“He jugat amb el cor i n'estic molt orgullós”

Després de 26 anys, 2 mesos i 19 dies (rècord Guinness d’una carrera internacional més llarga), Ilde Lima va jugar dimarts a Suïssa l’últim partit amb la selecció. És el jugador amb més duels disputats (137), i més gols marcats, (11), de la història i analitza al Diari la trajectòria a l’equip nacional i els plans de futur.

Han estat dies intensos. Com està?

Em fa gaudir que es valori el que són 26 anys representant un país, perquè sembla una normalitat, però després t’adones que és extraordinari. A més, amb la repercussió que ha tingut a nivell mediàtic, t’adones que alguna cosa deus haver fet bé.

Com va viure el moment de sortir del camp a Suïssa amb tot l’estadi dret ovacionant-lo?

Va ser molt emotiu, hi havia tota la meva família, i era especial perquè hi vaig viure dos anys. Quan passa una cosa així pots esperar que t’aplaudeixin perquè al final has portat una samarreta 26 anys, però que tot l’estadi es posés dret per acomiadar-me va ser de pell de gallina i emociona.

Abans havia tingut també un petit tast de comiat amb el partit a Andorra contra Bielorússia.

Sí, va ser diferent perquè no tenim tanta cultura futbolística com en altres llocs, però estic molt agraït al Koldo per poder tenir uns minuts perquè fa il·lusió i són coses que amb els anys valores molt més.

Després de més de 26 anys, és fàcil quedar-se amb dos o tres moments?

Sempre ho dic, però em quedaria amb l’amistós contra Brasil i jugar pocs mesos després contra la França campiona del món, perquè són coses que et marquen. Primer jugàvem amistosos amb seleccions petites, i de sobte jugues contra els dos últims campions del món. Et marca i és un abans i un després, perquè després de jugar contra Ronaldo o Zidane, ja pot venir qui vulgui.

I algun altre moment?

Com a futbolista sempre ho dones tot per guanyar, i recordaré sempre la victòria contra Hongria, que va ser un dia molt especial. Guanyar mola, i si ho fas amb Andorra, encara més.

Les ha viscut de tots colors amb la selecció, com explica el progrés fins al bon moment actual?

Tot evoluciona, i l’altre dia ho parlava amb el Koldo, quan vèiem el treball defensiu amb un dron. Quan vam estrenar-nos el 97, era una mica com els toreros a porta gayola perquè no saps què et trobaràs o si t’enganxarà el toro. Aquests dies deia als joves que això no és Disney, l’evolució ha estat molt gran a la vida i al futbol, i quan estàs amb la selecció t’adones de totes les coses que es fan perquè millorem.

Li ha quedat alguna espineta?

Trobar-me amb Messi, potser. He jugat contra els millors del món i m’hauria agradat també poder jugar contra ell.

Es pot somiar veure Andorra en una fase final d’un gran torneig o és fer volar coloms?

Tant de bo, evidentment, però ho veig impossible. Però perquè som Andorra, i al final hi ha la gent que hi ha. Samoa Americana tampoc es classificarà per a un Mundial, perquè aquestes cites no estan fetes per a nosaltres, tot i que m’encantaria, és evident.

Té tots els rècords possibles. Creu que li prendran?

Es parla molt de rècords, i ara les seleccions juguem moltíssim més que quan vam començar. Al final, aquestes són seleccions que donen perquè els futbolistes allarguem molt la carrera. Si algú ho supera, que ho gaudeixi, perquè jo ho he gaudit al màxim, he jugat 26 anys amb el cor, i n’estic molt orgullós. Jo ho he donat tot, ho he gaudit moltíssim, i ningú em podrà prendre els moments que he viscut amb la selecció.

Amb tot l’enrenou que va haver-hi amb la FAF, va arribar a pensar que no podria acomiadar-se?

Tenia dues coses clares: que va ser el pitjor moment de la meva carrera, perquè no entenc el que es va donar arran de tot el que va passar, i també tenia clar que lluitaria per acomiadar-me de la selecció sobre el camp. Hi ha persones de la junta de la FAF que van ajudar-me moltíssim a solucionar-ho perquè s’havia emmerdat innecessàriament, i vaig agrair-los la meva presència al camp l’altre dia. El normal és que un jugador que ho havia donat tot pel país pogués acomiadar-se al camp. Ho he pogut fer i soc molt feliç perquè he tornat a la normalitat, ja que a mi el que sempre m’ha interessat és que es parli bé d’Andorra.

Té el carnet d’entrenador. Li agradaria entrar a la FAF?

M’han ajudat amb els carnets, i seria normal que amb 26 anys i l’experiència que tinc, que crec que pot ser útil, acabés ajudant nanos joves. M’agradaria seguir vinculat al futbol, però si és a la FAF o no, no m’ho has de preguntar a mi. Tothom sap qui és Ilde Lima i on és. Ara la meva vida té altres camins, amb tot el que va passar els camins amb la federació van separar-se molt, però la cosa ha tingut final feliç, i ja es veurà.

Jugarà aquest curs amb el filial de l’FC Andorra?

Era la idea, vaig entrenar i tenia la samarreta, però ara m’ho estic plantejant perquè acabar com vaig fer-ho va ser molt especial, i fer-ho millor serà complicat. Encara ho estic pensant, però al 99% no seguiré jugant al futbol.