“El SAAS té la mida adequada per donar resposta al país”

El ja exdirector general del SAAS va fer balanç ahir, darrer dia a la institució, dels prop de vuit anys al càrrec. Una etapa durant la qual s’ha implantat la reforma sanitària i marcada per la pandèmia. Quant al SAAS, Josep Maria Piqué destaca millores com ara que les aportacions del Govern han permès pal·liar en gran manera el dèficit d’inversions heretat de la crisi econòmica, el conveni col·lectiu part de les pèrdues que la recessió va comportar a la plantilla i que la institució s’ha enfortit amb departaments d’infraestructures, jurídic o de contractació, que no tenia.

Un dels principals reptes que haurà d’abordar la nova direcció és la falta de metges?

Absolutament.

Què s’hi pot fer?

La capacitat d’atraure i retenir talent, especialment en metges, està molt compromesa per molts motius. Les remuneracions salarials amb els anys s’han anat equiparant a d’altres llocs, en els llocs d’on ens nodrim, que és bàsicament Espanya i una mica a França, hi ha falta de metges. I tercera, perquè mancava certa millora de les possibilitats de desenvolupar-se professionalment. I hem fet un parell d’accions, la primera, que molts serveis els hem lligat a serveis d’hospitals terciaris universitaris de Catalu­nya de tal manera que els metges poden estar lligats a aquests serveis amb algun compromís d’ajudar-los a la formació i al desenvolupament professional, i l’altra, hem estimulat a través de la creació del laboratori nacional d’epidemiologia que els metges tinguin cert entorn per poder fer recerca i innovació.

Alguna acció més en marxa?

Hem valorat altres coses que es necessiten fer, amb el lideratge del ministeri de Salut, que és mirar de simplificar i agilitzar tots els tràmits administratius per incorporar-se aquí, que és una de les barreres importants. I també hem demanat que el requeriment absolut del B2 de català no sigui una imposició o un requeriment absolut des de l’inici, sinó que es converteixi en una altra cosa diferent, que és el compromís del metge que s’incorpori aquí a tenir els coneixements de català en un període de temps. Perquè si ens posem aquesta restricció ens perdem una font de metges important que no són de Catalunya, que són de la resta d’Espanya o de Llatinoamèrica.

Sobre el conveni col·lectiu, el comitè d’empresa defensa més millores per ser competitius amb l’entorn.

El conveni col·lectiu ha arribat a una sèrie d’acords molt satisfactoris per a les dues parts. Però no és una cosa morta, és una cosa viva que haurà d’anar recuperant algunes de les reclamacions que poden fer els professionals. És un camí obert, que els pròxims anys el comitè d’empresa nou i la nova direcció hauran d’anar negociant per incorporar millores. Quines? Això ells ho veuran.

Ha vist un canvi de tendència en els pacients, apostant més per tractar-se a Andorra?

Aquest era un objectiu, jo crec que estem en el bon camí. S’han fet accions en aquest sentit, algunes coses i procediments que nosaltres no teníem la capacitat de fer-los aquí ara sí que la tenim perquè hem incorporat alguns professionals amb la capacitat de fer-ho o perquè hem fet aliances amb institucions de fora que ens donen suport per fer-ho aquí. Hem ampliat la plantilla de traumatologia perquè aquest és un dels serveis importants del país i ja s’ha recuperat d’un 30% a un 40% del que marxava a fora. A cirurgia vascular no teníem cap recurs i ara en tenim. No estem al punt que ens agradaria però el camí està obert.

El SAAS té una estructura massa gran, massa poder en detriment del ministeri. Què en diu d’aquestes opinions que suscita la institució?

No estic d’acord amb això. El lideratge del que han de ser les polítiques sanitàries és del ministeri i no ha deixat mai de ser del ministeri. Que hi hagi un proveïdor públic que faci la prestació sanitària del servei públic és lògic. No és ni gran ni petit, és la mida adequada per donar resposta a les necessitats d’aquest país. És una mica més gran del que seria un hospital de Catalunya que tingués una població similar, perquè estem en un país i tenim la necessitat de sobredimensionar alguna cosa. Per exemple, un hospital d’aquesta mida en una àrea de cobertura de ciutadans d’aquesta magnitud no té una unitat d’intensius perquè a cinquanta quilòmetres té un hospital de referència i nosaltres no en tenim. I sort en vam tenir durant la pandèmia.

En aquests vuit anys ha treballat amb diferents ministres. Quina relació hi ha tingut?

Estic encantat i agraït que sempre haguem tingut el suport dels tres governs per portar a terme els nostres plans de desenvolupament i han fet l’esforç econòmic per donar resposta a aquestes necessitats. Amb els quatre ministres he tingut una bona relació, i aprofito per desmentir una cosa que va dir el Diari, que és que jo tinc una mala relació amb la ministra actual. Hi he tingut una relació excel·lent com a secretària d’Estat i la continuo tenint ara.

És una etapa marcada per la pandèmia. Ha enfortit l’hospital, si més no quant a recursos?

El sistema sanitari a Andorra ha sortit reforçat de la pandèmia. La vam patir moltíssim però el servei sanitari va demostrar una fortalesa molt gran. Primer, perquè la qualitat dels professionals és molt alta. Segon, perquè el Govern va tenir una actitud molt positiva de fer confiança al ministre d’aquell moment i a mi mateix per totes les mesures que es van anar prenent, que nosaltres vam anar aconsellant que es prenguessin, perquè van considerar que tenim més criteri que no un polític que no fos de l’entorn sanitari. El resultat objectiu és la letalitat a Andorra, que va ser la meitat de la dels països veïns.

Les morts a El Cedre van acabar a la justícia, que ha arxivat el cas. Entenc que tranquils per aquesta part, però admet algun error?

La letalitat a El Cedre va ser del 14%. Hi ha molt poca informació de la mortalitat que hi va haver a les residències sociosanitàries, però quan busques a la literatura les xifres són del 30% al 40%. Dit això, és evident que les primeres 72 hores, els primers quatre o cinc dies allà i a tot arreu vam cometre errors. Va ser un drama tan sobtat, estàvem tan poc preparats a tot el món. Era la guerra, la supervivència absoluta. A El Cedre es van produir probablement algunes disfuncions els primers dos, tres, quatre dies. Aquí, a l’hospital, segurament. Ara bé, globalment, veiem els resultats.