David Astrié

“Hem fet realitat la regeneració urbana de la parròquia”

El cònsol major de la capital i candidat de DA a la reelecció fa balanç d’un mandat en què va començar com a mà dreta de conxita Marsol.

El cònsol major d'Andorra la Vella, David Astrié.TONY LARA/COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

David Astrié va ser nomenat cònsol major el març d’aquest any en substitució de Conxita Marsol, que va renunciar al càrrec per presentar-se a les eleccions generals. Als comicis del 17 de desembre farà tàndem amb el cònsol menor Miquel Canturri. En aquesta entrevista fa balanç d’un mandat marcat, en el tram final, per la gestió dels edificis amb esquerdes de l’avinguda Santa Coloma, un imprevist a què s’ha hagut d’enfrontar com a màxim responsable de la corporació.

Quin balanç fa d’aquest mandat que està a punt d’acabar?

En faig un balanç molt positiu. Hem aconseguit acomplir gairebé el 90% de les accions previstes en el nostre programa electoral. També hem fet moltes altres coses que no hi estaven incloses. Hem fet realitat la regeneració urbana de la parròquia. Avui podem gaudir de voravies amples i de carrers per als vianants. La gent ha recuperat una mica els carrers en detriment de l’ús del cotxe. Aquest és el nostre èxit més gran: que Andorra la Vella sigui una ciutat per a les persones.

Els números del comú també han millorat.

Tot i fer inversions, hem continuat reduint l’endeutament. De mitjana aquest mandat hem destinat entre vuit i nou milions d’euros a inversions cada any, una quantitat bastant important. No obstant això, hem reduït el deute entre dos i tres milions d’euros anualment. Ara devem 18 milions d’euros. Fa vuit anys en devíem 42. Hem fet una bona gestió financera. Acabarem el mandat amb unes finances molt sanejades.

Dos mesos després de jurar el càrrec de cònsol major va haver d’enfrontar-se al problema dels pisos amb esquerdes de l’avinguda Santa Coloma. Ja ha signat el conveni amb les parts pel finançament de l’estudi de prospecció del subsol que s’hi ha fet?

El que diu el conveni és que la constructora que treballa a la parcel·la del davant assumeix els costos de l’estudi, sense que això signifiqui que és la responsable de les esquerdes. El conveni ja està signat. Més enllà d’aquest conveni, vull recordar que aquí el comú ha fet el que li tocava fer. Hem protegit la salut de les persones reallotjant tots els inquilins dels números 28 i 30 i pagant les campanyes de consolidació dels fonaments dels edificis amb injeccions de resina i les tasques de seguiment amb fissurímetres. La voluntat és arribar a una solució pactada i amigable, prenent com a fonament l’estudi de prospecció del subsol, que digui on rau la responsabilitat. Quan tinguem aquestes conclusions vull creure que hi haurà sintonia entre les parts negociar de qui ha d’assumir els costos perquè la gent pugui tornar cap a casa seva al més aviat possible.

El bloc del 28 s’ha desallotjat dues vegades. Al maig, uns 15 dies. Al setembre també va ordenar-se’n el desallotjament, que no ha acabat, juntament amb el del número 30.

Els veïns del número 30 [tots treballadors temporals] estan recol·locats en altres hotels. Els del número 28 s’han reallotjat, a compte del comú, en pisos turístics i hotels. A més, hi ha quatre pisos buits a Jovial, que posarem a disposició dels veïns.

En aquest mandat el comú ha impulsat diversos projectes d’habitatge.

El comú d’Andorra la Vella és sensible amb la qüestió de l’accés a l’habitatge. El 12 de març del 2020 vam fer entrega al Govern d’un terreny a la Borda Nova perquè hi construeixi habitatge a preu assequible. Després vam treure el concurs per la concessió publicoprivada de l’edifici del Cedre, que disposarà d’una quarantena de pisos. Com que aquesta fórmula no ha funcionat, el projecte l’assumirà íntegrament el comú. En el proper mandat disposarem d’un terreny a Ciutat de Valls on es podria construir un edifici d’una quarantena de pisos amb diverses plantes d’aparcament.

Com valora la transformació de Callaueta? El model es podria estendre a altres carrers?

Prada Ramon té una trama urbana molt estreta, fosca i amb una alta densitat de trànsit de vehicles. L’actuació que vam fer a Callaueta va consistir a seleccionar l’eix amb més comerços i menys entrades de garatge per transformar-lo en un carrer per als vianants. Gràcies a aquest canvi s’ha transformat l’economia. Ara és una zona de retrobament social i d’esbarjo, plena de terrasses, botigues, bars i restaurants. Aquests projectes de regeneració urbana han demostrat que són positius per a la democratització de l’espai públic. Volem continuar pacificant Prada Ramon.

Per quin carrer es podria continuar?

Pel carrer de l’Aigüeta. S’hi poden fer més actuacions per eliminar zones d’aparcament i fer-hi voravies més amples. Un dels meus objectius en el proper mandat, si soc reelegit, serà la revegetació de la trama urbana. Està demostrat que l’ús de la vegetació a l’espai públic és efectiu per combatre l’efecte illa de calor.

Un projecte criticat ha estat el de les fonts de la Rotonda?

Són un atractiu, i aquest estiu hem vist que no hi ha hagut cap dia en què s’hi hagin aplegat menys de 400 persones. A més, hem de tenir present que el projecte és molt més que les fonts, ja que inclou la remodelació del passeig del riu.

tracking