“Torno a Andorra per compartir la meva il·lusió”

La cantant i compositora portuguesa Dulce Pontes actuarà avui a les 21.30 hores a la sala Prat del Roure (Escaldes) dins de l’edició d’enguany del Transversals, que també va acollir ahir una xerrada de l’artista sobre la seva relació musical amb Ennio Morricone.

No és el primer cop que actua a Andorra, què l’ha portat a tornar?

Torno per compartir la música, l’emoció i la il·lusió, que és el que em fa viure. També vull compartir les tristeses i les complicitats que he viscut amb altres artistes, algunes que daten de fa molt temps. Em fa feliç poder tornar mentre pugui, ja que algun dia quan sigui vella m’hauré de quedar quieta a casa cuidant el meu hort.

Quin record té del públic andorrà?

És un públic molt atent als detalls. Recordo d’altres cops que he vingut aquí i sempre he tingut una sensació de felicitat i d’haver fet el que calia fer. A més, aquest cop també m’han demanat que vingui a parlar de l’Ennio (Morricone).

La relació que tenia amb ell.

Va tindre una importància enorme a la meva vida artística i personal. Érem amics i això queda per sempre. Era un artista que no utilitzava la música, la sentia. Era l’equilibri entre la tècnica i l’emoció. També penso en totes les composicions que ha fet i que hem fet junts.

Van fer un disc junts (‘Focus’), el revisitarà al concert d’avui?

El concert és per celebrar els trenta-cinc anys de carrera, des del meu primer àlbum, Lágrimas, fins a l’últim, Perfil. Però també passaré per Focus, que va ser una part molt important de la meva carrera.

Què la va fer tornar al fado a ‘Perfil’?

Sentia que devia aquest disc al públic portuguès i a la gent que més aprecia el gènere. També volia homenatjar Alfredo Marceneiro, Fernando Maurício, el meu oncle Carlos Pontes, i totes les persones que em van inspirar en els meus orígens i que em van ajudar. És el projecte més de fado que he fet.

De tots els gèneres que ha tocat, quin és el que la fa sentir més còmoda?

Tots, potser el reggaeton una mica menys, però el vaig provar i em va encantar. També estic molt a gust amb la música popular portuguesa i, tot i que la meva formació hagi estat clàssica, estic molt agraïda de poder tocar diversos estils i no estar estancada en un de sol. Amb l’Elio també vam tocar molts estils diferents quan vam treballar junts.

Quin consell donaria al seu jo del passat?

Li diria que mantingués la calma, tingués clar qui vol ser i fes el menor nombre de concessions possibles.

I de cara al futur, té alguna ambició per a quan deixi els escenaris?

M’encantaria tenir una escola de cant per ensenyar tècnica vocal i compartir el que he après.

Podem esperar nova música aviat?

L’any que ve, i també tinc pendent l’homenatge a Elis Regina.