“He fet un personatge perquè el lector l'odiï”

David Castillo publica la seva primera novel·la As de corazones amb l’editorial Planeta. Un thriller que va més enllà de la investigació policial per endinsar-se en línies com l’avidesa per aconseguir la fama o la denúncia a la violència de gènere amb un ritme frenètic que no permet un sol respir al lector. La presentació es farà el 26 d'octubre a les 18.30 hores al FNAC.

L’imposava estrenar-se amb un gènere amb tanta tradició?

M’agrada el thriller, sempre n’he llegit i m’he interessat per pel·lícules d’aquest tipus i m’he sentit bé en aquest camp.

Com ha anat l’experiència?

És apassionant. Al principi és com una tortura perquè has d’escriure i et pots trobar sense inspiració. Després ve una segona tortura de l’editorial amb les correccions i la portada, i finalment el que podria ser una tercera tortura que és la recepció del llibre.

I ho està sent?

El públic està responent bé i això és el millor que et pot passar.

Com trenca quan pateix una manca d’inspiració?

No es pot. Pots intentar canviar d’ubicació, però si aquell dia no vol sortir, no ho farà i és millor no forçar. Després, un dia que de cop i volta comences a relacionar-ho tot i ho has de gestionar com puguis. M’ha passat molts cops, que m’arriba la inspiració en el moment en què el que voldria fer realment és dormir.

Quan va començar a escriure?

Sempre m’ha agradat escriure. Escrivia contes, relats. Quan tenia 10 anys vaig guanyar un concurs de Sant Jordi i em va motivar. Ara tinc la sort que una editorial s’hagi interessat en aquesta novel·la.

A la novel·la es barregen molts escenaris.

Són llocs que coneixia, per on he passat o he viscut, però també llocs on he anat a escriure.

A escriure?

Per sentir-me dins l’escenari, transmetre el que veig amb detalls i descripcions precises. Per exemple, hi ha un cafè que es diu l’Edouard, molt famós pels seus pastissos i jo descric les escales, on se situen els pastissos.

Diuen que són els detalls els que donen la grandesa.

Sí, i a més, si al lector li ve de gust pot recórrer les rutes que fan tots els personatges.

Parli’m dels personatges.

Tots tenen un caire principal, si treus algun dels personatges la novel·la deixaria de tenir sentit. Alguns són per confondre el lector, i el personatge clau l’he fabricat perquè sigui odiat.

Tenia algun referent en escriure la novel·la?

Cap. Vaig demanar a l’editorial, però em van aconsellar que millor no perquè llavors replicaria l’estil d’un altre.

Ve del món fiscal, és compatible amb l’escriptura?

Tant de bo pogués viure d’escriure, però no podria comprar ni una barra de pa. Escriure és vocacional. En dies en què l’únic que vols és que et toqui la loteria i jubilar-te, tens una mica d’aire, i oxigen quan tens una feina estressant.

I el temps personal?

Tinc una parella i uns amics que entenen la meva vocació.