“Tenir una rutina molt marcada és vital per explotar la veu al màxim”

És mezzosoprano, té 22 anys i està fent proves per entrar al Conservatori Nacional Superior de Música de París. Ha cantat amb el tenor Josep Carreras i ha impartit classes amb la soprano francesa Karine Deshayes.

Quins són, de moment, els resultats de les audicions?

A l’última presentació vaig ser la sisena de 300 persones. N’estic orgullosa, però encara queden més proves per superar.

D’on li ve la motivació?

Sempre he cantat i mai deixaré de fer-ho. Vaig saber que m’hi volia dedicar quan vaig actuar a La traviata al centre cultural de Sant Julià. Allà em vaig adonar de la meva passió i entrar al Conservatori em pot obrir les portes de l’Òpera de París, un dels meus somnis.

Fins ara, han estat fàcils les audicions?

És molt sacrificant, són moltes hores i has de tenir cura de la veu cada dia. A les proves, hi ha molta competitivitat i el jurat és molt dur. Fa mesos que em preparo i encara hi ha molt camí per fer.

Quins autors ha versionat?

De música clàssica, he versionat Mozart i també Glück. Pel que fa al bel canto, Donizzetti o Rossini. També m’apassiona Massenet i Bizet, el famós autor de l’òpera Carmen.

Com fa front a un jurat?

És una bona qüestió. El jurat, com el mateix nom indica, et mira i et jutja. És molt crític i busca el mínim detall. Tot compta: des de la veu fins a l’aparença. I no tan sols has d’impressionar amb el cant, sinó també amb la mirada, la gesticulació i les expressions facials.

I com fa front a la resta de companys amb els quals competeix?

Tinc docents que em formen per fer una audició excel·lent. Assajo molt les peces, la sortida a l’escenari, també l’acompanyament musical i, fins i tot, com saludar al jurat. És gairebé com una coreografia, els mínims detalls compten. I el més important és que entrenen i cuiden la meva veu.

Quines cures té en compte?

El més essencial és la veu. I no és una qüestió, únicament, de talent innat. L’estat d’ànim, la manca de son o els canvis bruscos de temperatura hi poden afectar. Per això vigilo amb els trasllats, els viatges o els desplaçaments. Mantenir una rutina molt marcada és vital per explotar la veu al màxim.

Quina recomanació destacaria?

La veu es treballa a poc a poc. Les veus mezzosoprano són més escasses que les soprano i no podem forçar-la. Però és molt probable que, amb el pas del temps, la veu s’esgoti i perdi facultats.

Quina imatge ha de projectar damunt de l’escenari?

L’òpera és un àmbit artístic molt expressiu. El cantant no és una simple figura que projecta una veu, és tot l’eix central d’una peça operística. No tan sols acompanya l’orquestra, sinó que descriu els personatges, mostra emocions i explica una història.

Què sent quan actua?

M’agradaria dir que soc jo mateixa, però no és així. Quan estic davant d’un públic, em desenganxo de la meva realitat per endinsar-me en la del personatge.