“La lluna és un símbol que connecta amb tothom”

El festival Canillo Escènic Arts s’alça amb un munt de propostes culturals i, com han explicat els organitzadors, un dels plats forts de la cita serà Allunatges, la instal·lació del britànic Luke Jerram que recrea la lluna i fusiona imatges de llum amb una composició sonora que es podrà visitar fins al 5 d’agost al riu Valira d’Orient. La instal·lació que ja ha recorregut diversos espais culturals en l’àmbit internacional i que ja compta amb més de vint milions d’espectadors d’arreu del món ara arriba a Andorra.

D’on va sortir la idea de portar el Museu de la Lluna a Andorra?

El festival Canillo Escènic Arts em va convidar. Es tracta de la primera vegada que faré una exhibició a Andorra i em resulta emocionant. La lluna lluirà formosa flotant i reflectida al riu, és un símbol universal i crec que pot connectar amb tothom que s’apropi a veure-la.

L’art té un llenguatge universal.

Sí! Intento fer un tipus d’art que pugui ser apreciat per tothom, des dels infants fins als acadèmics. Aquesta serà una oportunitat perquè el públic pugui veure la lluna de prop per primera vegada, fins i tot el costat més llunyà de la Lluna, que mai és visible des de la Terra.

La instal·lació sempre s’ha fet en espais públics, a què es deu?

Per mi és important que la meva feina sigui el més accessible a tot­hom sense importar l’edat o la condició. A més, depenent d’on s’emplaci el significat varia. No és el mateix presentar-la en una catedral que en un carrer ple de gent, i això li aporta riquesa.

Com va decidir fer la instal·lació en aquest riu en particular?

Va ser un suggeriment de l’organització del festival. Com que la lluna té set metres de diàmetre és complicat trobar una localització gran portes endins. Serà interessant veure com s’aprecia a la nit, flotant sobre l’increïble paisatge muntanyenc.

Quina és la part més complicada de la instal·lació?

Penjar la lluna per sobre del riu pot ser complex. Especialment si hi ha ventades fortes!

D’on li ve aquesta passió per la lluna?

Em vaig inspirar a Bristol, on tenim la segona marea més alta d’Europa, amb una diferència de tretze metres entre la marea més alta i la més baixa al riu. De petit sempre vaig voler un telescopi per poder estudiar la Lluna i el cel nocturn. Ara, amb la meva pròpia lluna, puc ser allà, estudiar els detalls i compartir-ho amb el públic. M’agrada la manera com la lluna ha inspirat la humanitat a través dels nostres 200.000 anys d’història.

El Museu de la Lluna està fet amb imatges molt precises de la NASA.

Volia que l’obra d’art semblés el més autèntica i realista possible. Per a la majoria de gent, aquesta serà la seva trobada més íntima, personal i propera que mai tindran amb la Lluna.

La música, a càrrec de Dan Jones, té un paper rellevant.

He treballat amb Dan Jones durant més de 15 anys encarregant-li la creació de música per a algunes de les meves instal·lacions d’art. Tots dos entenem el poder que té la música per pintar imatges en la nostra imaginació. Al Museu de la Lluna, la composició del so envoltant ajuda a connectar l’escultura de la lluna amb l’arquitectura que l’envolta. Per a mi, la música entra a l’espai, modela l’atmosfera de l’experiència i guia les possibles interpretacions de l’obra d’art.

Per què creu que la seva obra té tan bona rebuda?

Crec que una de les raons per les quals l’obra d’art ha tingut una bona acollida fins ara és que la instal·lació deixa espai perquè el públic pugui interactuar entre si i participar en una experiència comuna compartida. L’accés a l’obra d’art i el seu gaudi es pot fer de forma col·lectiva i a diferents nivells. Un nen de quatre anys en pot gaudir tant com un astrònom professional.

La instal·lació dona peu al gaudi d’una experiència col·lectiva.

Fins a la data, milions de persones han visitat l’obra d’art. Sovint apropa multitud de persones, moltes de les quals mai han visitat una galeria d’art abans. El Museu de la Lluna és alhora una obra d’art i un espai per potenciar l’art d’altres persones. Els amfitrions sovint programen els propis esdeveniments a l’empara de la instal·lació. D’aquesta manera, l’obra d’art pot reflectir la cultura i la comunitat local.

Què és el que més feliç el fa de portar la seva obra a Andorra?

He vingut aquí amb la família, i la meva idea es esbrinar què significa la lluna en la vostra cultura, quines cançons i poesies ha inspirat.

És un viatge de recerca.

A Anglaterra, veient la instal·lació d’art una nena petita em va preguntar si després posaria la lluna al seu lloc! Per tant, serà fascinant conèixer les reaccions que provoca el muntatge aquí, a Andorra. Especialment a les tardes i al capvespre, que és quan es pot copsar millor.