“Falta el premi gros, que s'aprovi la Llei de l'ELA”

Xavi Torres forma part del departament d’esports de TV3 i ha estat el director d’Unzué: l’últim equip del Juancar, documental sobre l’ELA, que li ha valgut el Premi Àlex Lliteras.

Acaben de guanyar un Ondas.

Tu fas les coses perquè mires de ser rigorós, i el que ha passat en aquest documental és que ha estat tot extraordinari. Havia de ser un documental i va passar a ser una pel·lícula d’una hora i mitja. Hem estat un any als festivals de cinema de tot arreu i a més de 100 sales comercials, i sempre amb molt bona crítica. Dimarts vam estrenar a TV3 i la nostra sorpresa és que dimecres ens diuen que hem guanyat un Ondas.

Satisfets, doncs?

Sí, però falta el premi gros, que és que s’aprovi la Llei de l’ELA i els malalts i les seves famílies puguin viure amb dignitat. Aquest era l’objectiu del documental, fer soroll per arribar a aquest punt i a nosaltres especialment, com a televisió pública, que és un servei a la ciutadania, ens fa molt feliços.

És un treball de denúncia?

Sobretot de conscienciació, i fer-ho a partir de realitats amb imatges que són crues i que es presenten de manera humana, perquè hi ha molta crueltat però també molta humanitat. Quina és la veritat de l’ELA? La dels malalts, famílies, política i investigació, que és l’única solució trobant la cura. Havíem d’arribar a l’espectador amb la crua realitat, que és el pacte que vam fer amb el Juan Carlos: no amaguem res, ho tractem com toca, però ho hem d’ensenyar, perquè sense consciència no canvia res.

Costa no autocensurar-se?

Hi ha hagut rodatges en què no hem ensenyat algunes coses, perquè crèiem que mostrant-ne altres, la gent ja prenia consciència del que parlàvem. Això és el que hem d’aconseguir. Cada vegada que tinguem aquesta oportunitat l’hem d’aprofitar entre tots, i aquest és el clam del Juan Carlos: lluitar per una vida digna de tot aquest col·lectiu que ara no en té.

És una malaltia terrible.

Els metges diuen que és la més cruel. Primer t’arruïna i després et mata, i hi ha gent que per no arruïnar la família decideix morir. Si ho fas perquè tens clar que no vols viure en aquestes condicions, endavant, però morir per diners és impresentable.

El futbol és un altaveu enorme.

El Juan Carlos és tan generós que s’ha posat en aquest merder quan no el necessita. Ja té tots els calés del món i no necessita ficar-s’hi, i ho ha fet per atendre els més vulnerables. Aquest és el gran valor.

El documental demostra que des de l’esport es poden fer grans treballs.

Jo dic amb orgull que soc periodista esportiu. Sempre he intentat fer un treball rigorós i seriós, però molta de la mala fama que tenim ens l’hem guanyat.