“No podem seguir produint i consumint com hem fet fins ara”

Marissa Macdonald (Indianapolis, 1971) és una creadora sostenible d’origen estatunidenc que fa 15 anys que viu a Andorra. El 30 de setembre i l’1 d’octubre imparteix un taller familiar al Museu Thyssen per tal de reutilitzar la seva antiga lona.

Què fa una creadora sostenible?

La meva feina consisteix a reutilitzar materials que, en cas de no ser recuperats per mi, es llençarien a la brossa. Aquest i altres processos formen part del que anomenem economia circular.

Què vol dir aquest terme?

Estem acostumats a fabricar un producte, utilitzar-lo i llençar-lo, però ha arribat un punt en què no podem seguir produint i consumint com hem fet fins ara. El que intenta l’economia circular és que abans del procés de producció es valori com aquest producte pot tenir un menor impacte en el medi ambient.

Pot posar un exemple?

Doncs ara estan comercialitzant uns pantalons d’esquí que es poden allargar. La marca et ven uns trossos de tela que s’enganxen a baix del pantaló amb una cremallera, i així poden durar anys.

L’antiga lona del Thyssen no es va fabricar tenint en compte l’economia circular, però ara vostè hi ha posat remei. En què consisteixen els tallers familiars?

La lona és un material molt difícil de reciclar i m’han encarregat reutilitzar-la. Al taller ensenyaré a les famílies com fer unes decoracions per a les portes de casa, però jo també estic fent bosses, estoigs i altres articles que es vendran a la botiga del museu.

Quan es va començar a interessar per la sostenibilitat?

Ni ho recordo, així que imagina... La qüestió és que sempre m’ha sobtat el consumisme que hi ha al meu país d’origen, els Estats Units. Quan vaig arribar a Andorra em vaig adonar que tot era diferent i vaig decidir posar tots els meus esforços que aquesta petita comunitat no es convertís en una roda de consum i rebuig.

Què es pot fer per ser un ciutadà respectuós amb el medi ambient?

Accions tan senzilles com reduir el consum de plàstic portant la teva bossa quan vas a comprar, utilitzar més sovint el transport públic, menjar menys carn... No tothom ha de fer les mateixes coses, ni fer-les totes, naturalment. Però si tothom comença per algun lloc, podem arribar lluny.

I Andorra com a país, què pot millorar per ser més sostenible?

Centrant-nos en l’energia, els centres comercials i les botigues haurien de tenir les portes tancades sempre, ja que, si no, la calefacció o l’aire condicionat s’escapen i és un malbaratament d’energia. Amb això també vull fer veure que sovint sembla que tota la culpa és dels ciutadans, però la responsabilitat és de tothom. Tant de les institucions i empreses com de la població.

Què opina que en algunes zones no hi hagi on reciclar l’orgànic?

Reciclar la matèria orgànica no és una tasca fàcil. Es necessiten temperatures més altes de les que tenim a Andorra i tinc constància que s’està estudiant com fer-ho. Per a mi és més important reduir el consum que reciclar, ja que també s’ha de considerar que reciclar són molts diners, has d’utilitzar molta aigua i energia...