primeres nits com a DJ van ser en un bar de Granollers que es deia El Radical. Cap al final del període de Los Sencillos punxar es va convertir en una font d’ingressos paral·lela, gairebé en una carrera. Fins al punt que avui dia hi ha gent que només coneix la meva faceta de DJ i no sap que també tinc una trajectòria musical més àmplia, cosa que em sorprèn.

Un dels seus trets com a DJ és l’aiguabarreig d’estils, l’eclecticisme. Com descobreix les perles que desenterra en cada programa de ràdio, en cada sessió?

Estic pendent tot el dia de les novetats musicals. Sempre estic buscant música nova, però també tinc sempre present el que ja conec, l’imaginari propi. Al cap i a la fi, si una cançó té màgia, tant me fa si és de l’any 78 o d’avui. Crec que aquesta és una de les coses que fa gran el Pista de fusta.

Té seguidors fidels, el programa?

Tinc un seguidor andorrà que cada dia, quan acaba el programa, penja a les xarxes socials les seves cançons preferides del programa. És molt gratificant que el programa pugui haver creat una comunitat d’oients tan fidel.

Amb la digitalització i internet s’ha perdut l’encant de viatjar a l’estranger per descobrir música nova?

A mi encara m’agrada anar a les botigues i remenar, però també és veritat que a internet pots descobrir una quantitat de música gairebé il·limitada.

Quan prepara una sessió en directe planifica gaire les cançons que sonaran o també reserva un espai per a la imaginació?

El 90% és improvisació. Tinc clares les primeres tres cançons que sonaran i em guardo a la recambra slots de quatre o cinc cançons que sé que solen agradar. Has de tenir clar per a qui punxes, però el públic et pot sorprendre.

Què és el que val més la pena de ser DJ?

La meva dona em diu que el que faig és fer feliç durant una estona el públic que ve a escoltar-me. L’energia que et transmet la gent que balla amb la teva música és indescriptible.