“Cal més educació financera que ens prepari per a la vida adulta”

Aleix Mañosas (Escaldes-Engordany, 1983) és soci de l’empresa R&A Consultors dedicada a l’assessorament comptable i fiscal i ha publicat el seu primer llibre sobre economia domèstica, Sobreviure a Andorra. Consells per millorar les finances personals, que presentarà demà a l’Hotel Starc d’Andorra la Vella.

L’estalvi econòmic. Quina és la seva importància?

El cost de la vida està augmentant, els preus dels pisos són desorbitats i els salaris no incrementen. No es pot controlar. Però sí que podem controlar la manera com hi fem front i administrar la nostra economia és la part essencial. Quan parlem d’estalviar no parlem d’apartar diners sense cap motiu, sinó per aconseguir un objectiu o diversos, com ara, comprar-se un cotxe o un pis.

Creu que l’encariment preocupa la ciutadania?

M’estranyaria si no fos així. I ho és. Hi ha una preocupació generalitzada, sobretot, de cara a les pensions. És impossible desxifrar quin serà l’import i potser molta gent haurà de marxar fora. Hem de veure quant costa arribar als nostres objectius i quant de temps requereix. Per això cal fer pressupostos de la nostra economia, per veure el que podem tenir i en quant de temps.

És el que argumenta al llibre.

Totalment. El que hem de diferenciar són les despeses fixes, com ara una hipoteca, d’aquelles a què podem renunciar, com l’oci. No cal eliminar, es tracta de jerarquitzar. Cal posar-se el barret d’empresaris per saber com i quant hem d’estalviar, com si fossim els gerents d’una empresa.

Què el va motivar a escriure el llibre?

Cal més literatura sobre educació financera. Tot va néixer d’una motivació personal veient el marc actual dels preus a Andorra. No vull que la meva jubilació m’obligui a marxar del país per sobreviure amb una pensió, però tampoc vull sobreviure mentre estic treballant.

Tem que la gent es vegi obligada a marxar?

El lloguer és un tema incert. Una parella potser no podrà quedar-se a Andorra a llarg termini. Dels que han nascut aquí, alguns buscaran alternatives fora. Dels que van venir de fora, molts tornaran al seu lloc d’origen.

Li preocupa que estalviar esdevingui un sacrifici?

Es tracta de buscar l’equilibri entre el que volem per al futur, però sense oblidar el present. No cal reduir a zero les despeses prescindibles, podem jerarquitzar-les i valorar quines són les més prioritàries. No es tracta que l’estalvi sigui un sacrifici o un sobreesforç.

Com creu que està la situació a Andorra?

Aquí passa el mateix que arreu d’Europa. L’economia domèstica no ha arribat a penetrar a nivell educatiu. Coneixem el que hem vist a casa o amb l’aprenentatge propi, però cal ensenyar-ho des de l’escola. Hi ha un marge massa ampli entre els coneixements d’una persona normal i corrent i un assessor financer.

En aquest sentit, hi ha un dèficit en l’aprenentatge?

Els psicòlegs recomanen que s’hauria d’ensenyar des de petits. Com d’altres disciplines, la cuina. De la mateixa manera que mengem cada dia, també generem diners cada dia. Cal més educació financera que ens prepari per a la vida adulta.

Creu que afecta més els joves?

A tothom, però especialment el jovent. És complicat estalviar amb un salari mínim per poder marxar de casa, però és viable. Dos euros al dia són molts a l’any. Cinquanta mensuals també. La qüestió és omplir de mica en mica la pica.

Tem que independitzar-se esdevingui una prova de supervivència?

Van passant els anys i la gent vol marxar de casa, comprar-se un cotxe, un pis o, fins i tot, tenir fills. Tenim dret a fer-ho, però vist l’encariment de la vida i els salaris està sent complicat. Però no és impossible. La qüestió és separar les despeses fixes de les prescindibles.

La qüestió és agafar hàbits.

Cal anar agafant hàbits saludables, exactament. Sempre parlem de la importància de fer exercici físic o de cuidar l’alimentació. I l’economia? També és salut. Es tracta de fer evolucionar progressivament la bona gestió per obtenir resultats satisfactoris.

Vostè ha decidit escriure un llibre. Anima altres professionals a emprendre iniciatives similars?

Oh, i tant. I no vull que estigui vist com un manual o una guia. És un llibre didàctic que exposa una sèrie de consells simples per facilitar la vida diària. Alguns són tòpics, sempre els hem sentit, no ho nego, però d’altres són més rebuscats.

Li agradaria fer arribar el llibre fora del país?

M’encantaria. Jo soc d’aquí i el meu públic és nacional o local. Però m’agradaria que es pugués vendre arreu o que d’altres professionals ho facin al seu lloc d’origen.