“Tinc dubtes sobre l'obligació del català per residir a Andorra”

Fins dijous passat va ser el director del gabinet del representant del copríncep francès. Va arribar el 1994 amb 34 anys. Es jubila amb 63 i mig, com ell diu amb menys cabells. Són 29 anys al càrrec. Mitja vida.

Quins són els sentiments?

De tancament d’una etapa profesional que ha sigut bastant llarga, molt interessant, molt rica.

Esperava un servei tan llarg?

Vaig venir per un any només.

I això?

El cap de Govern en aquell moment, Òscar Ribas, va demanar directament mantenir els funcionaris que portaven el dossier d’Andorra perquè la Constitució era molt jove.

Ha vist passar un gran nombre de coprínceps…

Sí. Mitterrand, Chirac, Sarkozy, Hollande i Macron. Em sento molt afortunat.

Es pot dir que el president de França coneix Andorra a través dels seus ulls?

És important una persona que conegui el país per transmetre informació fidedigna. La meva funció era informar, i és el representant personal qui ho comunica al Copríncep.

Quan es va instal·lar a Andorra el 1994, què en sabia, del país?

El que coneix qualsevol persona de Perpinyà que venia de tant en tant a visitar el seu amic Rascagneres.

Ceu que l’avortament serà una realitat, tenint en compte el sentiment de la societat civil?

La meva opinió personal és que cal trobar una solució. És factible. La posició del Copríncep francès és clara i definitiva, però la responsabilitat és del Consell General i del Govern, que en definitiva representen el poble.

És un tema complicat…

No per a nosaltres. Emmanuel Macron va dir a Andorra que és el poble qui decideix. Ho va dir clarament a la plaça del poble. El Copríncep francès la firmarà.

La por és l’abdicació del Copríncep episcopal.

No se saben les conseqüències, La meva teoria és que hi ha tres Coprínceps: el poble i els dos que són històricament presents.

Andorra sortiria perdent amb una república, sense el cosí gran del nord?

Penso que sí. És evident que tota la història d’Andorra gira envers el Copríncep francès quan hi ha un problema. La informació arriba ràpida a París. El que va passar amb la covid, per exemple, l’autorització que es va donar de circular en territori francès dins d’un radi de 100 quilòmetres, va ajudar l’economia. Per això crec que sense la institució dels Coprínceps hi ha més a perdre.

Ara hi ha un Papa més progresista. És potser el moment?

El dret a la vida és un dels pilars fonamentals de l’Església catòlica. El Papa actual no dirà mai que està a favor de l’avortament. Però clar, l’evolució sempre té un preu. Si els polítics pensen que estem en un país ja estructurat, que és veritat, el problema és si es vol un nou règim institucional.

Són les últimes hores al càrrec, què opina sobre el futur del país?

Té recursos com el turisme. És bo fer una mirada històrica, la norma és la pobresa. El desenvolupament comença a partir dels anys 50. Segles abans no es podia ni menjar. Són 650 anys de pobresa i 60 de riquesa davant una pobresa econòmica que obligava la gent a marxar.

Quin és el preu a pagar per mantenir el creixement?

Hi ha una fractura social i això és evident. També la resposta serà política. S’ha de preguntar quanta gent pot viure aquí.

La solució es anar a la Seu?

És un fet econòmic. Segur que el poble de l’Ospitalet estaria content de tenir més població. L’economia sempre mana. La gent que treballa a París té pisos als afores, igual a Barcelona.

Pregunta repetitiva i obligada. S’ha perdut l’equilibri entre Espanya i França?

Em pot dir un producte francès que no està al mercat andorrà? Tan s’hi val el recorregut, l’important és que les marques franceses són a Andorra.

No passa el mateix amb els professionals especialitzats.

S’exigeix parlar català.

No tothom que ve d’Espanya parla català.

Aquí tothom parla castellà. És més còmode mirar al sud. Els governs sovint fan una còpia de lleis espanyoles.

El català és llengua oficial.

Ho tinc clar. Però és l’administració qui decideix contractar assessors espanyols o francesos.

On és el problema?

La llibertat de circulació de les persones. L’empresa pot posar les condicions, però no per entrar al país a través d’Immigració. És el meu punt de vista. Penso que no encaixa amb la Constitució, i em sembla difícil d’acceptar.

I Europa?

A França o a Itàlia no demanen francès o italià. Cap país té una norma similar, és impensable.

Em ve al cap l’acord d’associació.

No hi té res a veure, encara que si es firma s’accepta la lliure circulació de persones.

Per tant seria inconstitucional?

Prefereixo posar un interrogant sobre la conformitat a la Constitució de l’exigència del català per tenir el permís d’immigració.

La setmana pasada es va conèixer la carta a la comissió dels supervisors europeus. Es pot parlar de sorpresa?

Hi havia un non paper anterior que anava en aquest sentit, gairebé. Ja es deixava entreveure que hi havia certa desconfiança.

Complica la negociació?

Cal advertir que es parla de tres països, no únicament d’Andorra.

Està més dirigida a Mònaco?

No ho sé, però sí sé que la situació d’Andorra, Mònaco i San Marino no és la mateixa.

Un dels episodis que més impacte van tenir a Andorra va ser l’ultimàtum de Sarkozy contra el secret bancari. Va estar a punt de trencar-se l’estructura institucional?

Cal recordar el context. Pressió molt forta de l’OCDE, no tant de França. I el govern de l’època havia dit que no seríem pas els primers però tampoc els últims. I quasi vam ser els últims. Calia rehabilitar el país.