“El sistema financer és diferent de fa 10 anys. Ara té les regles d'Europa”

El ministre de Finances, Ramon Lladós, prepara els números per al pressupost de l’any vinent i encara un dels principals reptes de la legislatura buscant un bon encaix per al sector financer dins l’acord d’associació amb la UE.

Quin és l’estat de les finances?

L’estat de les finances públiques és bo i és millor del que es preveia quan va començar la pandèmia. La covid va obligar l’Estat a ajudar el país a passar aquells mesos de situació difícil i això va suposar que el nivell d’endeutament de l’Estat pugés. No només per despeses afegides, sinó per una manca d’ingressos. Juntament amb aquest increment de l’endeutament, es va programar un pla per retornar les finances a l’estat normal al cap d’uns anys. Aquest pla s’ha avançat un parell d’anys sobre el previst. El tancament del 2022, el nivell d’endeutament sobre el PIB estava lleugerament per sobre del 37%. Al final d’aquest any estimo que estarà per sota, tot i que dependrà de com tanquem l’any en ingressos, i encara estem al mig de la campanya de l’IRPF, i també de com tanca el PIB.

Estem per sobre de l’objectiu.

Sí, l’objectiu era tornar als nivells d’endeutament abans de la Covid, que estaven entre el 35% i el 36%, en un període de cinc anys. Som al segon any i estem pràcticament arribant-hi.

Falta, com deia, el resultat de la campanya de l’IRPF, però amb quines previsions treballen per al tancament del 2023?

Crec que la campanya de l’IRPF serà positiva. Va molt lligada a les revisions salarials i com que s’han revaloritzat amb l’IPC o una mica menys, ens porta a pensar que hi haurà un increment de la recaptació. A més, l'activitat comercial i el nombre d’assalariats també ha pujat. Per la resta d’ingressos, som cada vegada més dependents dels impostos directes, ja que els indirectes tradicionals, com els provinents dels hidrocarburs i el tabac baixen lleugerament. Això es compensa amb l’increment d’impostos directes, però l'equilibri de quant més per sobre estarà, no ho podem dir ara, és prematur.

Preveuen un superàvit?

Depèn sobretot de la recaptació dels ingressos d'aquests darrers mesos. És possible, però és massa agosarat fer prediccions.

Com preveuen suplir la baixada d’ingressos provinents del tabac?

El procés de substitució ja va començar fa uns anys, quan es va introduir la imposició directa, amb l’impost de societats i l’IRPF. I de manera natural, si mires l'evolució dels darrers 10 anys, cada vegada el pes de la imposició directa és més gran en el total de la recaptació de l’Estat. És a dir, de manera natural, aquesta substitució ja va passant, perquè es va diversificant en el teixit empresarial i tenim ingressos provinents d’altres activitats que, a poc a poc, disminueixen els ingressos provinents del tabac. No tenim una línia específica de substitució.

Però s’havia parlat de substituir-lo pel cultiu de cànnabis terapèutic.

Sí, però de moment això no hi és. El que busquem és diversificar les fonts d’ingressos del Govern i de l’activitat econòmica, perquè en qualsevol xoc no estiguem subjectes a només dos o tres sectors. És el que passa als països avançats. Els impostos indirectes cada vegada tenen menys pes i els directes, que demostren una economia diversificada que prové dels beneficis que genera, en guanyen.

I de cara al pressupost del 2024, amb quines xifres treballen?

La Llei de Finances Públiques és bastant estricta. No et deixa passar d’un endeutament per sobre del 40%, el dèficit no pot ser més de l’1% del PIB... I basat en aquestes regles, preveiem un dèficit de l’1%, com es fa tradicionalment. Això voldria dir lleugerament menys de 34 milions, perquè estimem que el PIB tancarà al voltant d’uns 3.400 milions. I els ingressos i les despeses no són significativament diferents de l'any passat. No hi haurà grans novetats pressupostàries. És un pressupost relativament continuista. Quan l’elabores, anticipes un cert dèficit; després, tradicionalment, sempre s’ha executat millor del que es va pressupostar, excepte els anys de la pandèmia.

L’oposició ha criticat moltes vegades que el pressupost sigui “conservador” per després poder dir que ha anat millor del previst.

No sé si qualificar-lo de conservador, jo diria realista. Conservador seria quasi pessimista. Quan han passat 12 mesos, tothom sap com ha anat, però a l’inici no. Diria que és una qüestió de bona gestió de les finances.

S’ha pogut començar a treballar amb l’Agència Tributària Única?

No, la idea és treballar-hi ja amb els nous equips comunals que surtin de les eleccions del desembre. Ara mateix no seria el bon moment, seria malbaratar esforços. Amb els nous equips comunals l’objectiu és fer aquest procés per recaptar impostos de manera més eficient, no només per les administracions, també pels ciutadans.

També tenen sobre la taula l’acord d’associació amb la UE. Com està la negociació en relació amb el sistema financer?

El que sembla més factible és fixar els mecanismes de com les activitats del servei financer van accedint al mercat únic. El món financer és molt ampli i complex i és difícil dir exactament com serà per cada un d’ells, però apunta que serà per etapes. I fixarem quines condicions s’han de complir per a les dues parts, perquè el món dels mitjans de pagament, el bancari o el de les assegurances puguin accedir al mercat únic i els operadors europeus puguin accedir al mercat andorrà.

Com ho veu el sector?

Diria que el sector, i em centraré més en el bancari que és el més significatiu, ho veu positiu. És veritat que per ells la gran recança és competir en igualtat de condicions. Moltes de les obligacions d’Europa per prestar al nostre servei bancari ja les tenen perquè venen derivades de l’acord monetari, ara volen també poder gaudir dels mecanismes de protecció. Volen entrar al mercat únic amb les mateixes condicions amb què ho fan els operadors europeus aquí. I aquí hi ha aquest famós accés als mecanismes de liquiditat del Banc Central Europeu.

Brussel·les proposa que hi hagi una supervisió de la plaça financera per part d'Espanya o de França, seguint el model de Mònaco. És una opció?

No sé si és una opció. Quan la Unió Europea ens miri més de prop i ens conegui veurà que tenim l'acord monetari, i de fet la legislació europea ja és transposada aquí. Haurem de veure dins d’aquesta part de les obligacions, el mecanisme de supervisió que els encaixa a ells i a nosaltres. No sé si passarà pel suport d'alguns organismes de supervisió europeus, per una major autonomia de l'INAF... Ja ens supervisa el regulador nacional, com supervisen els reguladors espanyols o francesos. Aquí sembla molt diferent, però tenim les mateixes obligacions. El que és substancialment diferent és la part de protecció.

Però per a Andorra seria acceptable que la supervisió la fes un organisme d’un altre país?

No sé si és acceptable. Crec que no és tan important qui t’ho fa, sinó que ho compleixis tot, i ja ho fem. El sistema financer andorrà és molt diferent del que teníem fa deu anys. Ara tenim les mateixes regles que a Europa.