“Volem despertar curiositat, anant més enllà de la dansa tradicional”

Manuel Segovia, fundador i actual director de la Compañía Ibérica de Danza, presenta demà Picasso en Danza, que es representarà al Centre de Congressos a les 20.30 hores amb motiu de la Festa nacional d’Espanya i coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de l’artista. Un espectacle organitzat per l’ambaixada d’Espanya que a través de la recreació del món femení picassià fa un recorregut pels diferents períodes del geni.

Com definiria ‘Picasso en Danza’?

És una visió del món femení de Picasso. El leitmotiv. Totes aquestes dones que van compartir la vida i l’obra de Picasso i com van contribuir a l’obra d’aquest geni. Elles també són Picasso i reivindiquem aquest paper femení que aporta, enriqueix i sustenta l’obra del pintor.

També hi trobem elements mítics.

Sí. Hi ha un relat que és el Minotaure, i què és l’alter ego de Picasso. Es tracta d’una qüestió més metafòrica i simbòlica.

Quin vincle uneix Picasso amb el Minotaure?

Ell mateix es defineix com un Minotaure, quan vol definir la seva part més salvatge. Volíem ressaltar aquest matís en la interpretació dels ballarins. Ens sembla interessant aprofundir en aquest vessant més ferotge.

Com va sorgir aquest projecte?

El projecte neix per ser l’Any Picasso. El vam presentar a AESI, on es registren diferents espectacles i vam entrar dins del catàleg. En moltes ambaixades van decidir que era un espectacle propici en tractar-se del 50è aniversari de la mort de l’artista, però també per ser eclèctic, per no ser un espectacle típic.

Es barregen moltes disciplines en un sol escenari.

Totes les nostres obres d’Ibérica de Danza es fan des de diferents disciplines. Tenim la música, la dansa, la posada en escena, l’escenografia, els mòduls de les pantalles...

Quines dificultats han trobat a l’hora de fer l’obra?

Trobar un codi concret i obert que ens permetés definir un espai proper a la plàstica de la pintura. Hem hagut de donar moltes voltes al tema coreogràfic i de moviment perquè tingués una relació no només amb la dansa estilitzada espanyola, sinó també amb la pintura.

A qui diria que va dirigit aquest espectacle?

És un espectacle obert, familiar, tant per a petits com per a grans. Un espectacle transversal i eclèctic, amb el qual volem que el públic gaudeixi i que quan arribi a casa se li hagi generat certa curiositat, no només per l’obra del pintor, sinó també pels codis que hem emprat.

La companyia també està d’aniversari.

Sí. Enguany celebrem trenta anys de trajectòria. Tota una ostentació de resistència.

Què és el que més destacaria d’aquesta trajectòria.

En aquests 30 anys alguns espectacles han resultat controvertits i pioners. És una trajectòria d’actualització dels codis de dansa. Mai hem pretès fe dansa tradicional, aquesta es fa, per exemple, a la plaça d’un poble.