“Ser autista o sordmuda és un tret més dels personatges de 'Noria'”

Simón és un noi amb síndrome d’Asperger, un trastorn de l’espectre autista que afecta la forma d’interactuar i comunicar-se amb els altres. Valeria és una noia sordmuda que Simón coneix a la seva platja preferida, i malgrat les múltiples barreres, res no els impedirà comunicar-se entre ells. Aquesta és la sinopsi del curtmetratge Noria, escrit i dirigit per Elisabet Terri (Barcelona, 1982). Ha estat un dels deu audiovisuals seleccionats per al Festival Internacional de Cinema en Llengua de Signes d’Andorra (Signema), que tindrà lloc el 9 de setembre.

‘Noria’ ha estat escollit entre una trentena de propostes. Com senta rebre una notícia com aquesta?

Et seré sincera. Fa poques setmanes que he donat a llum i estic una mica descol·locada. De fet, vaig inscriure el curtmetratge al festival pocs dies abans de tenir la nena i ja ni hi pensava. Però, evidentment, és tot un plaer.

El Festival de Cinema en Llengua de Signes d’Andorra celebra la primera edició. És necessari fer esdeveniments com aquest?

Sí. Donar veu a qualsevol minoria -persones amb discapacitat, col·lectiu LGTBIQ+, persones racialitzades- ajuda que la gent s’adoni que hi són presents i que així sorgeixin més iniciatives.

El curt ha estat en més festivals?

A Màlaga, la Cerdanya, l’Índia, Madrid… Al Festival de Cinema de Madrid, Noria va guanyar el premi a millor curt en la secció de cinema sord.

Noria és un drama?

És un drama, però no un dramón.

La discapacitat cobra molta importància al llarg del curt?

Hi és present, però diria que és el menys destacable. Ser autista o sordmuda és una característica més dels personatges de Noria, com pot ser el color de cabell o la personalitat. El més important de la història és com dues persones tan diferents es troben de casualitat i s’entenen tan bé.

Per què va triar actors -Albert Vilcan i Arlette Torres- que no tenen les discapacitats que interpreten?

Per falta de temps. Em van donar una petita subvenció i en deu dies em vaig posar a rodar. Sincerament, no em veia amb cor de trobar actors amb aquestes discapacitats amb tan poc marge.

Hi ha algun motiu que l’impulsés a escriure aquest relat?

Tenia ganes de rodar a la platja i vaig pensar en una història que es pogués passar allà i només amb dos personatges. No volia complicar-me a nivell logístic. Però no, com et deia, no vaig pensar a parlar de l’autisme o de la sordesa. Tot va anar sorgint.

On s’ha rodat el curt?

Al delta de l’Ebre.

‘Noria’ ha estat escrita i dirigida per vostè i produïda per Imminent Produccions, la seva productora de cinema.

Sí. Junt amb el meu soci José Pozo portem deu anys amb la productora. Hem fet moltes produccions a Andorra: el documental Mr. Hand Solo (2019), 42 segundos (2022), Nick (2014)… D’altra banda, Noria és el tercer curt que escric i dirigeixo. Primer va ser Vesania (2020) i segon, Llana negra (2021).

La seva experiència dins el món artístic va començar com a model. Com recorda aquesta etapa?

Des dels 12 que faig petits treballs com a model i quan en tenia 16 vaig professionalitzar-me una mica més. Quan era major d’edat vaig marxar a Milà a continuar treballant en el món de la moda i va ser allà quan vaig adonar-me que em faltava alguna cosa.

El món del cinema, potser?

Exacte. Vaig anar a viure a Madrid i allà vaig descobrir que la interpretació i la direcció de cinema eren la meva vocació.

Van arribar de la mà?

Primer vaig treballar d’actriu i després de directora. A banda del paper de producció que faig amb Imminent Produccions i que també escric alguns guions.

Treballa en algun nou projecte?

Fa poc he acabat d’escriure el guió del meu primer llargmetratge. No puc dir encara de què anirà perquè és una història real basada en uns personatges coneguts i no m’agradaria que la premsa comencés a interessar-s’hi. Només puc dir que una part es rodarà a Catalunya i una altra intentaré que a Andorra.

Actriu, directora, productora i guionista. Malgrat això, s’ha trobat amb obstacles en el món del cinema pel fet de ser dona?

Vaig començar a produir quan no tenia ni 30 anys i hi havia gent que no em prenia seriosament. Em tractaven com la noia jove i mona. Però soc una persona intel·ligent i amb dos ovaris, i mai he deixat que m’afecti.

Ha notat una certa evolució des que vas començar fins ara?

Sí. Per exemple, abans les actrius eren purs objectes i això per sort està canviant. Però encara queda.

Alguna producció dels premis Signema que vulgui destacar?

M’ha agradat molt Sorda, la pel·lícula dirigida per Eva Libertad i Nuria Muñoz sobre una dona sorda que vol ser mare.