“La fama instantània és efímera”

Salvador Sobral va omplir ahir l’Auditori Nacional en el primer concert de la seva gira per presentar el seu últim disc, Timbre. És el projecte més personal de l’artista fins al moment, en què col·labora amb estrelles com Jorge Drexler. El Diari va poder conversar amb ell hores abans del concert.

És el primer cop que actua a Andorra.

És el primer cop que vinc en general. Tinc ganes d’explorar el país. M’han dit que hi ha molts portuguesos i no és comú que hi hagi migrants portuguesos als meus concerts. Trobarem un país fred, però amb gent molt càlida.

Com va sorgir la idea de portar la gira aquí?

Vaig allà on em criden, i vaig veure que a Andorra van mostrar interès per la meva música. A més al país parlen català i m’encanta poder parlar-lo. És perfecte per venir i conèixer un país nou. El viatge d’avui és una aventura.

Què ha projectat per la gira?

És la presentació del disc, però sempre faig coses diferents i a cada concert hi ha molta improvisació, potser cantarem en altres idiomes, o pot ser que toquem cançons tradicionals de cada lloc. Ens agrada sorprendre.

‘Timbre’ és el projecte més personal que ha fet?

Sí, aquest projecte té moltes experiències íntimes i personals, com la cançó que dedico al meu donant de cor, o la que vaig fer a la Sílvia Pérez Cruz, una persona a qui admiro moltíssim, o el primer tema, que és una cançó d’amor a la meva companya. És un disc molt íntim, amb col·laboracions amb gent que admiro moltíssim.

Barreja molts idiomes.

Sento que tinc una personalitat diferent en cada llengua. Si vull fer alguna cosa més tropical, m’estimo més compondre en castellà, mentre que les peces més personals les faig en portuguès. Tinc recursos diferents en cada llengua i cada una m’evoca un sentiment diferent.

També col·labora amb la seva germana.

És la persona més important de la meva carrera, sempre escolto la seva opinió, tot el que em diu és sagrat. Vivia a Mallorca fent concerts a restaurants i ella em va dir que havia d’estudiar si volia dedicar-me a la música. Vaig fer-ho, vaig anar a Barcelona a estudiar jazz i això m’ha salvat la vida.

Com va canviar la seva vida des d’Eurovisió?

Guanyar em va donar un aparador enorme i va ser un canvi radical en la meva carrera. La fama instantània té coses bones, però després has de saber-ho portar i entendre que és efímera. El meu públic no és la gent fan d’Eurovisió, sinó que és la gent a qui li agrada el que faig.