“Hi ha un mínim de 24 tipologies diferents de secrets”

L’autor Albert Ginestà torna amb un nou llibre sota el braç. Inconfessables és el darrer treball de l’autor que acaba de guanyar, per tercera vegada, el Premi Carles Borromeu de contes i narracions MoraBanc. Amb aquest nou reconeixement, Ginestà es converteix en un autor consolidat dins el panorama literari del país.

Què ens explica a través dels contes que inclou ‘Inconfessables’?

Com diu la contraportada del llibre, Inconfessables tracta de temes que no s’expliquen, que es guarden, tancats a pany i forrellat, dins la caixeta que tots tenim al nostre interior. Fets traumàtics i addiccions són alguns dels exemples de tot allò que s’acostuma a silenciar.

Creu que tothom té secrets inconfessables?

Absolutament tothom. Durant el treball de documentació que vaig fer per escriure el llibre Un mar de secrets i ara Inconfessables, vaig entrevistar moltes persones i la primera pregunta del qüestionari era precisament: “Tens algun secret?” El 100% de les respostes van ser afirmatives. Vaig descobrir moltes coses sorprenents, com que hi ha un mínim de 24 tipologies diferents de secrets.

Però tard o d’hora (els secrets) s’acaben sabent, oi?

N’hi ha que sí i n’hi ha que no. Hi ha secrets compartits, altres que no s’expliquen mai i alguns que amb el temps deixen de ser-ho.

Per què tot el que és inconfessable té un component negatiu? Hi ha inconfessables positius?

Els fets inconfessables en si mateixos no són ni positius ni negatius. Sovint els secrets s’amaguen perquè són causats per situacions complexes i emocionalment difícils de gestionar. En altres casos són inconfessables per les conseqüències que fer-los públics podrien provocar. Alguns descobriments científics relacionats amb la generació d’energia s’han silenciat malintencionadament.

Amb ‘Inconfessables’ ha guanyat, per tercera vegada, el Premi Sant Carles Borromeu. Què suposa per a vostè aquest guardó?

Guanyar un premi d’aquest nivell sempre és un honor i suposa un reconeixement important a la feina feta.

Fa tot just sis mesos, aproximadament, va publicar ‘Quadern Blau’, un llibre que es mou entre el thriller i la ciència-ficció. De fet, aquest darrer gènere l’atrau força, per quin motiu?

El que m’atrau són temes relacionats amb la ciència i especialment amb la física. Aquests conceptes s’etiqueten sovint com a ciència-ficció, però de ficció, en realitat, no en tenen res.

Quin ‘feedback’ ha obtingut fins al moment de ‘Quadern Blau’?

Els comentaris que m’han arribat fins ara són molt afalagadors.