“Hi ha una obsessió per ser viral al preu que sigui”

La festa major de Canillo va portar The Tyets. La d’Escaldes, Miki Núñez. I ara la de Sant Julià de Lòria cedeix l’escenari a Lildami. El cantant català, que recentment ha publicat el tercer àlbum, Dummy, actua a la plaça de la Germandat aquesta nit a les 22.30 hores.

Ganes del concert?

Moltes. El darrer cop que vaig actuar a Andorra va ser el 2021 i tenia ganes de tornar. A més, estic expectant. M’han dit que la festa major de Sant Julià és on més es lia. Veurem si és veritat...

Actua tot just després de Blaumut. Li genera pressió o més aviat el fa sentir com a casa?

De pressió cap ni una. És un plaer per a mi i com que no els conec en persona, és l’excusa perfecta. És cert que fem música diferent i tenim un públic diferent. Així que serà curiosa la combinació.

Sovint se’l cataloga dins del trap català. Hi està d’acord?

En part sí, perquè porto tota la vida rapejant, però, per una altra banda moltes de les meves cançons serien més aviat pop. Diria que tinc moltes inquietuds i estic obert a tot una mica.

Intueixo que els seus referents musicals també deuen ser variats.

Intueixes bé. El que més escolto és rap americà, però de referents tinc Mi.amargo, Cruz Cafuné, Els Amics de les Arts també m’han influït molt a l’hora d’escriure...

Fa poc va sortir a la llum el seu darrer àlbum, Dummy. Quina és la història darrere d’aquest disc?

Dummy és el meu tercer disc d’estudi i el que pretenia és fer una cosa molt experimental. Són 12 temes i cadascun té una identitat pròpia. No m’agrada fer coses massa previsibles.

Tracta algun tema en concert?

En concret, no. És un disc molt alegre i de molt bona onda per ballar i passar-ho bé. També jugo molt amb les ironies i m’agrada incloure-hi crítica social.

El Lildami de fa uns anys s’imaginaria tot el que està vivint?

No. Em sembla absurd que una persona com jo hagi pogut fer tres discos d’estudi.

Per què?

No tinc formació professional i no soc músic pel que entenem com a músic. Vaig començar fent rap al pati de l’escola amb els amics quan tenia 14 anys. Per tot això tinc més dificultats a l’hora de compondre, per exemple.

Però ho ha aconseguit.

Òbviament la vida és una merda i aquesta profecia no sempre es compleix. Però sí, currant he pogut arribar fins aquí.

Hi ha algun moment de la seva carrera on senti que ho ha ‘petat’?

Te’n diria dos. El 2019, quan vaig treure el primer disc, Flors mentre visqui. Va sortir a la llum i va ser una bogeria. Llavors no hi havia la varietat d’ara en el panorama musical català ni molt menys. El segon va ser quan vaig treure la cançó Supermercat, el 2022.

Per què ara hi ha més varietat musical?

Les tecnologies i les xarxes socials han democratitzat la música. Ara qualsevol pot començar a produir música des de casa i hi ha un seguit d’artistes que estan sorgint així. Com més diversitat hi hagi millor.

No es pren tanta varietat com a competència?

No. Estic tranquil del meu projecte, segur de la música que faig i tinc la sort que puc viure d’això. La resta no m’importa.

Hi ha artistes que escriuen cançons pensant que es facin virals a TikTok. Vostè n’és un?

Ni molt menys. Hi ha una obsessió per ser viral a qualsevol preu i ho entenc, però no ho comparteixo. En el meu cas escric el tema i si després veig que hi ha alguna part a la qual es pugui treure suc a TikTok, la potencio. Però en cap cas faig música pensant a viralitzar-me. Em sembla com construir la casa per la teulada.

Parla de democratització. Ara bé, la música catalana és inclusiva?

Respecte al gènere, no. Veus cartells de festivals amb tan poca paritat... És cert que fas una puntada i et surten 1.000 grups de tios i és més fàcil. Però de grups de ties també n’hi ha i no entenc per què no se’ls dona visibilitat.