“Cal recuperar el pensament de tota una generació de manera que no es perdi”

Josep Puigbó es va iniciar al periodisme als 14 anys a la ràdio d’Olot i des de llavors no ha deixat d’exercir la professió, treballant tant en ràdio com a televisió i en mitjans diversos, com Catalunya Ràdio, TV3, on presentava el Telenotícies Migdia, o el Telediario de TVE. Ara es troba a Andorra dirigint el programa Memòria d’un país.

Per què hem de mirar ‘Memòria d’un país’?

Per accedir a la memòria del país des de diferents punts de vista. Es tracta de crear un patrimoni audiovisual de gent de més de 70 anys que han viscut intensament i que hagin participat activament de la vida d’Andorra. Recuperar el pensament de tota aquesta generació de manera que no es perdi. La idea arrenca d’un programa que fèiem al Canal 33 que es deia (S)avis.

Hi pot sortir des d’un veterinari fins al mossèn.

Sí, hem intentat buscar professions totalment diferents, incloent-hi també el criteri de paritat.

Quines reaccions en reben?

Ja hem gravat els 12 capítols de la temporada, i se n’han emès quatre. Els comentaris són bons, però cal pensar que són entrevistes d’una hora. No anem a buscar audiència específicament, sinó aportar coneixement basant-nos en la paraula, i això no abunda en la televisió actual.

Hi ha previstes més temporades?

Depèn de la voluntat d’Andorra Televisió i del patrocinador, que és Creand. El que és segur és que hi ha moltes més persones susceptibles de ser entrevistades. Al canal 33 en vam fer 90!

Diu que a la televisió no abunden programes basats en la paraula, i al periodisme?

El periodisme, en general, s’ha vist ressentit per la crisi econòmica. Trobem redaccions més petites i ha entrat gent molt jove, això està bé, però com que l’anterior generació es va retirar molt tard, manca una edat intermèdia de la qual la gent jove també aprengui. Hi ha un buit generacional entre els experts i la gent que acaba de sortir de la universitat.

S’ha canviat la manera de tractar els continguts?

S’ha trencat la cadena que es basa a poder fer les coses tranquil·lament. La tecnologia, el continent, s’ha menjat el contingut. Ara és més important ser el primer de dir les coses i difondre-ho a com més suports millor. Per força el contingut n’acaba sent el primer perjudicat. Manca temps per elaborar notícies amb més criteri i contrast.

Es desvirtua la figura del periodista.

La pressió que pateixen tant les empreses com els periodistes contribueix a fer-ho. Per aconseguir rendiment, es fa més periodisme de despatx que presencial, es fa menys periodisme de carrer, i això afavoreix que tot estigui dictat pels organismes i les empreses.

Com es podria reformular?

És molt difícil, llevat que es repensi la professió de forma global. Pensar tots plegats si cal fer prevaldre les presses o la feina ben feta. Per això m’agraden els capítols de Memòries d’un país, perquè no em converteixo en un espàrring, no faig un combat de boxa amb cada convidat. Vull donar el temps a cada convidat perquè puguin expressar la seva veritat.

Què destacaria de la seva època a TV3?

A banda dels informatius, el programa Àgora. Hi fèiem entrevistes, debat, actuacions, música i teatre. En tinc un gran record.

I de Madrid?

Treballava amb Leticia Ortiz, sempre dic que tenia la notícia a davant i no la vaig saber veure.

Amb quin programa de televisió es quedaria?

El loco de la Colina de Jesús Quintero, per la selecció de convidats, la barreja d’informació i entreteniment i com en treia l’ànima, fent del silenci comunicació, cosa difícil en aquesta situació. En l’actualitat destacaria l’alt nivell dels informatius de les cadenes públiques, d’Andorra, Catalunya i Espanya, i també els diaris de paper, que mantenen la qualitat i suporten el risc de trobar els pocs lectors que queden.

Algun projecte futur?

Fins que no ho tingui al sac i ben lligat, m’estimo més no dir res.