“Amb el centre sociosanitari s'ha perdut una oportunitat per al país”

Josep Àngel Mortés encara la recta final de la seva carrera política després d’haver estat cònsol major d’Ordino en les dues darreres legislatures i d’haver servit al Consell General. D’entre els projectes que ha impulsat els darrers vuit anys a la corporació, en destaca la privatització de les pistes d’esquí d’Ordino-Arcalís.

Quin balanç fa del mandat i, més en general, de la seva trajectòria al comú?

Només en puc fer un balanç positiu. Hem solucionat molts problemes que hi havia al comú.

Me’n pot posar un exemple?

Vam resoldre bé la privatització de les pistes d’esquí d’Ordino-Arcalís, que eren un llast per a les finances del comú des de feia molts anys. Sempre dic que, si no s’hagués fet aquesta operació, les pistes no haurien pogut afrontar l’impacte de la pandèmia i avui estarien tancades. Si el comú té una situació financera bona, és gràcies sobretot a aquesta operació, que ha marcat un abans i un després a la corporació.

Quin impacte ha tingut exactament la privatització de les pistes en les finances del comú?

Feia molts que anys que calia fer unes inversions a les pistes que el comú no podia assumir. Els mandats posteriors a la crisi econòmica del 2008 van ser molt difícils. Amb un endeutament de més de 20 milions d’euros i sense ingressos, era impossible fer inversions. Cada any el comú destinava entre un milió i un milió i mig a les pistes, però no n’hi havia prou. El domini havia arribat a un punt tan important de degradació que calia fer-hi una inversió important perquè sobrevisqués. La privatització va permetre que el primer any s’hi fes una inversió de set milions d’euros. A més, des d’aleshores les pistes han tancat cada any amb un resultat positiu. I els diners que abans destinàvem a Arcalís ara els podem invertir a la resta de la parròquia. Hem passat d’un cercle viciós a un cercle virtuós.

Quin és l’estat de les finances comunals?

El 2016 teníem un endeutament d’uns 18,9 milions d’euros. Avui dia és de 12,5 milions. El 2016, quam vam entrar al comú, la ràtio d’endeutament, és a dir, la relació entre el deute i els ingressos dels últims tres exercicis, era del 151%, mentre que ara és del 98%. El comú no té cap tipus de pòlissa de crèdit. L’únic que té és un crèdit sindicat, del qual cada any liquida prop d’un milió d’euros. A més, tenim 15 milions d’euros en tresoreria.

Què va fallar en el projecte de construcció del centre sociosanitari perquè no rebés prou suport entre els consellers de la majoria?

Encara no sé què és el que va fallar. És un projecte que vam treballar amb total transparència, vam fer arribar tota la informació als consellers. Fins i tot el Govern va comprometre’s a ajudar-nos a desenvolupar el projecte. Un compromís que la majoria dels consellers del nostre grup no van respectar. Per què no va tirar endavant el projecte? Al final acabes pensant que algú tenia interès que no avancés. Després hi va haver gent que va encarregar-se d’escampar els rumors sobre la meva persona que van creure convenients, com ara que cobrava per un altre costat. Coses bastant fortes. Sigui com sigui, això és el passat. Amb el centre sociosanitari s’ha perdut una oportunitat, no només per a la parròquia, sinó per al conjunt del país. Hi ha llistes d’espera per accedir a aquest tipus de serveis. Espero que el comú que entri en aquest proper mandat porti aquest projecte en el programa electoral.

El fracàs del projecte de centre sociosanitari ha suposat un trencament en el si d’ACO i DA?

Jo no parlaria d’ACO i DA, sinó del grup de la majoria. És evident que quan passen coses així s’instaura una desconfiança. Hi ha un abans i un després de fets com aquests, això sense cap mena de dubte. Si digués el contrari, mentiria. Les coses són així. Ara dedicarem el temps que resta de mandat per acabar la feina per fer. Una part important del que hem d’enllestir és la revisió del pla d’urbanisme. El més important, per a mi, és que el dia 31 de desembre me n’aniré cap a casa amb la consciència molt tranquil·la, amb la satisfacció d’haver fet el que havia de fer i content dels canvis que hem impulsat a la parròquia.

Participarà en la campanya electoral?

Prefereixo mantenir-me’n al marge. Com deia abans, s’ha instaurat una desconfiança, i el que no faré és l’hipòcrita. No és la meva forma de ser, no ho ha sigut mai i no ho serà ara. No tinc per què fer coses que no em surten de dins. Tampoc ho sabria fer.

Com s’han pres els propietaris la revisió del Poup que impulsa el comú?

Aquesta revisió excepcional del Poup és necessària per ordenar un creixement urbanístic descontrolat i no desitjat, així com per mantenir la parròquia com ara reserva de la biosfera. Tampoc hem de perdre de vista que fa un mes i mig vam ser nomenats Best Tourism Village per l’Organització Mundial del Turisme. Tot plegat ens ha fet prendre consciència de la urgència de revisar el Poup per contribuir al manteniment de l’estructura urbana i de la qualitat de vida de la parròquia. No hi ha altra solució que fer urbanisme. I fer urbanisme vol dir definir quin model de parròquia volem.

Quan s’aprovarà el Poup?

El dimecres 29 de novembre es vortarà en consell de comú. Un cop sigui aprovat, se sotmetrà a exposició pública. Aleshores els propietaris disposaran de 60 dies hàbils per fer-hi al·legacions, que si van en línia dels principis generals del pla d’urbanisme, es tindran en compte.