“Em vaig obsessionar per jugar a l'ACB”

Juan Rubio és un dels perfils més il·lusionats al vestidor del MoraBanc Andorra. L’aler murcià, de 27 anys, s’allista en la segona temporada a les files del conjunt tricolor, a les ordres de Natxo Lezkano, i gaudirà del privilegi per assaborir, per primer cop, ser un jugador ACB. Mai fins ara havia trepitjat les pistes de la Lliga Endesa, un somni que s’ha fet realitat, en una demostració que mai és tard per assolir els reptes. En l’àmbit col·lectiu, l’equip tricolor vol espolsar-se els dubtes de pretemporada i ja pensa en el primer partit de la competició, diumenge a Miribilla davant el Surne Bilbao.

Un curs molt important en l’àmbit personal.

Les meves sensacions són força bones. El meu rol a la pista aquest any és molt semblant al de la temporada passada i això em facilita molt la situació. També conèixer l’entrenador [Natxo Lezkano], les coses que ell vol i les que no vol, i m’ajuda molt el fet de no començar una altra vegada de zero.

I una temporada molt especial. Serà el seu debut a l’ACB.

Això és l’hòstia per a mi, és molt il·lusionador. Debutaré a l’ACB amb 27 anys i crec que tinc, fins i tot, més il·lusió que quan en tenia 18. A part crec que estic en un moment molt bo, tant físic com de maduresa en el joc. Estic molt a gust a Andorra, tranquil i amb moltes ganes de fer-ho bé.

Amb 27 anys, potser va perdre l’esperança d’arribar a jugar a l’elit.

He estat una mica obsessionat amb això de jugar a l’ACB. Crec que vaig arribar a perdre una mica la il·lusió de gaudir del present, del dia a dia, en aquell moment. Estava jugant en equips de LEB i, al final, també és difícil i no ho valores tant.

Ho ha aconseguit.

Quan em vaig treure aquesta pressió de pensar que no seria feliç fins que aconseguís alguna cosa, quan em vaig treure aquest pensament, que és una mica tòxic, vaig començar a jugar millor, a gaudir més del dia a dia dels meus companys, de la feina que tinc, que tinc una sort increïble, i al final, quan vaig començar amb la nova mentalitat, tot va venir més rodat.

Signar pel MoraBanc va ajudar.

Lògicament. Quan l’estiu passat vaig signar per a dues temporades amb la renovació garantida si pujàvem ja ho vaig veure molt a prop i gràcies a Déu s’ha aconseguit. No puc estar més content.

Una pretemporada estranya i amb dubtes, la del MoraBanc.

Hem competit en tots els partits. Potser, en alguns moments, quan el rival ha collat, hem desconnectat una mica o hem pecat potser de tous. Vaja, potser des de fora no tant, però jo internament veig que les sensacions són bones. Hem tingut moltíssims problemes de lesions i són coses que en pretemporada solen passar i crec que encara hi ha molt marge de millora.

Per exemple?

Estem parlant i sabem que hem de posar-nos a treballar. Hem de ser molt forts. Si a la LEB això era quelcom imprescindible, ja no li dic a l’ACB i hem d’exposar moltíssima energia, no deixar ni respirar el contrari, durs en defensa, i tot això multiplicar-ho. El grup està treballant molt bé i no tinc cap dubte que tot anirà molt millor. Segur.

Els resultats a la pretemporada tenen una importància relativa.

Hi estic completament d’acord. El més important és treballar el físic, al principi, anar agafant el to, anar adaptant els músculs, la feina a la pista i després, sobretot, fer la nostra feina, millorar, anar coneixent-nos l’un a l’altre. Sempre agrada guanyar, però no és tan important, òbviament, com fer-ho a la lliga.

Per començar, Bilbao Basket.

Bé, és que tots els partits són duríssims i el primer, a Miribilla, contra un rival directe, com es diu. Després en venen dos més que també són molt, molt directes [Breogán i Palència, al Poliesportiu], però bé, nosaltres anem a Bilbao a fer la nostra feina, observant-los, el seu atac, la seva defensa i amb la voluntat de començar la lliga de la millor manera possible: guanyant.

El vestidor es marca algun objectiu per a la temporada?

Primer guanyar a Bilbao i després ja ho anirem veient. Som un equip que acaba de pujar i el repte ha de ser salvar-nos sense patir, si pot ser. Això, però, no impedeix que nosaltres tinguem una ambició més gran, la de guanyar tots els partits que puguem, tot i que sabem que no en guanyarem 30 com l’any passat, perquè és quelcom irreal. Hem d’anar pas a pas, a poc a poc i bona lletra, i sempre amb els peus a terra. Acabem de pujar i hem de treballar molt.