“M'he dedicat tota la vida a la sastreria, que és el que m'agrada”

Des de molt jove s’ha dedicat a confeccionar vestits i fa uns dies que ha guanyat el premi a la trajectòria professional, després de més de 70 anys entregats a l’ofici.

Com van ser els seus inicis?

Vaig néixer a l’últim poble del Pallars Sobirà, on vaig ser molt feliç de petit, i als 16 anys vaig decidir deixar els estudis i marxar a fer de sastre a una hora de casa. Imagina’t si en fa temps, d’això, que les màquines encara anaven a pedal i les planxes funcionaven amb carbó. L’home amb qui vaig treballar em cuidava com si fos un pare, menjava i dormia allà per la distància que hi havia amb el meu poble i un dia em va dir una frase que em va marcar molt “si ets un bon mosso, seràs un bon amo”. No em va caldre gaire aprenentatge perquè ja ho feia molt bé.

Tot i això, va cursar estudis a Barcelona.

Sí, als 18 anys vaig marxar cap a la ciutat on hi havia el meu germà, que tenia vuit anys més que jo i també era sastre. Allà vaig estudiar aspectes més tècnics i vaig aprendre més coses de les que ja havia adquirit. Finalment, vaig acabar la meva formació amb el millor sastre de Tolosa, on vaig acabar consolidant la meva carrera. Tot seguit vaig marxar cap a Andorra.

On es va estrenar com a sastre a Andorra?

A l’antiga sastreria Capri, on ja havia treballat als estius. L’amo em va venir a buscar a Tolosa i va muntar una botiga a cal Duró que va estar molt temps oberta. Allà només feia que provar i tallar les peces de roba, però amb 24 hores fèiem els vestits, i ben fets, llavors sempre teníem molta feina, sobretot de turistes francesos.

Després de la sastreria Capri ja va muntar la seva botiga?

Vaig estar treballant en una sabateria molt gran al costat de la Sastreria Capri, i dins hi vaig crear una sastreria i es venien més vestits que sabates. En feia molts, de vestits, i molt ràpid, l’eficiència era un dels meus punts forts. Llavors ja vaig decidir muntar la Sastreria Sabateria Sport, vaig comprar l’edifici i el vaig tirar a terra per fer-lo des de zero. El negoci no ha parat de créixer en aquests 30 anys i m’he dedicat tota la vida a fer el que m’agrada, de sastre.

Quins valors defineixen el comerç?

El sastre del bé és un d’ells. M’explico: feia molts vestits a mida, i quan la persona es mirava al mirall, deia: “Ostres, doncs sí que em va bé”. Això em va passar en moltes ocasions i se m’ha quedat aquest valor i alhora sobrenom (riu). Un altre punt fort de la botiga és la qualitat de la roba i també la proximitat i confiança que aportava sempre als clients, molts tornaven i demanaven per mi.

Quina ha estat la seva especialitat a la sastreria?

El mètode, una col·lecció de dissenys i patrons que vaig realitzar en una llibreta. Normalment, ja venen fets, però a mi sempre m’ha agradat fer els prototips amb ploma i posar-hi una petita explicació al costat del que acabaria sent la peça un cop confeccionada, una feina molt minuciosa.