“Per a Portugal, Andorra és com un país fronterer”

Mira-Gomes és ambaixador de Portugal a Andorra i Espanya des de fa quatre anys i la conversa amb el Diari gira entorn el nou consolat, la comunitat portuguesa al Principat, l’acord d’associació i les recents eleccions lusitanes.

Per què s’ha pres la decisió d’obrir novament el consolat?

Nosaltres anunciem la intenció d’obrir el consolat general de Portugal davant la visita del president de la República a Andorra el juny del 2022. Com que aquest govern està arribant al final de la legislatura, vam decidir avançar amb el consolat general a Andorra, al qual atribuïm molta prioritat.

En quin grau pot facilitar la vida als portuguesos residents?

Actualment, els residents portuguesos tenen el suport del cònsol honorari, que funciona des de fa molt temps. Pensem que seria bo elevar el nivell de representació a Andorra a consolat general, no és com tenir una ambaixada, però millorarà el nivell d’interlocució política, empresarial i cultural. Per això, no és una qüestió de suport a la comunitat, perquè aquest està molt ben donat pel nostre cònsol honorari.

L’ambaixada va tancar fa 12 anys. Per què s’ha trigat tant a obrir una nova seu diplomàtica?

Treballem en diverses ambaixades al món i, per descomptat, també a Europa, i algunes les vam haver de tancar perquè estàvem en una crisi financera, però amb els anys vam pensar de nou on reforçar la nostra representació. Quan jo vaig arribar a Madrid, fa quatre anys, i venia aquí a Andorra a presentar les meves cartes credencials, sempre vaig pensar que un dels meus objectius a Andorra seria crear el consolat general. I per això m’hi vaig involucrar.

Com estan les relacions amb Andorra?

Les relacions són excel·lents, perquè tenim un diàleg molt fàcil, jo, personalment, amb el Govern i totes les diferents autoritats. Treballem d’una manera molt estreta també amb la comunitat portuguesa, que fa una aportació molt important al país i fa poc vam rebre una missió empresarial d’Andorra a Portugal. Per tot això, el nivell de cooperació és molt bo.

En quines línies es treballen les relacions?

Les treballem en quatre àmbits: polític, econòmic, d’ensenyament de la llengua portuguesa i cultural. Fa tres setmanes vaig ser a Andorra pel concert de Salvador Sobral, que va ser un espectacle organitzat conjuntament pel ministeri de cultura i l’ambaixada d’Andorra, i va ser un concert fantàstic.

Què suposa Andorra per a Portugal?

Sovint jo dic que Andorra, per a nosaltres, és gairebé com si fos també un país transfronterer. La presència i la importància de la comunitat i la manera com treballem amb Andorra, on tenim totes les portes obertes, ens fa semblar que és un país transfronterer com ho és Espanya.

Creu que és bo l’acord d’associació amb la UE?

Sí, per les dues bandes. Protegirà els sectors més crítics perquè el període de transició és molt llarg i farà una harmonització en algunes àrees, com l’àrea social i la laboral, i això crec que també pot ser beneficiós per a la comunitat portuguesa del país. Crec que per això Andorra pot beneficiar-se més d’una obertura que de més protecció, ja que tot i tenir un funcionament de la història d’acord amb la seva economia, el món està canviant. Voti o no es voti, cap resident pot quedar-ne indiferent.

Els residents portuguesos han caigut en una dècada del 14,3% al 10,8%. S’anirà reduint la comunitat a Andorra?

No, crec que amb el temps potser tindrem més andorrans d’origen portuguès, perquè són la segona o la tercera generació que van néixer aquí o que van venir aquí molt joves i que en un moment donat van optar per la nacionalitat andorrana. La dada s’explica també perquè hi ha gent que va venir, sobretot als anys 70, que ja s’ha jubilat i ha tornat a Portugal.

Portugal va tenir eleccions la setmana passada i l’extrema dreta ha irromput amb força. Quina lectura en fa?

És un canvi de cicle per dos motius. El primer és que veníem d’un cicle de vuit anys d’un govern socialista i una majoria absoluta i un primer ministre més gran que els dirigents dels partits que van ser elegits per a l’Assemblea de la República. Són de la generació següent. En segon lloc, que passarem d’una realitat de majoria absoluta a una realitat en què ningú no té una majoria i s’hauran de buscar acords a la dreta i a l’esquerra.