“No esperem que hi hagi un assassinat”

Diversand, l’associació LGTBIQ+ d’Andorra, es va fundar el 2019 i Nieves Calvo sempre n’ha format part com a tresorera. Com ella bé diu, estava a l’ombra i ara, arran de la renúncia de l’antiga presidenta, Rocío Soler, Calvo ha estat escollida per estar al capdavant de l’associació.

Andorra és un país inclusiu?

La societat sí que és inclusiva. Hi ha respecte pel col·lectiu i es pot viure tranquil. Tanmateix, falta regulació i informació. Sobretot molta informació.

Per què incideix tant en la manca d’informació?

Perquè tinc una filla trans i sé el que és fracassar ajudant algú perquè no tens ni idea del que està passant. No entenia res quan ella amb dos anys em deia que era una nena i no un nen, tal com li havien assignat en néixer.

Entenc que vostè va passar per una fase de negació.

Vaig estar un any negant-li la seva identitat, sí. Fins i tot un dia vaig abaixar-nos els pantalons a totes dues i li vaig explicar que ella era un nen perquè tenia penis i jo una nena perquè tenia vulva.

Quan es va adonar que el que li passava a la seva filla tenia nom?

Llavors era difícil perquè no existia cap associació LGTBIQ+. Vaig començar a informar-me pel meu compte i, finalment, una educadora de la ludoescola on anava la meva filla em van posar en contacte amb Rocío Soler, l’antiga presidenta de Diversand. Va ser la que em va obrir els ulls i va acompanyar la meva filla i a mi en el trànsit social.

Llavors Rocío no era la presidenta de Diversand, oi?

No. L’associació no existia. Va ser arran de tot això quan, el 2019, va decidir muntar Diversand.

Com es pot fer arribar informació sobre el col·lectiu LGTBIQ+?

A l’escola no cal crear una matèria a part com es proposa en altres països. El que cal fer és ensenyar, a la matèria de naturals, per exemple, que existeixen diferents corporalitats i que un noi pot tenir vulva i una noia, penis.

I fora de l’àmbit escolar?

Durant els quatre anys de Diversand, hem organitzat xerrades, formacions, tallers... Encara que ho fem amb tot el gust del món, crec que són tasques que correspondrien més aviat al Govern i no a nosaltres. Diversand no deixem de ser un grup de mares, pares i gent del col·lectiu, i necessitem suport.

Creu que el col·lectiu té prou representació a les institucions?

No. Les persones LGTBIQ+ no tenim cap representació al Govern. L’anterior ministeri d’Igualtat no comptava amb cap persona del col·lectiu i la secretaria d’Estat actual tampoc.

També sou l’única associació LGTBIQ+ d’Andorra.

Correcte. Tant de bo hi hagués més associacions LGTBIQ+ a Andorra. Així ens escoltarien més.

Quins objectius en matèria LGTBIQ+ falten per conquistar?

A banda de l’educació i la representació governamental, fa temps que demanem una llei que reguli les necessitats del col·lectiu. Encara no l’hem aconseguit.

Per què seria útil aquesta llei?

Entre altres coses, seria útil per penalitzar els delictes d’odi. Com he dit abans, a Andorra no hi ha gaires delictes d’aquest tipus, però sabem que en altres països, sí. No esperem que hi hagi un assassinat per fer una llei LGTBIQ+.

Pot ser que no hi hagi gaires denúncies per por?

Si una denúncia ja costa, una denúncia per una agressió homòfoba o trànsfoba costa el doble. Saps que no estàs protegit.

La seguretat social cobreix la reassignació de gènere i l’hormonació, però de moment no es fa. Què ha passat?

Des de fa un any i mig hi ha una llei que contempla que la seguretat social en cobreixi les despeses. Ara, com que no hi ha circuit, és a dir, el procediment que han de seguir els metges, ens diuen que no ho poden fer. Ens hem reunit amb la CASS i treballem perquè s’implanti aviat.

No totes les persones trans se sotmeten a una reassignació, oi?

Exacte. Està molt marcat que, si ets una persona transgènere, t’has d’operar o hormonar-te, i no és així. Cada persona i cada transició és diferent.

Diversand ha aconseguit el primer canvi de nom i gènere d’una persona trans i el primer canvi de nom d’una menor trans.

És una gran fita. La gent abans marxava a viure fora del país per aquest tema i Diversand ha aconseguit que les persones trans majors d’edat puguin canviar-se el nom i gènere sense hormonar-se ni canviar-se de sexe. Encara, però, queden coses per polir.

Quines?

El canvi de gènere sols es permet a majors d’edat, no a menors. Perquè un menor pugui canviar-se el nom necessita la firma dels dos progenitors i considerem que com a molt hauria de demanar-se la d’un. Finalment, per canviar-se de nom no s’hauria de passar per un judici.