“Els andorrans són els que millor saben què els convé”

Péter Szijjártó ja va visitar Andorra fa tres anys per signar el conveni per evitar la doble imposició. Aquesta seguretat fiscal és un dels punts comuns que veu amb el principat, a més de la política migratòria, les inversions i el turisme.

Quin és el motiu de la seva visita a Andorra?

L’1 de juliol Hongria assumeix la presidència del Consell de la UE i volem tancar un acord d’associació que va començar fa 13 anys amb Hongria també al capdavant. Esperem que l’esborrany estigui llest aviat, i que el consell signi l’acord abans de les eleccions de juny.

Hi confia?

Sí, hi ha acord. Esperem que el que quedi per a la segona meitat de l’any sigui només la ratificació del Parlament Europeu i, després, puguem oferir l’acord a les mans dels andorrans, per decidir en el referèndum.

Podria sortir un no. Què diria a aquells que hi estan en contra o als indecisos?

En la política internacional, hi ha molts polítics que es pensen que són més intel·ligents que els ciutadans d’un altre país, però ningú millor que els andorrans sap què els convé. No puc ser més intel·ligent que els andorrans sobre el seu futur.

De quina manera creu que aquest acord és beneficiós per a les dues parts?

Des de la perspectiva de la UE, la UE està perdent molta competitivitat i atractiu. Una de les maneres de guanyar pes és construir més associacions, i estem a favor d’ampliar-la. Un acord entre la UE i Andorra pot demostrar que la UE encara és atractiva. Formar part d’un gran mercat pot ser útil pel desenvolupament de l’economia nacional i per ser més conegut en la promoció turística del país. A més, Andorra està molt decidida en el sistema impositiu i la immigració.

Com Hongria.

Sí, són dues qüestions crucials també per als hongaresos. Som un país petit i el sistema fiscal és un afer de competitivitat. Crec que va ser intel·ligent per part d’Andorra que el sistema impositiu no formés part de l’acord. És per això que la nostra competitivitat ve de dos vessants: el sistema impositiu i la inversió. Per tant, mai donaríem suport a cap mesura que disminuís la nostra competitivitat en aquests dos costats. La política fiscal ha de ser una part molt integrada de la sobirania.

I la immigració?

Andorra, com Hongria, vol mantenir el seu dret sobirà a prendre una decisió sobre a qui permetre entrar i és sensible a la seva identitat nacional. Com més petit ets, més sensible ets. La immigració pot matar la identitat nacional, especialment en països petits. Una política migratòria estricta s’ha de mantenir molt forta. En cas contrari, et despertaràs al matí i t’adonaràs que el país ja no és teu.

El turisme de neu també és un aspecte comú.

Sí, i el canvi climàtic ens està afectant. Cap de nosaltres tampoc té recursos energètics propis.

Com estan combatent el canvi climàtic?

Estem transformant el nostre sistema energètic de manera que l’energia nuclear serà la número u. El 50% de la producció elèctrica a Hongria prové de la nuclear i l’augmentarem fins al 75% el 2030. Estem construint dos reactors i podrem disminuir les nostres emissions de CO2. La nostra experiència de 50 anys amb la nuclear ens diu que és barata, segura, eficaç i protectora del medi ambient.

Més d’un pensaria el contrari.

La protecció del medi ambient no s’ha de considerar una ideologia política perquè el meu problema amb aquestes organitzacions i governs verds és que fan ideologia d’una qüestió pràctica. La protecció del medi ambient i la competitivitat han d’anar de bracet.

Andorra què pot fer per guanyar més recursos energètics?

A Andorra és impossible construir a la muntanya, així que jo seguiria important energia nuclear de França.

Prop de 1.000 agricultors van protestar la setmana passada a la frontera d’Hongria amb Ucraïna. Andorra, com altres països d’Europa, també ha patit la vaga i els talls de carreteres. Què en pensa?

El cas d’Hongria és una mica diferent, protesten perquè la Comissió Europea ha ampliat un any més les importacions il·limitades de productes agrícoles ucraïnesos. A la UE hi ha regulacions molt estrictes sobre com poden operar els agricultors, com poden produir o sobre seguretat i valors alimentaris. Es necessita una gran inversió financera per produir segons la normativa europea. A Ucraïna, en canvi, aquestes condicions no hi són. És més fàcil produir perquè no tenen aquestes normes, de manera que produeixen més barat i, per tant, arruïnen el model de negoci dels agricultors a Europa. Els productes també tenen més mala qualitat. Els agricultors s’enfronten a un repte enorme.