“Mai havia dedicat tantes hores a crear una peça com la de les fonts”

Jordi Claret gaudeix d’una formació en música clàssica, però se sent més identificat amb la música electrònica neocontemporània. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb artistes com Ferran Palau, Juan Gómez, Chicuelo, o Perico Sambeat, i ha tocat per a públics de tot el món.

Quina valoració fa de l’espectacle?

Crec que va agradar molt, hi va haver molta assistència de públic. Hi havia expectació, més per part de la gent del país que sabia que era l’estrena, però va ser maco poder assistir-hi i veure-ho en directe. Alguns coneguts em van dir que els va agradar molt i és un orgull per a ells tenir un amic amb una creació en un lloc tan cèntric del país com les fonts de la Rotonda.

La peça s’inspira en el cinema.

John Williams és un gran referent per a mi i em vaig inspirar en una barreja de diferents pel·lícules. Sol a casa, Atrapa’m si pots, una part de La Guerra de les Galàxies rítmicament. Fa molts anys que escolto bandes sonores i em fascina perquè són molt èpiques, i crec que és com havia de ser l’espectacle de les fonts.

Havia tingut alguna experiència similar?

La meva primera incursió dins del món de la música per a audiovisual va ser per al festival Burning Man. A partir d’aquí, han sortit altres propostes com la campanya de Nadal del 2020 d’Open Arms. També altres artistes em demanen fer col·laboracions. La música m’apassiona molt i quan no tinc cap projecte en marxa faig coses per a xarxes socials, on creo les meves pròpies composicions casolanes.

Diu que fa música amb altres artistes, quina seria la col·laboració somiada?

Dins del món de la música seria Nils Frahm, que és un pianista a qui he seguit molt en tota la seva discografia. Fer un concert amb ell seria un dels pics de la meva carrera com a músic.

La seva formació va ser clàssica.

Vaig començar a treballar amb orquestres, en grups de cambra o fent de solista, però cap als 20 anys em van començar a sortir propostes com van ser les gires amb el guitarrista Juan Gómez, Chicuelo, amb qui vam actuar diverses vegades. També el Festival de jazz de Granollers, on vaig tocar amb grans figures com Perico Sambeat o Felix Rossy. A més, he actuat amb grups d’indie pop com Anímic, amb Ferran Palau, amb qui vaig gravar el seu primer disc.

I amb quin estil es queda?

Sempre dic que la música té cabuda en molts moments diferents del dia i de la vida. Igual que no escolto música clàssica a casa, sí que trobo plaer en interpretar-la. Al tren escolto música electrònica suau per inspirar-me en les meves creacions. Si hagués d’escollir un estil per compondre, seria l’electrònica suau neocontemporània.

Com és el seu procés creatiu?

Passa per moltes fases, algunes de col·lapse i esborrar-ho tot per tornar a començar. Jo treballo molt amb la intuïció i sense cap estructura definida. En el cas de les composicions personals, sempre les creo pensant que després afegiré efectes amb el violoncel elèctric. És un procés molt diferent del que vaig fer a les fonts de la Rotonda. A aquella creació li vaig posar moltes ganes i em fa especial il·lusió que resultés la guanyadora. No m’havia passat mai tantes hores component una peça i vaig treure les hores d’on podia.

Quins projectes té en l’àmbit personal?

Vull treure un àlbum de música electrònica neocontemporània. És l’estil que més sento. Quan la comparteixo sempre rebo una resposta molt emocional. Per mi és una forma de sanar-me i reconstruir coses que puc tenir per refer dins meu. Estic en un estat de benestar quan faig música.