“La dansa contemporània ha de ser un regal per als ulls”

És ballarina, coreògrafa i una apassionada del ball contemporani. És la directora de Líquid Dansa i la coordinadora de la Jo Dansa, el grup de set joves ballarins que va estrenar dijous Somiatruites a l’Auditori Nacional d’Andorra.

Quines van ser les sensacions de l’estrena?

Els balls van sortir com s’havien assajat i l’equip va acabar molt satisfet. Va ser una nit molt especial per nosaltres i pel públic.

Com ho van rebre els assistents?

Van venir tant amics dels artistes, com familiars, com amants de la dansa. El públic va estar molt animat en tot moment i l’aplaudiment final va ser un goig. Personalment, és el moment més satisfactori de la meva feina.

Els artistes també van quedar satisfets.

Totalment. Abans de res, han de gaudir del que fan i sé que ahir va ser el cas. Van sentir que eren al lloc on han de ser i van saber aprofitar molt aquesta oportunitat. Són un grup molt professional.

Com va ser el procés d’assaig?

La dansa contemporània és arriscada, ja que tendim a buscar-hi un sentit. L’hem de deixar fluir, ha de ser un regal per als ulls. La direcció artística la va portar en Martí Güell i va assegurar l’orientació del projecte. Vam iniciar els treballs d’assaig a la Massana durant el juliol i després els vam seguir al lloc d’estrena.

Què creu que van aprendre els joves?

El més important és potenciar les seves virtuts. Han vist el que és treballar amb un director, aportar idees i que sigui una construcció grupal. El que repeteixo sempre és que la comunicació ha d’anar sempre primera.

Com fan front a la pressió d’un públic?

Surten a l’escenari sense pensar-s’ho. No dic que no es posin nerviosos, s’hi posen, però tenen la capacitat de superar-ho molt ràpidament. Davant de desenes de persones, el que més clar han de tenir són els passos i seguir l’acompanyament musical.

Quina importància té la música?

L’acompanyament musical és el cos de tota peça artística i és necessària per explicar i transmetre. Tots els temes de l’espectacle van ser versionats per Bernat Torra. És un jove que estudia producció musical a Barcelona i no tan sols va fer la música, sinó que també la va tocar en directe.

Quin és l’objectiu de la Jo Dansa?

La companyia vol fer entendre als joves que deixen de ser alumnes per esdevenir intèrprets. No són màquines, són artistes i hi són per parlar i ser escoltats. Nosaltres els professionalitzem, els formem perquè puguin dir que són ballarins.

Què espera d’un ballarí o ballarina?

M’agrada el desordre, que hi hagi inspiració i que sigui diferent. No vull ser pragmàtica, vull improvisar més. M’agrada quan proposen, milloren, aporten alguna cosa al projecte, sempre tenint en compte la maduresa artística i la professionalitat.

Creu que alguns dels alumnes es dedicaran al ball?

D’alguns si i d’altres no. Alguns ho veuen com un passatemps, un acompanyament del dia a dia i jo hi dono suport. D’altres volen endinsar-se en estudis professionals. Per exemple, tenim la Berta que marxa a Montpeller a formar-se en dansa contemporània. El més important és que cadascú hi dona el significat que vol i mai és tard per prendre decisions.

Quins plans de futur preveu?

Ara per ara, dono les gràcies per la feina que tinc i per la trajectòria de què he pogut gaudir rodejada de gent increïble. Espero seguir ballant i seguir formant al país.

Quin pes té i ha tingut Andorra en la seva trajectòria?

He ballat aquí des de fa molts anys. Tot el que m’aporti el Principat és benvingut. Participo molt en projectes culturals i he participat en la Fundació ONCA. Em costa molt dir que no. De vegades, puc anar més saturada, però sempre amb ganes i fent el que m’agrada.