“La mà d'obra haurà de buscar pisos fora si al país no n'hi ha”

La número dos del Govern té grans reptes sobre la taula, però sens dubte un dels principals és pal·liar el problema de l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu de la ciutadania.

Donar resposta al problema de l’habitatge és un dels grans reptes que tenen sobre la taula.

Exacte, és un dels grans reptes, per no dir el gran repte d’aquesta legislatura. I crec que estem enfocats en una bona línia. Soc molt conscient que la solució definitiva no la trobarem, però sí que podem fer moltes millores, sobretot si som capaços de treballar tots junts. Per part meva, mà estesa des del primer dia perquè és un problema que ens afecta a tots i no farem una discrepància política d’aquest tema.

Les mesures que s’estan tirant endavant són a mitjà i llarg termini, però hi ha molta gent que està patint ara i des de fa temps.

El Govern fins ara ja ha pres mesures a curt termini, com la pròrroga automàtica de tots els contractes. També ha fet una política d’increment salarial important, cosa que no s’ha fet en pràcticament cap país. De la mateixa manera que l’enquesta de l’Observatori indica que la gran preocupació d’un 70% de la població és l’accés a l’habitatge, també diu que l’economia va bé, que arriben amb més facilitat a final de mes i, per tant, tenen menys tensió per pagar el lloguer. També diuen que només un 17% està preocupat pel salari. Continuarem amb la mesura d’incrementar el salari mínim, amb la voluntat d’arribar al 60% del salari mitjà.

I la resta de salaris queda en mans de patronal i sindicats.

Sí, el Govern aquest any vol que sindicats i patronal es posin d’acord amb aquesta qüestió. El que es va fer l’any passat va ser una molt excepcional i puntual.

Difícil.

Ho provarem i al setembre farem un segon Consell Econòmic i Social perquè ens presentin les propostes. El que és ben clar és que el Govern sí que intervindrà en l’increment del salari mínim.

Quant s’apujarà el salari mínim?

M’agradaria arribar també a un acord amb els sindicats i la patronal per determinar si s’apuja l’IPC o una mica més. La nostra idea és que pugui ser més.

A Espanya, s’ha fet recentment una llei molt intervencionista per frenar els preus que està generant problemes amb la construcció. A Andorra es tenia també aquesta por?

Ara crec que menys, però sí que hi va haver un moment, quan es van prendre la mesura de la congelació, que els propietaris, gaire contents no n’estaven. Jo crec que ho han entès, però també han de veure que anirem aixecant aquestes mesures. Aquests dies llegia una notícia que deia que ja es preveu que hi haurà 7.000 pisos a Espanya que es tancaran a conseqüència d’aquesta llei de l’habitatge tan estricta. El que ens interessa és que hi hagi pisos al mercat i nosaltres no som intervencionistes. És veritat que en moments puntuals el Govern ha de prendre decisions, però volem que el mercat de lloguer continuï funcionant sol com ho ha fet sempre en aquest país.

Molta gent s’ha vist forçada a marxar i traslladar-se, per exemple, a la Seu d’Urgell. Aquest és el model de país que volem?

No, aquest no és el model que esperem d’Andorra, però és cert que l’economia funciona i això està generant que arribi molta mà d’obra al país i no tenim prou habitatges. No és un problema únic d’Andorra, ha passat a totes les ciutats, la gent ha d’anar a viure als pobles del costat. Aquí, els pobles del costat estan a fora de les nostres fronteres. Jo no vull que la gent d’Andorra se’n vagi a viure a la Seu si ells no volen. Però és veritat que hem de ser conscients de les nostres dimensions, d’aquest boom econòmic que tenim i que està arribant molta mà d’obra i que aquesta mà d’obra, si no hi ha pisos al país, haurà de buscar-los fora. Les nostres dimensions ens limiten. I per això hem creat mesures com la de limitar el reagrupament, precisament per al tema de l’habitatge, perquè l’habitatge ha de ser pels residents del país. Però tampoc podem deixar que els empresaris del país no tinguin mà d’obra per fer els negocis. No és fàcil trobar l’equilibri. Ens trobem en un moment econòmicament bo i ara som un país d’èxit.

Les torres d’Escaldes s’han criticat molt però, com deia, l’espai d’Andorra és limitat. Haurem d’anar cap a un model en vertical?

A mi personalment no m’agraden gaire, però entenc que tenim el terreny que tenim. Crec que no és el sistema cap al qual hauríem d’anar, però és veritat que no és el mateix el nucli d’Andorra a la Vella i d’Escaldes, que són molt urbans, que Ordino, on ja s’està limitant. I si construïm en alçada, podem alliberar terreny, que aquí crec que és on hi ha l’error d’Escaldes. Si podem construir en alçada i alliberar molt terreny al voltant, guanyarem qualitat de vida. Aleshores, per què no?

Deia que som un país d’èxit, però el cert és que la bonança que vivim també ens està portant problemes i hi ha qui diu que Andorra acabarà morint d’èxit...

Jo espero que no, però sí que és veritat que estem en una situació molt beneficiosa i l’hem de saber aprofitar per no morir d’èxit. L’èxit ens ha de fer viure molts anys i hem de fer cada vegada un país millor, amb més qualitat de vida, més agradable, i en això ens hi ajudaran molt els estudis de càrrega que s’estan fent els comuns. Encara hem de millorar l’economia, però per a tothom.

Els últims anys s’ha perdut molta competitivitat salarial amb Espanya i això està provocant problemes per trobar mà d’obra.

Això tampoc ens ajuda. Per això estem incrementant el salari mínim perquè volem arribar al 60% del salari mitjà i així separar-nos una mica d’Espanya, però és veritat que ells en els darrers anys també l’han incrementat molt. Crec que hem d’apostar cada vegada més per la qualitat i una bona majoria dels empresaris ja se n’han adonat i estan incrementant salaris per atraure mà d’obra de qualitat. Inevitablement, la millora de la situació implica incrementar una mica més els salaris, perquè és veritat que ja no som atractius per a Espanya, sobretot amb els preus dels pisos. Allà els pisos també són cars, però allà ets a casa teva i si venir a Andorra no t’aporta gran cosa no vens. I per això ens costa trobar aquesta mà d’obra. De totes maneres, també vull dir que hi ha molt poca gent que cobri el salari mínim.

No correspon al seu ministeri, però, com a número 2 del Govern, quina és la seva opinió sobre l’acord d’associació? Creu que la gent és coneixedora del dossier i serà favorable al referèndum?

És un altre dels reptes importants que tenim sobre la taula. S’han fet esforços per explicar-ho, però se n’han de fer més. Però a part d’això encara hem d’acabar de tancar la negociació. Des del meu punt de vista, l’única pressa que tenim és assolir un bon acord. Per tant, mentre no tinguem un bon acord que puguem explicar a la nostra ciutadania i que el puguem sotmetre a referèndum, no en tenim gens, de pressa. Potser sí que ara és un bon moment perquè hi haurà eleccions a Europa d’aquí a poc, perquè Espanya ara en té la presidència, però si tot i així no podem arribar a negociar un bon acord, no tenim gens de pressa.