“L'oncologia cerca la forma d'oferir un tractament personalitzat”

És metgessa especialista en hematopatologia i uropatologia, va treballar durant nou anys a l’hospital de Meritxell, com a responsable de l’àrea d’Hemopatologia i actualment forma part del grup d’investigació IDIBAPS, especialitzada en patologia molecular inflamatòria i de tumors sòlids. Situada en l’avantguarda de la recerca, afirma que una de les eines que més fa avançar la medicina actualment és la patologia digital.

Què destacaria de la seva trajectòria?

Vaig fer la meva especialitat a Suècia, a l’hospital universitari de Karolinska, en hematopatologia i també uropatologia. Vaig haver de tornar i vaig treballar molts anys, vuit o nou anys a l’Hospital de Meritxell, on era responsable de l’àrea d’hemopatologia.

I actualment?

Vaig realitzar la tesis doctoral amb el catedràtic Elías Campo, amb qui he fet moltes publicacions sobre hematopatologia, i quan el Clínic va viure un relleu generacional, es van adonar que necessitàvem uropatòlegs. Em coneixien per la meva tesi i em van oferir la possibilitat de ser al grup d’investigació, amb una plaça molt adaptada a la meva actual circumstància de compaginar la feina amb la meva vida a Andorra; la meva família i tot el meu entorn és d’aquí.

Quina connexió hi ha entre les dues especialitats?

L’hematopatologia em resulta summament útil per a la recerca i diagnòstic dels tumors sòlids urogenitals on estic involucrada assistencialment, dins el grup d’investigació d’anatomia patològica IDIBAPS (Institut d’investigació Biomèdica August Pi i Sunyer).

Diu que compagina Andorra i Barcelona?

Tinc residència andorrana des de fa molts anys, quinze com a mínim. Els meus pares són andorrans i tinc tota la meva vida a Andorra. Estic molt temps a Andorra fent recerca, estudiant, llegint i escrivint articles, ja que he d’estar molt actualitzada.

Quina de les tècniques modernes d’investigació destacaria?

La digitalització de l’hematologia patològica. El que ens passen és com una làmina que mirem al microscopi, però avui disposem del que s’anomena patologia digital. Els escàners tenen tanta potència que poden escanejar les làmines que mirem al microscopi i la converteixen en una imatge que es pot veure meravellosament bé. De fet, pots diagnosticar digitalment, i ja es fa.

Què recomanaria a Andorra en la part oncològica?

Avançar el diagnòstic de precisió oncològic, a través de les tècniques moleculars. Cada cop l’oncologia està orientada a donar un diagnòstic molt precís perquè el pacient tingui el tractament més personalitzat.

Personalitzat?

Sí, es pot determinar exactament quins gens s’expressa en un tumor i quines opcions terapèutiques tenim, i saber-ne el pronòstic.

Posi-me’n un exemple.

En el càncer de mama, hi ha una prova que es diu PROSIGNA, una prova molecular que és molt útil perquè et dona l’expressió, quins gens expressen els tumors de mama. Permet saber dues coses: el pronòstic del pacient i quin tipus càncer té. Això t’ajuda a determinar quin és el tractament més específic.

Quin repte està afrontant com a investigadora?

En l’àmbit tumoral, el que busquem és la precisió a l’hora de diagnosticar i el que anomenem immunoteràpia. El càncer pot evadir el sistema immunològic, amb aquest procediment i mirant l’expressió de proteïnes específiques del càncer, el que fem és impedir que bloquegen aquesta acció del càncer.

Els pacients amb metàstasi podrien optar a aquest tractament?

En el càncer urològic i de ronyó metastàtic, en què ja no hi ha possibilitat d’operar-se, hi resulta molt efectiu. Millores molt la qualitat de vida.

Deu ser una de les parts més satisfactòries de la recerca.

El que és meravellós de la recerca és que el que publiquem té una aplicació immediata, al cap d’un any ja s’està aplicant. Per mi és gratificant saber que treballo per donar esperança als pacients. Al cap i a la fi, és la motivació original de tota la meva trajectòria.