“El més important a l'hora de compondre és notar l'emoció a l'estómac”

Blaumut arriba a la festa major de Sant Julià enmig de la celebració del 10è aniversari de la publicació del seu primer disc, El turista, endinsats en una gira que els ha portat per tot el territori català i plens d’expectatives per retrobar-se amb el públic andorrà després del parèntesi obligat que va suposar la pandèmia.

Quines sensacions tenen de cara al concert de dilluns?

Estem encantats, Andorra és un lloc on sempre ens han tractat superbé i és un plaer tornar-hi, sobretot perquè el darrer concert el vam haver de suspendre per la covid.

Quin record els agradaria que romangués entre els espectadors?

L’essència de Blaumut. És un concert commemoratiu perquè celebrem els deu anys del primer disc i farem un repàs de la nostra carrera. I el que volem és que la gent s’endugui una visió global de Blaumut i que disfruti de les cançons i viatgem plegats per aquests deu anys.

Molts cops han intentat definir la seva música.

És complicat posar etiquetes. Objectivament, fem música pop, però tenim instruments de corda clàssica en lloc de teclats o guitarres elèctriques. A partir d’aquí ens agrada jugar, experimentar i benvinguts siguin els intents d’encasellar si això ajuda a entendre-ho millor. Al final, la música ho abraça tot.

Quin esperit desprèn el darrer àlbum que han publicat, ‘Olímpica i primavera’?

L’energia i la ràbia, en el bon sentit de la paraula, que veníem d’una pandèmia que ens va tancar a casa a tots i vam haver d’anul·lar tota la gira. Aquest és el disc de tornar a començar, amb l’energia de qui reneix i de voler fer música com la fèiem abans.

I ho estan aconseguint?

Crec que sí. Una cosa molt bonica que ens va passar és que en la reobertura, després de la pandèmia, hi havia moltes restriccions en els concerts, però tot i així, la gent volia continuar venint. Era un senyal que després hi hauria una florida i un desig de celebració. I ara ens trobem amb un públic nombrós i ple d’energia que canta i sap gaudir, i això ens fa feliços.

Part de la inspiració del darrer àlbum ve d’un somni.

Quan només ens faltava el títol per tancar el disc, vaig somiar que anava una botiga i agafava el nou disc i a la portada posava: “Olímpica i primavera.” Em va semblar evocador i representatiu del que volíem expressar. Ho vaig proposar al grup i a tothom li va encantar.

Quina cançó de Blaumut li porta més bons records?

A totes els tinc estima, però Pa amb oli i sal va ser la que ens va ajudar a treure el cap i ens va donar popularitat. Recordo amb especial il·lusió quan va sonar al Camp Nou, en un mític partit Barça-Madrid.

Què creu que fa que connectin amb la gent?

Fer les coses de forma sincera, més enllà de les modes i tendències. Mirant enrere, estem contents amb tot el que hem fet. També, el fet que ens ho passem molt bé als concerts i això es transmet al públic.

Com és el procés de creació?

Inicio el procés amb la creació de les cançons, penso l’estructura i la música i envio les maquetes. A partir d’aquí, l’Oriol fa els arranjaments amb corda i després anem a l’estudi a treballar en l’embolcall final.

A què li dona més importància a l’hora de compondre?

Que m’agradi el que faig. Que em toqui l’estómac o que em trenqui la veu. Si quan estic component això no passa, és que he de fer modificacions o descartar. L’emoció és, per a mi, un senyal que vaig per bon camí.

Quins temes l’obsessionen quan treballa?

Crec que de qualsevol cosa se’n pot fer una cançó si tens sensibilitat. Fins i tot escric a partir d’imatges, gràfics, sensacions. Hi ha un punt de poesia. Em resulta més fàcil explicar-me a través de les cançons que amb les paraules.

Algun lloc especial al qual li agradi anar quan està component?

Visc a Arenys de Mar i tenir el mar a prop m’ajuda molt. Hi ha aquell ambient especial, aquella humitat, tot això em resulta evocador. Si no tingués el mar, ho trobaria a faltar.

Quines diria que són les seves influències musicals?

Podria estar parlant durant hores. Franco Battiato és per a mi un gran referent per les seves músiques, lletres i fins i tot per la seva filosofia. Realment és una d’aquelles persones tocades per una vareta màgica. Després, els Beatles (qui no està influenciat per ells?), The Police, Duran Duran, la música clàssica, i les bandes sonores m’al·lucinen molt, també.

Algun desig de futur?

Crec que hem tingut molta sort. No hem sigut ambiciosos, les coses han anat passant i hem seguit el ritme, amb esforç i ganes. El que demanaria és poder continuar fent música molts anys més.