MARIA ÀNGELS BABOT

“És molt important entendre el patiment de les víctimes d'abús sexual”

La psicologia forense és una branca que col·labora amb la justícia en casos com els d’abús sexual o violència domèstica

Babot a la seva oficina.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Maria Àngels Babot és una de les nou psicòlogues forenses que operen al Principat. Amb més de 25 anys d’experiència, ha parlat amb el Diari sobre la professió, els casos que més l’han impactat, què es pot fer per detectar certes conductes i la prevenció.

Què és la psicologia forense?

És la psicologia aplicada en l’àmbit jurídic. Es tracta d’avaluar i d’estudiar tot el que seria el comportament, les actituds i les emocions que tenen les persones que estan immerses en un procés judicial.

Quins casos soleu atendre?

Poden ser civils o penals. Si és civil, normalment són temes relacionats amb la custòdia dels fills, competència parental, relacions entre pares i fills, estat emocional dels progenitors... I en l’àmbit penal ens trobem amb abusos sexuals, violència de gènere, credibilitat del testimoni, imputabilitat...

Els pares li demanen informes per les custòdies.

Jo he de ser objectiva i imparcial. Si un dels pares em demana un informe perquè creu que el seu fill està malament amb l’exparella, puc fer una valoració del nen, de com està emocionalment, com és la relació amb el pare i per veure què és el que explica. Però això no vol dir que surti el que el pare que m’ho ha demanat està esperant, i sempre els ho faig saber.

Com funciona el procediment en casos de violència domèstica?

Quan a nosaltres ens arriba una víctima des de la Batllia és perquè els òrgans judicials han demanat que passi pels nostres serveis per fer-li un informe pericial. Per tant, la persona ja ve sabent que li faràs preguntes relacionades amb la seva relació de parella. No és el mateix que amb les visites clíniques, que pot ser que la persona que ha patit violència de gènere en prengui consciència i vingui a la consulta per superar tot el malestar causat pel maltractament.

Amb menors com és el procediment?

Si és un tema penal per abusos sexuals, es pren declaració al menor i se segueix un protocol d’entrevista en què s’intenta comprovar si el nen diferencia entre el que és veritat o mentida, per exemple. Com això, hi ha diferents punts que has de seguir i que en algun moment determinat pots alternar en funció de com sigui el cas. El més important és que la víctima senti que està en un espai segur i que pot parlar de tot, siguin menors o víctimes de violència de gènere.

Interveniu en algun altre àmbit?

Podem intervenir per valorar si hi ha hagut o no assetjament laboral i les conseqüències psicològiques que es poden derivar d’aquest assetjament. La majoria de treballadors venen perquè els ho recomana el seu advocat, però no sempre arriben al final perquè es veuen com indefensos i sols davant d’un castell. Hi ha moltes pors.

Algun cas que l’hagi impactat especialment?

Per mi és molt important entendre per què es cometen abusos sexuals a menors i el seu patiment per poder també valorar què han viscut. I a part d’això, en quin procés estan i els canvis que això impliqui en la seva vida. M’agrada poder assessorar judicialment perquè es pugui prendre una decisió que sigui la més encertada possible, protegint sempre la víctima. Això és brutal perquè sents que els teus coneixements estan servint i et motiva a continuar formant-te.

Hi ha alguna conducta que uneixi els casos d’abús a menors?

El que sempre he vist amb abusos sexuals és el patiment. I després, el que hi ha també en comú és el fet de no haver entès com a petits que són el que els estavapassant. No ho entenen.

Com ho poden detectar?

Es pot detectar a l’escola i a casa, ja sigui perquè comença a haver-hi malsons, conductes regressives, depèn de l’edat que tinguincomencen a haver-hi comportaments que són una mica promiscus... Quan tens a davant la víctima i t’explica la seva declaració, has de saber que la realitat és molt més del que han pogut detectar, ja que els nens no són conscients de tot el que els està passant.

Com se separa el que se sent i l’objectivitat professional que ha de demostrar?

L’objectivitat hi ha de ser sempre, perquè és molt important. Has d’empatitzar, però no fins al punt de perdre la teva imparcialitat. Per exemple, es poden supervisar els casos entre dues persones sense que ens diguem el que estem anotant i d’aquesta manera podem comparar els punts en què coincidim i els que no.

Pedagògicament s’hi pot fer res?

Sí. És molt important la prevenció a les escoles i donar una educació efectiva i emocional. Entre els adolescents és molt important fer aquest tipus de formacions i tallers. Tot el que siguin campanyes per a la societat en general, siguin xerrades o tallers, és bo.

tracking