“La llei del català és un primer pas del Govern molt encertat”

Quina és la funció de la delegació de Catalunya a Andorra?

La funció de les delegacions és la representació institucional de la Generalitat als països on estiguin situades i el reforç dels vincles de tota mena amb aquests països. Evidentment, cada país té unes particularitats i unes relacions diferents amb el govern de la Generalitat. L’acció exterior és una de les prioritats actuals i aquests dos últims anys s’hi ha treballat amb molta intensitat i d’aquí que s’hagi ampliat la xarxa de delegacions fins a arribar a la xifra de 21 arreu del món, que donen cobertura a 72 països.

Alguns troben que no calia per la proximitat dels dos territoris...

És obvi que l’acció exterior és diferent a Andorra que en altres països, no només per la proximitat geogràfica, sinó també cultural. Andorra és probablement un dels països amb què el govern de la Generalitat té més acords per aquest fet. Així, només en ser nomenada he sabut que hi ha tota una sèrie d’acords que estan en funcionament i n’hi ha molts que estan sobre la taula. Per tant, crec que es justifica la delegació en la mateixa feina, ja que es pot fer encara molt més en aquesta relació bilateral i les relacions poden ser més fructíferes.

La delegació encara no té espai físic ni personal.

En breu en disposarem de l’espai, ja n’hem trobat un i el cert és que per les característiques del país hi ha pocs llocs on considerem que ha d’estar la seu, a la zona propera a l’edifici del Govern. Hem vist diferents locals i finalment n’hem trobat un que sembla que compleix els requisits que ha de tenir com a delegació, tot i que encara no puc dir on és. Pel que fa al personal, d’aquí a uns dies s’obrirà la convocatòria de les dues primeres places: un tècnic responsable de comunicació i una persona responsable de l’administració.

Alguns qüestionen la delegació per la despesa que suposa i critiquen l’elevat sou que té vostè.

La repercussió que s’obri una delegació a Andorra no és la mateixa que en qualsevol altre país per la proximitat existent. D’entrada, el meu salari no és diferent del de cap altre delegat perquè hi ha una taula salarial que té establerta la Generalitat. El que sí que s’ha de dir, però, és que estarà dimensionada de manera diferent a altres perquè té tota la lògica que, per exemple, la de París tingui segurament una infraestructura més nombrosa en recursos humans i instal·lacions. Per això la delegació s’adaptarà a les dimensions del país. Crec que el temps demostrarà la utilitat o no d’una delegació que estarà pendent dels acords en benefici mutu. Jo penso que és necessària, i per això en el seu dia vaig optar a presentar-me a aquesta plaça.

El volum de grups de treball que es van establir a l’última reunió d’alt nivell és important.

La darrera reunió ha estat important perquè ha refermat el compromís dels dos governs d’intensificar la col·laboració a través de grups de treball. Hi ha tres convenis que estan a punt d’aprovar-se i són la prioritat en els àmbits de la formació professional, la prevenció i extinció d’incendis i infraestructures esportives.

Pel que fa a la salut, no arriba a concretar-se més col·laboració tot i l’acord amb Espanya.

El que s’està fent ara és avaluar els serveis que es poden compartir, a més dels que ja hi ha. S’ha parlat que les persones de l’Alt Urgell puguin utilitzar més serveis de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i el que s’ha de fer és concretar. No es pot oblidar que estem en un territori absolutament propici a l’establiment d’aquest tipus, entre altres coses per la massa crítica d’usuaris, perquè hi ha un benefici mutu.

El centre de salut mental suposo que serà un aspecte important dins d’aquesta col·laboració.

Aquest mes, s’aprovarà el pla funcional per al centre de salut mental que s’instal·larà al seminari de la Seu, un recurs que segurament no estaria justificat només per a la població de la comarca, i que és un exemple perfecte de col·laboració. A partir d’aquí, es preveu que hi hagi una certa celeritat perquè hi ha una necessitat d’aquesta infraestructura i s’iniciarà l’adequació d’aquest espai d’acord amb les necessitats que tenen tots dos territoris.

Es crea un grup de reflexió que inclou habitatge. Cap a on ha d’anar la cooperació?

Aquest serà un dels grans temes a analitzar perquè és un problema comú arreu. És obvi que allò que afecta Andorra també afecta la Seu i a l’inrevés, per tant, l’hem d’afrontar conjuntament. Andorra té un creixement que afecta el seu voltant igual que passa a altres llocs i hem de tenir en compte que moltes persones de l’Alt Urgell es desplacen cada dia a treballar a Andorra.

Es pot millorar el transport públic entre tots dos territoris?

És un dels temes que tractarem segur dins del grup de reflexió.

Quina pot ser la col·laboració pel que fa al català?

És obvi que l’acord d’associació serà molt positiu per a la llengua catalana, però també hi ha un procés paral·lel perquè el català sigui oficial a la Unió Europea.

Què li sembla el projecte de llei de la llengua oficial?

Penso que té tota la lògica que qualsevol país vulgui fomentar l’ús de la seva llengua oficial. És una mesura que busca el foment de l’ús social del català. Si visquéssim en qualsevol país del món en què no ens entenguessin ni en castellà ni en català, ningú de nosaltres ens plantejaríem no aprendre la llengua pròpia d’aquest país per la nostra pròpia subsistència. A més, la majoria de les persones que venen a Andorra tenen una llengua romànica, cosa que fa molt més fàcil aprendre mínimament el català. Crec que és un primer pas que fa el Govern molt encertadament. I és que l’eina de la llengua com a mitjà de cohesió és espectacular.