Òscar Fernández

“El que tenim avui és una pandèmia de salut mental”

El recentment escollit president del COPSIA afronta el repte de posar les malalties psicològiques en el mapa de prioritats del país

L'actual president del Copsia, Òscar FernándezCelina Cedro

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Òscar Fernández, actual director de recursos humans a Viladomat, havia estat al capdavant del Col·legi de Psicòlegs entre el 2015 i el 2021 i ara torna a exercir-ne la presidència. Assegura que els reptes han variat: encapçalen la llista una profunda avaluació del conveni amb la CASS i lluitar per fer front al que l’OMS ha definit com una nova pandèmia que afecta la salut mental.

Quin motiu el va impulsar a reprendre el càrrec?

De fet, no tenia intenció de repetir perquè és molt desgastant, però m’ho van demanar i vaig acceptar amb una condició: una junta més extensa per repartir les responsabilitats.

De fet, la junta ha passat de tenir 5 membres a tenir-ne 9.

Sí, i és un equip motivat i multidisciplinari. Tenim des d’experts en psicologia clínica a especialistes en recursos humans o neuropsicòlegs.

Quants col·legiats hi ha ara?

Més de 150. Hi ha un bon equilibri entre la demanda i els col·legiats. La població va creixent cada any, i cada any hi ha unes deu col·legiacions noves.

Els reptes d’ara són iguals que els del seu primer mandat?

No. El 2015 lluitàvem per aconseguir entrar a la cartera de la sanitat pública, i després vam haver de fer front a la pandèmia, un període molt exigent en l’àmbit de l’atenció psicològica però que va servir per evidenciar i visibilitzar els problemes de la salut mental.

I ara?

En aquesta etapa volem consolidar el conveni amb la CASS i atendre les conseqüències que ha tingut la pandèmia i el confinament. En termes de l’Organització Mundial de la Salut, el que tenim avui és una pandèmia de salut mental, per tant, un gran repte al davant.

Aquesta pandèmia de salut mental és deu a la covid?

El confinament va fer aflorar moltes patologies de salut mental, però hi ha més factors. L’estil de vida occidental, la pressió a què ens veiem sotmesos en el dia a dia en el pla familiar, laboral i d’estudis... Tot això comporta que acabem tenint problemes de salut mental que potser abans no es tenien o no es visibilitzaven.

El Pacte Nacional de Salut pot ajudar a fer front a aquesta nova pandèmia?

És una oportunitat per desenvolupar eines importants a escala de país i de prevenció, el Pla Integral de Salut Mental, i creiem que serà positiu, especialment pel que fa a l’obtenció de dades que mostrin la situació actual, però encara ens falta conèixer el text per valorar-lo amb més coneixement de causa.

Com valora aquests primers mesos, en què s’ha fet efectiu el conveni amb la CASS?

D’entrada positiu, perquè s’ha assolit un repte que perseguíem fa anys i que va a favor de la població. Ja hi ha 7 psicòlegs convencionats, un que ha fet tots els tràmits, per tant podem comptar-ne 8, i entre 8 i 10 que estan en el circuit.

10 sessions de teràpia, ampliables a 15, són suficients?

Hi ha aspectes que segur que hem d’analitzar, valorar i potser renegociar, com el nombre de sessions, el preu de la sessió, el circuit de derivació i fins i tot el procediment d’acreditació.

El 40% d’urgències en adolescents del país són per autolesions. Com ho interpreta?

S’estan trencant els tabús i es visualitzen aquestes problemàtiques i això és positiu, també el fet que ho puguem quantificar. D’altra banda, crec que els adults no sabem entendre la pressió a què estan sotmesos els joves en els seus estudis, respecte al seu futur, el propi grup... I ara, a tot això suma-li les xarxes socials.

Es pot prevenir?

Hi ha estudis que afirmen que hi ha un component genètic i d’altres que parlen d’un condicionament de l’entorn. Aquí no és factible fer un diagnòstic perquè ens calen dades, però sí que animaria als pares que es troben aquestes situacions a consultar amb un professional.

També s’està debatent si potser els joves estan massa exposats a les pantalles.

No hi ha estudis concloents. És més una percepció que una certesa, els adults tenim la mirada distorsionada perquè no hem viscut aquesta experiència.

Tothom està exposat a patir una malaltia mental?

Sí. Forma part de la mateixa essència de l’ésser humà. I seran davallades greus o lleus, depenent dels nostres recursos personals.

tracking