“S'han de fer edificis amb un impacte positiu al medi”

Jordi Llovera és doctor enginyer industrial i guanyador dels Green Building Solution Awards a la Conferència Mundial del Canvi Climàtic de París 2015, COP21.

En quin punt està la construcció al país?

El tema important és la manca d’habitatges de lloguer. Ens trobem que en aquests moments no hi ha ni un sol permís de construcció d’habitatges de lloguer a tot Andorra i, per tant, les coses no s’estan fent bé. Quan un tipus d’edifici no es fa és perquè la legislació no acompanya. Hi ha coses a fer per part de comuns i Govern perquè es portin a terme les construccions necessàries de pisos de lloguer. Només se’n fan de venda, i la gent no ve a treballar a Andorra per comprar un pis.

I la mà d’obra qualificada?

Hi ha mà d’obra qualificada, però el sector de la construcció té moltes puntes molt concentrades, i potser necessites sis mesos d’un any multiplicar per tres la quantitat de personal, però en canvi hi ha altres èpoques que baixa molt la demanda. Els cicles s’haurien de poder compensar amb més flexibilitat.

Quant CO2 emet el país en un any?

A Andorra s’estan emetent cada any més de 500.000 tones de CO2 (dades del 2019). Una part d’aquestes emissions les absorbeixen els boscos: la vegetació amb la fotosíntesi capta el CO2, del qual es queda el carboni per produir matèria orgànica i deixa anar l’oxigen i, d’alguna manera, ens neteja l’aire. Tot i que al país hi ha molta zona verda, les absorcions dels boscos són al voltant de 136.000 tones de CO2, no arriba a una quarta part de les emissions que produïm. Tres quartes parts de les emissions les fem amb les calefaccions, l’aigua calenta, els vehicles, el transport de mercaderies, etc. Aquesta és la fotografia de com estem ara.

Quin element frena que es facin edificis sostenibles?

Xoquem amb la legislació del país: tenim una sèrie de legislacions que ens van a favor, però d’altres ens van en contra. Els comuns són els responsables dels plans d’urbanisme de cada parròquia, en els quals hi ha uns paràmetres que han de complir els edificis. Alguns paràmetres són així des del principi i no s’han modificat, i els comuns s’han de plantejar si els han d’adaptar a la lluita contra el canvi climàtic.

Quina solució proposa?

Quan construïm un edifici nou el posem damunt d’una superfície on anteriorment hi havia un entorn de vida, un prat o un bosc amb els seus respectius animals, bacteris i fongs, un gran ecosistema. Quan a l’hora de construir posen el bloc de formigó damunt del terreny es carreguen l’ecosistema. Si els comuns, en lloc d’obligar-nos a fer teulades de llosa, ens diguessin que la coberta ha de ser obligatòriament plana i vegetada, tornaríem a reproduir la base de l’ecosistema que s’ha eliminat de la superfície. Per fer això els comuns han de canviar els plans d’urbanisme de la A a la Z. És feina dels comuns agafar la declaració d’emergència climàtica i ecològica del 2020 i actuar en conseqüència.

Costarà revertir les conseqüències si no es comença a actuar.

Les decisions que prenguin ara els comuns tindran conseqüències durant molts anys, és important que el que es faci a partir d’ara ja es comenci a fer bé. S’han de deixar de fer edificis que tinguin poc impacte ambiental i crear edificis que impactin positivament en el medi ambient, que absorbeixin més CO2 del que emeten, edificis amb molt baix consum d’energia i amb molta vegetació. El canvi climàtic no espera a ningú, és important que ens posem a treballar i comencem a construir una societat més sostenible des del punt de vista mediambiental i econòmic.